Turistes ‘sensesostre’: "La platja és gratis"

"M’aixeco, veig el cel, després el mar i després la sortida del sol. ¿Què més vull? I gratis". El Lázaro té 60 anys, viu a Madrid i fa quatre estius que repeteix la mateixa fórmula quan visita Barcelona: dormir a la platja, entre dues tovalloles, una sota a tall de llençol i una altra a sobre com a manta. Aquest any fa prop d’un mes que ho fa i encara preveu quedar-se unes quantes setmanes més. "Tot el relacionat amb el lloguer està pels núvols", lamenta. Una habitació, calcula, pot costar-li fàcilment 150 euros per una nit.

EL PERIÓDICO ha recorregut les platges de Barcelona de matinada per parlar amb turistes que passen la nit al ras. El principal motiu és l’alt preu dels hotels i apartaments turístics a la capital catalana, addueixen.

A mesura que avança la matinada, les motxilles comencen a amuntegar-se al costat de les tovalloles i apareixen bosses amb menjar i grups que busquen on instal·lar-se durant unes hores. Entre els entrevistats hi ha visitants procedents de Suïssa, Londres, França i els Països Baixos.

El Lázaro treballa a Madrid com a tècnic d’aire condicionat i frigorista industrial i afirma que durant les seves estades a Barcelona sempre dorm a la platja. Quan li van preguntar per si es plantejaria anar a un hotel, la resposta és ràpida: "Que abaixin els preus. En temporada alta és una passada".

Viatja amb poques pertinences i procura no portar massa valor a sobre. Tot i així, fa uns quants dies es va quedar adormit i, al despertar, el seu telèfon mòbil havia desaparegut. En va haver de comprar un altre per uns 100 euros. Ni tan sols el robatori el fa replantejar-se els comptes.

La platja també li ha donat companyia. Allà ha conegut un cubà que fa anys que viu a Barcelona i té casa seva a les Corts. Baixa cada nit amb un matalàs i dorm al costat del mar perquè la calor li impedeix descansar a casa. Porta més d’un mes fent-ho. Van coincidir una nit, van començar a parlar i ara passen les nits junts.

El Daniel, el Michael i l’Ishmael, tres joves de 20 anys que treballen al sector de la neteja i hostaleria, estan a punt de sopar a la platja de la Barceloneta. Tots tres viuen a Londres i, al seu voltant, l’ambient és molt diferent del d’algú que es prepara per dormir: grups de joves vestits per sortir creuen el passeig i, a pocs metres, es formen llargues cues per entrar a les discoteques del front marítim.

Sobre les tovalloles despleguen entrepans, patates, aigua, vi i cervesa. Estan recorrent diferents punts d’Espanya i Barcelona és una de les parades del seu viatge. Després de tres dies a la ciutat i de diverses nits en un Airbnb, han decidit estalviar-se l’última nit. "Els diners no ens donen per a tot", reconeixen.

Sorpresos per les despeses

La platja no és la seva primera opció. Si poguessin triar sense mirar el preu, dormirien sota sostre. Però durant el viatge també els han sorprès altres despeses. Dues nits abans van sortir de festa i van pagar uns 17 euros per un combinat. "A Londres també és car, però ens va sorprendre que aquí tot ho fos tant", asseguren.

Un cas similar és el de Mateus Rodríguez, de 19 anys i procedent de Suïssa, que porta nou dies a la ciutat. El seu vol surt al matí i ha de marxar cap a l’aeroport a les cinc de demà. Pagar una nit completa no li compensa.

És la seva tercera visita a Barcelona i té ben clar què ve a buscar. "Barcelona per a mi és la festa, no és per descansar", assenyala. Dormir davant el mar, no obstant, no estava fins ara entre els seus plans turístics: aquesta és la seva primera vegada.

Amb 18 anys i arribat des de Tolosa, el Clemond viatja per Barcelona amb un amic de la seva mateixa edat. Només s’estaran dos dies a la ciutat. La primera nit van dormir en un apartament d’uns amics, la segona la passaran a la platja. En el seu cas, els alts preus dels hotels es barregen amb les ganes de "provar una experiència nova". Tot i que, diu, no ho pot explicar a la seva família, que és a França, perquè s’enfadarien.

Quan cau la nit, el litoral canvia per complet. Les tovalloles es converteixen en matalassos, les motxilles fan de coixí i, durant unes hores, la platja funciona com si fos un allotjament improvisat a cel obert, compartit també amb persones sense llar que dormen habitualment a la zona.

Dormir allà pot comportar sancions de fins a 600 euros, però la multa no és el que més els preocupa. La por està a despertar-se i descobrir que alguna de les seves pertinences ha desaparegut. Alguns fan torns de vigilància. A més, cap a les tres de la matinada han d’aixecar-se per deixar pas a les màquines de neteja. Després tornen a instal·lar-se per aprofitar les últimes hores.