Turistes ‘sensesostre’: «¿Pagar 100 euros per una nit? Prefereixo dormir a la platja que pagar un hotel a Barcelona»

«M’aixeco, veig el cel, després el mar i després la sortida del sol. ¿Què més vull? I gratis». El Lázaro té 60 anys, viu a Madrid i fa quatre estius que repeteix la mateixa fórmula quan visita Barcelona: dormir a la platja, entre dues tovalloles, una a sota a tall de llençol i una altra a sobre com a manta. Aquest any fa prop d’un mes que ho fa i encara preveu quedar-se unes setmanes més. «Tot el que està relacionat amb el lloguer està pels núvols», lamenta. Una habitació, calcula, li pot costar fàcilment 150 euros per nit.

EL PERIÓDICO ha recorregut les platges de Barcelona de matinada per parlar amb turistes que passen la nit al ras. El principal motiu és l’elevat preu de les habitacions d’hotels i apartaments turístics a la capital catalana.

A mesura que avança la matinada, les motxilles es comencen a amuntegar al costat de les tovalloles i apareixen bosses amb menjar i grups que busquen on instal·lar-se durant unes hores. Entre els entrevistats hi ha visitants procedents de Suïssa, Londres, França i els Països Baixos. Per a gairebé tots és la primera experiència d’aquest tipus. Per al Lázaro, en canvi, forma ja part de les seves vacances.

Treballa a Madrid com a tècnic d’aire condicionat i frigorista industrial i assegura que durant les seves estades a Barcelona sempre dorm a la platja. Quan se li pregunta si es plantejaria anar a un hotel, la seva resposta és ràpida: «Que abaixin els preus. En temporada alta és una passada».

Viatja amb poques pertinences i procura, diu, no portar gaire valor a sobre. Tot i així, dormir a l’aire lliure no està exempt de riscos. Fa uns dies es va quedar adormit i, al despertar, el seu telèfon mòbil havia desaparegut. En va haver de comprar un altre per uns 100 euros. Ni tan sols el robatori fa que es replantegi els comptes. «Això és una nit d’hotel. Fa més de trenta nits que soc aquí, encara vaig guanyant», calcula.

La platja també li ha donat companyia. Allí ha conegut un cubà que fa anys que viu a Barcelona i té casa seva a les Corts. Baixa cada nit amb un matalàs i dorm al costat del mar perquè la calor li impedeix descansar a casa. Fa més d’un mes que ho fa. Van coincidir una nit, van començar a parlar i ara passen les nits junts.

Nits davant de l’aeroport

El Daniel, el Michael i l’Ismael, tres nois de 20 anys que treballen en el sector de la neteja i l’hostaleria, estan a punt de sopar a la platja de la Barceloneta. Tots tres viuen a Londres i, al seu voltant, l’ambient és molt diferent del d’algú que es prepara per dormir: grups de joves vestits per sortir creuen el passeig i, a pocs metres, es formen llargues cues per entrar a les discoteques del front marítim.

Sobre les tovalloles despleguen entrepans, patates, aigua, vi i cervesa. Estan recorrent diferents punts d’Espanya i Barcelona és una de les parades del viatge. Després de tres dies a la ciutat i diverses nits en un Airbnb, han decidit estalviar-se l’última. «Els diners no ens donen per a tot», reconeixen.

La platja no és la seva primera opció. Si poguessin triar sense mirar el preu, dormirien sota sostre. Però durant el viatge també els han sorprès altres despeses. Dues nits abans van sortir de festa i van pagar uns 17 euros per un combinat. «A Londres també és car, però ens va sorprendre que aquí tot ho fos tant», asseguren.

Un cas similar és el de Mateus Rodríguez, de 19 anys i procedent de Suïssa que fa nou dies que està a la ciutat. El seu vol surt al matí i ha de marxar a l’aeroport a les cinc de demà. Pagar una nit completa, no li compensa.

És la seva tercera visita a Barcelona i té clar què hi ve a buscar. «Barcelona per a mi és la festa, no és per descansar», explica. Dormir davant el mar, no obstant, no estava fins ara entre els seus plans turístics: és la seva primera vegada.

