Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

La guerra cannàbica

El crim del ‘jardiner’ de Rubí: cinc anys per matar un fals policia que volia robar-li marihuana

En el narcoassalt hi van participar altres joves que van fugir quan el vigilant va repel·lir l’atac amb un ganivet

El jurat creu que l’home va actuar en defensa pròpia, però també que va poder protegir-se sense apunyalar al cor

Els Mossos intervenen en una casa que amaga marihuana.

Els Mossos intervenen en una casa que amaga marihuana. / Mossos / vídeo: Redacción

Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit
Afegeix-nos a Google

Guillem Sánchez

Barcelona

Aquell clàssic de l’abril del 2021 es va disputar a Valdebebas perquè el Santiago Bernabéu estava en obres. Durant el partit, va ploure a bots i barrals sobre Madrid, però només es van mullar els jugadors: les grades, un any després de la pandèmia, continuaven buides. La primera part va ser dels blancs. En la segona, el Barça, un equip inferior, va intentar remuntar.

El Saliou, un senegalès que havia acceptat una feina de vigilant d’una plantació de marihuana amagada en una urbanització de Rubí (Vallès Oriental), estava reclinat al sofà, davant el televisor. Pendent d’aquesta reacció blaugrana, no es va adonar que un grup de nois d’origen marroquí, que estaven a l’atur i que s’havien aficionat als esports de combat, havien saltat la tanca de casa seva i estaven a punt de colar-se al recinte que havia de protegir.

Els nois, amb guants i el rostre semiocult, van irrompre violentament, al crit de «¡policia!». D’un salt, el Saliou es va reincorporar i, amb el so del partit de fons, va veure la figura d’uns individus que s’abalançaven damunt d’ell. El Saliou, de complexió forta, no va oposar resistència quan el van fer caure i va recordar el pacte amb els narcos que l’havien contractat com a ‘jardiner’ de la plantació: si arribava la policia, havia de dir que la marihuana era seva, de ningú més.

Però els cops d’aquells individus que deien ser policies no cessaven. I, mentre rebia una pallissa, el Saliou va comprendre que no eren agents, sinó lladres de marihuana. El Saliou es va aixecar com va poder i va sortir corrent cap a la cuina amb els agressors trepitjant-li els talons, va agafar un ganivet, es va girar i l’hi va clavar al primer, que ja es tornava a abalançar damunt d’ell. Va ser una punyalada que va entrar pel costat de la caixa toràcica. La fulla es va enfonsar al cor de l’atacant. L’Ilyas, així es deia el noi que havia rebut la ganivetada, es va girar, va caminar dos metres i es va desplomar. Els altres atacants, al veure el seu amic Ilyas agonitzant, van fugir.

Veïns de cases adjacents a la del Saliou van sentir la cridòria de la baralla i van sortir a les finestres. El que van veure a través del vidre va ser uns joves corrent pel carrer i un home ferit perseguint-los amb un ganivet de cuina a la mà.

Investigació

Els Mossos d’Esquadra, alertats per un dels veïns, van enviar diverses patrulles de seguretat ciutadana a aquesta casa de la urbanització Les Fonts de Rubí. El Saliou els esperava a l’entrada. Els agents van trobar el cadàver de l’Ilyas estirat al terra de la cuina. El Saliou s’havia desfet del ganivet –que mai va aparèixer–, però va acabar confessant. ¿I la marihuana de qui és?, li van preguntar els policies mentre li posaven els grillons. «Meva», va assegurar el Saliou.

Sis dies després d’aquell narcoassalt fallit, que el Saliou es convertís en un homicida mentre mirava al sofà com el Barça intentava remuntar un clàssic que tenia perdut, el Grup d’Homicidis va arrestar els dos amics de l’Ilyas que havien irromput a casa seva i un tercer que els havia esperat a l’exterior fent tasques de vigilància. El jutge va ordenar que els implicats ingressessin a la presó de manera preventiva. Però els amics de l’Ilyas van sortir al cap de dues setmanes, i el Saliou, gairebé dos anys després. Encara faltava el judici.

Judici

L’abril del 2026, el ‘jardiner’ i els lladres de marihuana es van tornar a trobar a l’Audiència de Barcelona. Els va tocar asseure’s junts, al mateix banc d’acusats de la sala del jurat, davant nou ciutadans escollits a l’atzar que havien d’analitzar des del seny el despropòsit que va costar la vida al jove Ilyas.

Tal com va informar l’emissora local Ràdio Rubí la setmana passada, els assaltants van ser sentenciats per haver intentat robar marihuana. Però no van haver de tornar a la presó. El Saliou, que va ser declarat culpable de la mort de l’Ilyas, tampoc. Al ser la pena de cinc anys, i haver-ne complert gairebé dos de presó, el tribunal va suspendre el seu reingrés en un centre penitenciari.

El veredicte del jurat diu que és veritat que el Saliou va matar l’Ilyas en defensa pròpia, però també remarca que es podria haver defensat sense assestar-li una ganivetada al cor.

Les plantes de cànnabis van ser tallades i destruïdes.

Cada any, en episodis vinculats a la marihuana com el que van protagonitzar el Saliou i l’Ilyas mentre es disputava el clàssic de l’abril del 2021, que el Barça mai va remuntar, moren a Catalunya entre tres i cinc persones.

Tracking Pixel Contents