Els grans eclipsis que han deixat Espanya a les fosques: cronologia

Durant segles, Espanya ha sigut un dels grans escenaris europeus per a l’observació d’eclipsis totals de Sol. El 1905, un d’aquests fenòmens va enfosquir part del país durant tres minuts i 46 segons i va atraure nombroses expedicions científiques. Aquest dimecres, 12 d’agost, més d’un segle després, la Península torna a recuperar aquest protagonisme.

La cita és històrica per partida doble: és el primer eclipsi total visible des de la península Ibèrica des del 1912 i el primer que pot contemplar-se en algun punt del territori espanyol des del 1959, quan la franja de totalitat va arribar únicament a les illes Canàries.

Per això, no serà la primera vegada que Espanya ocupi un lloc central en la història d’aquests fenòmens astronòmics.

Cronologia dels eclipsis a Espanya

• 24 de juny del 1778: el marí i científic il·lustrat Antonio de Ulloa va observar l’eclipsi des del vaixell El Espanya en alta mar i va descriure la corona solar com un «anell refractari».
• 18 de juliol del 1860: l’astrònom britànic Warren De la Rue va fotografiar l’eclipsi des de Rivabellosa, a Àlaba, amb un fotoheliògraf. Aquelles imatges van ajudar a confirmar que les protuberàncies solars pertanyen al Sol i no eren il·lusions òptiques, un avenç decisiu per a la física solar de l’època.
• 1870: La Península va acollir un altre eclipsi total que va motivar expedicions científiques internacionals.
• 1900, 1905 i 1912: Els tres primers eclipsis solars totals del segle XX es coneixen com els eclipsis espanyols. Espanya es va convertir llavors en un dels millors llocs del món per observar-los, cosa que va atraure científics de tot el continent.
• 2 d’octubre del 1959: Últim eclipsi total visible en territori espanyol, observat des de Tenerife, Gran Canària i Fuerteventura. L’èxit d’aquelles observacions va impulsar la fundació de l’Observatori del Teide.
• 12 d’agost del 2026: La totalitat torna a creuar la Península per primera vegada des del 1912.

La banda de totalitat

La banda de totalitat de l’eclipsi del 12 d’agost recorrerà la Península d’oest a est i arribarà també a les Balears. Al seu pas travessarà nombroses capitals de província, des de la Corunya fins a Palma, entre les quals Oviedo, Lleó, Bilbao, Saragossa i València.

El fenomen començarà cap a les 19.30, hora peninsular, i arribarà a la fase de totalitat al voltant de les 20.30. En alguns punts de la Península, la foscor es prolongarà durant gairebé dos minuts. La Lluna ocultarà per complet el Sol i el dia donarà pas, durant uns instants, a una nit sobtada en ple capvespre d’estiu.

La durada serà menor que la d’altres eclipsis històrics observats des d’Espanya. El del 1959 va arribar als 3 minuts i 3 segons, segons el catàleg de la NASA; el del 1900 va arribar als 3 minuts i 10 segons, i el del 1905 es va prolongar durant tres minuts i 46 segons. Molt més breu va ser el del 1912, la totalitat del qual amb prou feines va durar dos segons en una franja de només un quilòmetre d’amplada al nord-oest peninsular.

L’eclipsi total de Sol més llarg del segle XX va tenir lloc el 20 de juny del 1955. Visible des de les Filipines i el sud-est asiàtic, va arribar a una durada de 7 minuts i 8 segons. Des de començament de segle XXI, el rècord correspon a l’eclipsi del 22 de juliol del 2009, amb 6 minuts i 39 segons de totalitat, observable des del nord de l’Índia, el centre de la Xina i part de l’oceà Pacífic. Aquesta marca no se superarà fins al 13 de juny del 2132, quan la totalitat arribarà als 6 minuts i 55 segons.

Igual com va passar a començaments del segle XX, l’eclipsi de l’agost del 2026 obrirà una nova tríada de fenòmens visibles des d’Espanya. El següent eclipsi total arribarà el 2 d’agost del 2027 i, menys de sis mesos després, el 26 de gener del 2028, podrà observar-se un eclipsi anular.