Els edificis de Telefónica muten en pisos i oficines

A mercè dels canvis tecnològics, l’entramat de centrals i instal·lacions que Telefónica tenia repartit per l’àrea de Barcelona ha anat mutant i canviant de mans. Els últims anys, la companyia s’ha anat desfent d’una part d’aquestes propietats, que han quedat obsoletes amb la caiguda de la telefonia fixa davant la xarxa mòbil. En canvi, altres edificis es mantenen en desús i pendents de reconvertir-se, reclamats fa anys per les associacions veïnals perquè s’obrin a la ciutadania i se’n faci ús.

Amb una política àmplia de venda d’actius immobiliaris a tot Espanya, Telefónica ha traspassat diverses dependències que tenia a la capital catalana durant les últimes dues dècades, sense que hi hagi hagut uniformitat al reformar-les i reaprofitar-les per a usos nous. Ja remodelades o en procés de ser-ho, les antigues seus de la companyia disseminades per la ciutat i el seu entorn s’han destinat a utilitats molt diverses: hi ha des de projectes d’habitatges públics adaptats per a gent gran fins a apartaments de luxe en construcció, plans per establir oficines i botigues i compromisos de situar equipaments que encara no han vist la llum.

Algunes centrals estan en plena transformació, d’altres han sigut notícia recent per acords d’adquisició o convenis de rehabilitació després de caure en la inactivitat i unes quantes més esperen concreció. Cinc casos donen mostra de les metamorfosis ja completades, en marxa o per iniciar-se en les velles centrals de telecomunicacions de Barcelona, condemnades pels nous temps a reinventar-se.

L’antiga central de telefonia de l’avinguda Icària és una part del llegat dels fastos olímpics de 1992. El disseny singular de l’edifici va ser elegit en un concurs internacional d’arquitectura perquè s’alça com una de les cinc portes d’entrada al barri que els atletes van estrenar durant els Jocs. Ara es troba enmig d’un tràfec d’obres per encaixar una promoció amb 20 pisos d’alt standing i 12 de protecció oficial, fruit de la reserva del 30%. L’empresa immobiliària Bonavista Developments ofereix els domicilis de renda lliure a partir de 915.000 euros més IVA, amb el reclam de la proximitat de la platja, una terrassa amb vistes, una piscina al terrat i un gimnàs al soterrani. L’Associació de Veïns de la Vila Olímpica discrepa del projecte.

A les portes de Barcelona, l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs ultima la compra a Telefónica de les dependències que ocupa al centre de la ciutat des de fa dècades. El consistori calcula que desemborsarà entre 1,5 i dos milions d’euros per adquirir l’immoble, que pensa fer caure per alçar un bloc d’habitatges dotacionals, condicionats per a persones grans. Encara quedarà espai per ampliar serveis municipals. La localitat aspira a obtenir fons del Pla de Barris de la Generalitat per finançar la demolició i preparar el terreny.

Telefónica va vendre la seva antiga seu a l’Eixample fa dues dècades per uns 220 milions d’euros, en plena bombolla immobiliària. Després de degradar-se durant més de 15 anys per continus canvis de projecte i de propietaris, el gran edifici de l’avinguda Roma va renéixer el 2025, després de 24 mesos d’obres promogudes per les firmes d’inversió Bain Capital i FREO Group per muntar oficines en 49.500 metres quadrats distribuïts en 14 plantes. La farmacèutica AstraZeneca és el principal inquilí. Inmocaixa, la filial immobiliària de CriteriaCaixa, va pagar 385 milions d’euros a principis d’any per la propietat.

Telefónica va traspassar la seu històrica al centre de Barcelona per 100 milions d’euros el 2019. La va adquirir el multimilionari Daniel Maté, a través de la societat Torcalena Servicios i Gestiones. La firma ha aconseguit que el PSC, Junts i el PP s’aliïn a l’Ajuntament aquest any per aprovar una modificació de planejament que autoritza que la vella central de telefonia, de 1929, es requalifiqui per situar-hi oficines i comerços a les seves vuit plantes. L’Ajuntament calcula que el propietari n’obtindrà un benefici de 5,25 milions d’euros per la plusvàlua que generi el canvi. Com a contrapartida, cedeix de franc el teatre Capitol al consistori i sufragarà amb 5,11 milions la rehabilitació de la sala, que espera aixecar de nou el teló el 2027.