«He de deixar que la meva filla de 14 anys surti sola amb les amigues per la festa major, on l’alcohol corre lliurement?»

Els estudis sobre consum d’alcohol entre menors ofereixen motius per a l’optimisme i per a la preocupació, i també alguna paradoxa. Per a alegria dels pares, les últimes enquestes sobre hàbits d’oci entre adolescents revelen un progressiu distanciament dels joves respecte al consum de begudes alcohòliques. Per a inquietud d’aquests mateixos progenitors, l’edat mitjana en què els nois i noies prenen la primera copa continua situant-se avui entre els 13 i els 14 anys.

La paradoxa és que la llei és clara quan assenyala que cap menor hauria de tastar ni una gota d’alcohol abans dels 18 anys. La prohibició —ho saben els pares i ho assumeixen les autoritats sanitàries— no impedeix que el consum d’alcohol entre menors continuï sent una realitat cada cap de setmana al nostre país.

Aquest panorama incert es desborda durant el període estival, quan es multipliquen les convocatòries festives i l’alcohol corre amb més alegria i menys vigilància que durant la resta de l’any. Revetlles populars, festes majors i festes a la platja de tota mena eleven la possibilitat que un adolescent de 14 o 15 anys acabi emborratxant-se i, davant d’aquesta eventualitat, el dubte assalta infinitat de famílies.

El planteja Núria Martín, mare d’una noia de 14 anys: «He de permetre que la meva filla surti amb les seves amigues per la festa major del poble, on corre l’alcohol, o seria millor prohibir-l’hi? Com puc protegir-la davant d’una situació en què la temptació de beure segurament serà més forta que la resistència?»

Escolta i diàleg

«Per sistema, prohibir no sol funcionar amb els adolescents. Al contrari, el que està prohibit els atrau perquè implica saltar-se una norma», respon Cristina Delgado, coordinadora dels programes de prevenció de Projecte Home Catalunya, que recomana «l’escolta i el diàleg» abans que «la repressió o el càstig» a l’hora de preparar els menors davant d’un hàbit que està socialment admès i és legal, però no per a ells.

En aquest sentit, l’experta considera que «és més eficaç marcar límits que prohibir», fins i tot en èpoques com l’estiu, en què les normes semblen relaxar-se. «Els nois han de ser conscients de les conseqüències que tenen els seus actes, perquè això els ajudarà a fer-se adults. Si són les festes del poble i es troben en ambients on hi ha alcohol, han de saber que l’endemà no tindran permís per tornar a sortir si tornen a casa en mal estat», explica l’educadora.

Segons l’última Enquesta sobre ús de Drogues en Ensenyaments Secundaris a Espanya, ESTUDES 2025, el consum d’alcohol entre els menors ha caigut quatre punts en els últims dos anys —del 56,6% al 51,8%, un descens notable— i les borratxeres entre adolescents han baixat fins al 17,2%, el mínim del que portem de segle. Tanmateix, els experts en prevenció adverteixen contra la temptació d’abaixar la guàrdia, ni tan sols en entorns com les celebracions d’estiu.

Alcohol zero

«Amb els menors, el missatge ha de ser coherent: alcohol, zero. Els missatges ambigus, com permetre’ls beure només una mica, o únicament en determinades celebracions, o admetre begudes de baixa graduació, poden dificultar aquesta interiorització. La prevenció comença molt abans del dia de la revetlla o de la celebració», assenyala Paqui Mbomio, responsable de projectes de la Fundació Alcohol i Societat (FAS).

Tanmateix, cap campanya de prevenció evita que les situacions de consum d’alcohol entre menors, i fins i tot d’abús, es continuïn produint. L’escena és coneguda per molts pares: el fill o la filla torna a casa de matinada amb símptomes d’embriaguesa, o reben una trucada perquè el vagin a recollir al carrer en aquest estat.

La recomanació de les expertes és clara: «La conversa educativa s’ha de produir després, quan els pares i el menor estiguin tranquils, mai en calent. Cal preguntar-li què va passar, quant va beure, com va aconseguir l’alcohol, quin paper va tenir el grup i si va ser conscient dels riscos», explica Mbomio.

L’objectiu, recorda la treballadora social, no ha de ser castigar per castigar, sinó evitar que es repeteixi una situació similar. «Escoltar no significa justificar. Una reacció basada únicament en l’enuig o el càstig immediat pot tancar la comunicació i dificultar que el menor torni a demanar ajuda en una situació de risc. I aquí, la prohibició per si sola no els ensenya a afrontar la situació següent», adverteix.