Amb 18 anys i arribat des de Tolosa, el Clemond viatja per Barcelona amb un amic de la seva mateixa edat. Només estaran dos dies a la ciutat. La primera nit van dormir en un apartament d’uns amics i la segona la passaran a la platja. En el seu cas, els alts preus dels hotels es barregen amb les ganes de «provar una experiència nova». Tot i que, diu, no ho pot explicar a la seva família, que és a França, perquè s’enfadarien.

Sense dormir i amb por

Durant el dia, la platja ofereix l’estampa habitual de l’estiu: banyistes entrant i sortint de l’aigua, famílies sota el para-sol, grups jugant a vòlei, partides de cartes sobre les tovalloles i turistes que esgoten les últimes hores de sol. Quan cau la nit, l’escenari canvia per complet. Les tovalloles es converteixen en matalassos, les motxilles fan de coixí i, durant unes hores, la platja funciona com un allotjament improvisat a cel obert, compartit també amb persones sense llar que dormen habitualment a la zona.

Els que van a passar allí la nit esperen que la platja es vagi buidant abans d’instal·lar-s’hi. La nit, en realitat, s’organitza gairebé com una petita operació de vigilància que comença a la una de la matinada aproximadament. Busquen no cridar l’atenció i evitar problemes. Dormir allí pot comportar sancions de fins a 600 euros, però la multa no és el que més els preocupa. La por està a despertar-se i descobrir que alguna de les seves pertinences ha desaparegut.

«Un veu a TikTok que parlen dels carteristes i mai saps què pot passar», explica el Michael. Els telèfons i la documentació es guarden especialment bé i les motxilles es mantenen sempre a prop. Entre els que passen la nit allí, a més, gairebé no es veuen dones.

Dormir seguit tampoc entra en els plans. Els joves de Londres es plantegen fer torns perquè sempre hi hagi algú despert perquè no els robin i amagar els objectes importants i alternar-se per descansar.

El Michael admet que la situació li fa «una mica de por», tot i que trobar-se més persones fent el mateix el tranquil·litza. La matinada anterior, cap a les cinc, asseguren haver vist altres persones dormint sota mantes i tendes de campanya. «Saber que no som els únics dona molta seguretat», assenyalen. També el Clemond que apunta que «li fa respecte».

Quan finalment aconsegueixen dormir, el descans tampoc dura tota la nit. Cap a les tres de la matinada s’han d’aixecar, recollir les tovalloles i apartar les seves pertinences per deixar pas a la maquinària de neteja. Quan acaba, s’hi tornen a instal·lar i miren d’aprofitar les últimes hores abans que es faci de dia i la platja recuperi la seva activitat habitual. L’espai canvia per complet amb el pas de les hores. Durant el dia, l’ocupen famílies, banyistes i grups que juguen a vòlei i a cartes, però, quan els últims grups marxen, la platja es converteix en un altre escenari, agafa el rol d’Airbnb.

I, malgrat que aconsegueixin agafar el son, la nit tindrà una pausa obligada. Cap a les tres de la matinada s’hauran d’aixecar, recollir les tovalloles i apartar les seves coses per deixar pas a la maquinària que neteja la platja. Després s’hi tornaran a instal·lar i intentaran dormir unes hores més, abans que es faci de dia i l’espai es torni a omplir de banyistes.

Sense habitació i a dormir al cotxe

El preu no és l’únic motiu que pot deixar un turista sense llit. El Hammad i el Mahmud, residents a Suïssa i als Països Baixos, han acabat dormint en un cotxe i asseguren que ho hauran de fer durant els pròxims dies.

Segons expliquen, els allotjaments assequibles que van consultar estaven complets i no van trobar una alternativa que encaixés en el seu pressupost.

És la primera vegada que dormen dins d’un vehicle. L’espai és reduït i amb prou feines poden deixar una petita obertura a la finestreta perquè circuli l’aire. Malgrat tot, l’experiència no ha canviat la seva valoració de la ciutat. «Barcelona és una ciutat meravellosa.L’únic problema és dormir», asseguren.

Si hi tornen, tenen clar què faran de manera diferent: no deixaran l’allotjament per a l’últim moment. «Cinc o sis mesos abans», responen quan se’ls pregunta amb quanta antelació reservarien.