Javi, jubilat espanyol a Tailàndia: «A Espanya no es pot viure. Aquí amb 1.000 euros hi viu una parella»

La jubilació marca un canvi important en la vida de moltes persones i, cada vegada són més els pensionistes espanyols que es plantegen passar aquesta nova etapa fora d’Espanya. L’augment del cost de vida ha portat alguns a buscar destinacions com Tailàndia, on el preu de l’habitatge, el menjar i altres serveis permeten que una pensió tingui molt més valor.

Això és el que va descobrir Javi, un jubilat madrileny que va decidir traslladar-se al país asiàtic. Ell va viatjar per conèixer una cultura diferent, però durant l’experiència va conèixer qui avui és la seva dona, cosa que va acabar marcant el seu futur, i tot i que va tornar a Espanya després de les vacances, no va trigar gaire a tornar-hi, aquesta vegada amb la intenció de quedar-s’hi definitivament.

Han passat ja set anys des d’aleshores i Javier viu actualment a Udon Thani, una ciutat allunyada de les zones més turístiques de Tailàndia. La seva pensió no és especialment elevada a causa dels pocs anys que va cotitzar durant la seva vida laboral, tot i que considera que la diferència de preus li permet viure amb una comoditat que a Espanya seria molt més complicada.

En una entrevista amb el creador de contingut Sergio Castillo va explicar que, abans d’establir-se definitivament a Tailàndia, va intentar muntar un negoci amb la seva dona: “Vam muntar un negoci aquí i li vaig dir a la meva dona: ‘Tia, jo hi poso els diners però no faig res, no m’he jubilat per venir a treballar aquí’. Jo estava principalment a la platja. Després va venir la COVID i es va fotre tot enlaire”.

Per a Javi, l’aspecte econòmic va ser clau a l’hora de quedar-s’hi, ja que assegura que amb uns 1.000 euros al mes pot viure amb la seva esposa, mentre que a Madrid aquesta mateixa quantitat amb prou feines li permetria cobrir les despeses bàsiques: “A Espanya no es pot viure, tio, així de clar. Amb 1.000 euros et dona per pagar el pis i, si de cas, el menjar. Res més. Amb 1.000 euros aquí hi viu una parella”.

A més dels diners, el jubilat destaca el ritme de vida que ha trobat a Tailàndia. Assegura que viu sense l’estrès que sentia abans i reconeix que fins i tot nota un canvi en el seu caràcter quan torna a Madrid: “Quan arribo a Madrid em canvia el caràcter, em torno un fill de la gran...”

Tot i això, no tot són avantatges i reconeix que hi ha coses d’Espanya que continua trobant a faltar, sobretot la gastronomia: “La fabada, el cocido, el pernil... costa trobar menjar espanyol”. Malgrat això, té clar que no es penedeix de la decisió que va prendre i assegura que no tornaria a viure a Europa: “Jo no me n’aniria a viure a cap país d’Europa, m’ofereixin el que m’ofereixin”.

Això sí, Javi també reconeix que Tailàndia no és un destí per a tothom i considera que encaixa molt més amb persones jubilades que busquen tranquil·litat que no pas amb joves que volen un altre tipus de vida: “Un noi jove que vingui aquí on vivim s’avorrirà, perquè aquí no hi ha marxa. Aquí és per viure-hi quan ets jubilat”.