Tot el que va fallar en l’assassinat d’Astúries

Una dona maltractada durant anys sap perfectament el risc que corre. No obstant, en ocasions, el sistema judicial i policial o bé no detecten correctament els factors de perill o bé es dirigeixen a la víctima dient-li que està exagerant o que el seu estat emocional distorsiona la seva percepció. El resultat és que la valoració oficial del risc queda molt curta i la protecció institucional que necessita la dona resulta insuficient.

Aquest ha sigut, segons diverses expertes en violència masclista, una de les fallades en el cas de Laura Cruz, de 50 anys, guardia civil i mare d’un jove de 19 i de dues nenes de 13. La setmana passada, a Llanes (Astúries), va ser assassinada a trets per la seva exparella, un guàrdia civil expulsat del cos que es va apoderar de l’arma reglamentària d’un company.

Psicòlogues i juristes afegeixen que la falta de perspectiva de gènere a molts jutjats, la millorable supervisió sobre l’armament policial i la poca importància que encara es concedeix a la violència econòmica com a forma de control de l’agressor són altres elements que demostren que van fallar massa coses en el cas de la Laura, que també era guàrdia civil i la tortura del qual va començar el 2014, després de separar-se de Dámaso Fernández, el seu assassí. El 2019, ell li va clavar una brutal pallissa i va ser condemnat per maltractament. La Guàrdia Civil li va retirar l’arma, li va obrir un expedient i va acordar fa escassos dies la seva expulsió del cos.

Durant tot aquest temps, la Laura va intentar refer la seva vida, però ell no l’hi permetia. Tenir una hipoteca en comú i tres fills li va permetre exercir violència econòmica sobre ella. Segons fonts pròximes a la família, es va desentendre des del principi de les nenes, bessones que ara tenen 13 anys. "És un clar exemple d’estratègia de control i desgast", remarca Cecília Gelpí, psicòloga experta en trauma, violència masclista i crisi. "La violència econòmica, bé perquè tinguis fills en comú als quals cal alimentar o bé una propietat compartida és una forma de tortura", afegeix Susana Gisbert, fiscal especialitzada en violència de gènere.

Patida per l’11,5% de les dones a Espanya, la violència econòmica és un fenomen encara bastant desconegut fins i tot entre els professionals i els operadors jurídics. Durant anys ha estat invisibilitzada i normalitzada. A més, adopta moltes formes que no deixen empremtes tan visibles com l’agressió física. També és un factor indicatiu del risc, que, en el cas de Laura, no es va tenir en compte.

"Hem de realitzar una profunda reflexió. La Laura va fer tot el que ha de fer una dona en el seu cas: acudir a la justícia i denunciar. Però no es va saber ponderar el risc que corria", explica la fiscal Gisbert. "No podem fer res ja per Laura. L’únic homenatge que podem rendir-li és estudiar el que ha passat i les fallades que s’han produït perquè no torni a passar res semblant", afegeix.

"Victimització secundària"

La valoració del risc, en efecte, apareix com la fallada més greu. "De vegades, el sistema judicial creu que coneix millor el risc que la dona. El sistema li diu: pateixes estrès, estàs hipervigilant o ets una exagerada, i no li proporciona els mitjans que ella demana i necessita", critica la psicòloga Gelpí. "Les dones que fa anys que suporten maltractaments, com era el cas de Laura, tenen un excel·lent radar per detectar l’escalada de violència dels seus agressors. No obstant, hi ha una asimetria entre el coneixement que tenen aquestes dones i el coneixement institucional", afegeix Gelpí, que lamenta que la violència econòmica i la violència psicològica segueixin un pas per darrere en l’escala judicial a l’hora de valorar el risc que corre una víctima. "El sistema et diu que, per protegir-te, has de demostrar que estàs en perill físic", assevera la psicòloga, que qualifica aquesta situació de "victimització secundària institucional".

Des de començament d’estiu, 11 dones han sigut víctimes de crims masclistes. La xifra s’eleva a 33 des d’inicis d’any: un 46% més que el 2025. Després dels assassinats emergeixen dos patrons assenyalats per les expertes: les fallades en el sistema de protecció (una de cada tres dones havia denunciat) i una violència cada vegada més extrema en els crims.

Fa uns mesos, la Laura va demanar als tribunals que reactivessin la polsera antimaltratadors de Dámaso, però la resposta va ser negativa perquè els jutges no van apreciar "risc objectiu". L’assetjament i demolició de l’assassí té un clar reflex en les desenes de denúncies –fins a 45– que va arribar a interposar contra ella per banalitats, com la neteja de la llar o el fet que de les menors no portessin mitjons. "Ell va instrumentalitzar el sistema judicial. Va utilitzar eines legals per exercir el control sobre ella", destaca la psicòloga. "Aquest assassinat –conclou– és l’expressió extrema de la lògica de dominació i càstig". Quan es van separar, un jutjat de Llanes va establir la custòdia per a Laura i un règim de visites pel qual l’agent podia veure els seus fills vuit dies al mes. Dámaso havia de col·laborar en la seva manutenció, una cosa que va ser una veritable lluita per a Laura.

Control d’armes

Les dues expertes també demanen analitzar el control de les armes en un cos com la Guàrdia Civil. Dámaso tenia la seva arma retirada, però va robar la d’un company. ¿Com ho va poder fer amb tanta facilitat? ¿No existeix un control exhaustiu de l’armament? Són preguntes que continuen sense resposta. De moment, les associacions professionals de l’institut armat reconeixen que hi ha "certs errors" en la gestió de les armes i insten a prendre mesures perquè una cosa així no es torni a repetir.