"Tenim una de les grans joies científiques d’Europa"

Vostè va arribar al Sincrotró ALBA el 2012, just l’any en què la instal·lació va començar a donar servei a la comunitat científica. ¿Quins van ser els principals reptes que va assumir en aquell moment?

Demostrar que una infraestructura tan complexa podia passar de ser un projecte tecnològic a convertir-se en una instal·lació científica plenament operativa. Havíem construït un instrument extraordinari, però havíem de demostrar que funcionava de manera estable les 24 hores del dia i, sobretot, que era capaç d’oferir resultats científics de primer nivell. Era una cosa completament nova a Espanya i suposava un desafiament tant tecnològic com organitzatiu. Va ser tot un repte. Especialment perquè vam arrencar en plena crisi i això dificultava atraure i retenir talent, especialment internacional, així com captar fons per impulsar projectes ambiciosos. Tot i així, ens vam proposar demostrar que podíem estar al nivell dels grans sincrotrons del món. I així ho vam fer.

Qualsevol que hagi tingut la sort de visitar el Sincrotró ALBA sap com d’espectacular és. ¿Recorda quina va ser la seva primera impressió al veure’l?

Ho recordo perfectament. Curiosament, tot el meu procés de selecció per optar al lloc de directora va ser a Barcelona, i per això no vaig conèixer la instal·lació fins després de ser seleccionada. La primera vegada que vaig arribar al centre, quan vaig entrar i vaig veure la impressionant passarel·la, vaig quedar bocabadada. Però el que més em va marcar va ser veure que tot estava ja en marxa. Aquell dia, el 7 de maig del 2012, va ser just la data en què es va fer el primer experiment oficial amb usuaris. Des del primer moment vaig tenir la sensació d’estar davant d’una instal·lació increïble, amb excel·lents científics i tècnics i, abans que res, amb un gran equip humà.

Després de 14 anys al capdavant del sincrotró, ¿quines diria que han sigut les principals fites d’aquesta etapa?

Me’n quedo amb tres. Primer, el creixement continu de la instal·lació, gràcies a què hem passat de set línies experimentals a 14, a més de noves infraestructures com la plataforma de microscòpia electrònica. Segon, l’aprovació d’ALBA II, el projecte que permetrà transformar la instal·lació en un sincrotró de quarta generació. I tercer, l’enorme creixement de la nostra comunitat científica. Hem passat d’uns 600 usuaris a més de 10.000 entre investigadors, empreses i institucions col·laboradores. ALBA ha reforçat la seva presència internacional i avui està plenament integrat a la xarxa de grans sincrotrons europeus.

¿I què ens ha deixat ALBA fins aquest moment?

S’ha convertit en una eina imprescindible per a investigadors d’àmbits molt diversos, des de la biomedicina fins a la ciència de materials. Gràcies a la llum de sincrotró, els científics han pogut observar l’estructura i el comportament de la matèria amb un nivell de detall impossible d’aconseguir amb tècniques convencionals. En l’àmbit de la salut, això ha permès estudiar com actuen els fàrmacs sobre les cèl·lules, comprendre millor malalties i accelerar el desenvolupament de nous tractaments. Hospitals i centres d’investigació han utilitzat ALBA per avaluar teràpies contra malalties rares, descartar les que no resulten eficaces abans dels assajos clínics i centrar els esforços en les més prometedores. La instal·lació també ha contribuït a investigacions sobre transició energètica, ja que permet desenvolupar i analitzar nous materials per a bateries més eficients, tecnologies basades en hidrogen net i dispositius electrònics que consumeixen menys energia.

ALBA està a punt de fer un salt per convertir-se en un sincrotró de quarta generació. ¿Què és el que en podem esperar?

La transformació més gran de la infraestructura des de la seva posada en marxa. El nou accelerador generarà feixos de llum de sincrotró molt més brillants i precisos. Aquesta millora permetrà observar la matèria amb una resolució molt més gran, fer experiments més ràpids i estudiar fenòmens que avui són impossibles d’analitzar. A més de la renovació tecnològica, el projecte incorporarà noves línies experimentals i reforçarà les capacitats d’anàlisi de dades mitjançant intel·ligència artificial i noves eines de processament, imprescindibles per gestionar l’enorme volum d’informació que generarà la instal·lació. L’objectiu és que ALBA continuï situant-se en l’avantguarda de la investigació científica durant les dècades vinents.

¿Quina és la importància de comptar amb una infraestructura així per a Catalunya i Espanya?

Situa Catalunya i Espanya dins el grup de països capaços de desenvolupar i utilitzar tecnologies punteres. Els grans països europeus compten amb instal·lacions similars, però el valor d’un sincrotró no està només a construir-lo sinó també a generar una comunitat científica i industrial al seu voltant. Aquests anys ALBA ha aconseguit atraure usuaris nacionals i internacionals i competir amb centres de referència europeus, fins al punt que alguns investigadors acudeixen a les seves línies perquè ofereixen capacitats úniques. A més, la instal·lació obre la porta a participar en xarxes internacionals i utilitzar altres grans infraestructures científiques. Es tracta d’un instrument estratègic per poder impulsar coneixement, innovació i col·laboració dins d’Europa.

Si pogués donar un únic consell al seu successor, Harry Westfahl Jr., ¿quin seria?

Començaria dient-li que estic molt contenta que sigui el meu successor. És una persona amb una gran capacitat científica, tecnològica i de gestió, reconeguda internacionalment i que, a més, arriba en un moment molt adequat per a ALBA. El meu consell seria que escolti, que continuï treballant amb l’equip i que sigui fidel a la seva pròpia manera de fer les coses. Aquest és precisament el moment en què pot aportar la seva visió, les seves idees i la seva experiència, mantenint tot el que funciona bé però impulsant una nova etapa. Confio plenament en ell i li desitjo el millor.

¿I el balanç del seu recorregut?

Estic molt satisfeta i orgullosa del que he aconseguit. I ho dic sense cap mena de pudor. Avui ALBA és una infraestructura consolidada, amb una comunitat d’usuaris molt més gran, noves línies experimentals, col·laboracions nacionals i internacionals i amb un projecte de futur ambiciós.