Una excepció legal evita multes per les ZBE a milers de residents de l’àrea de BCN

Mig any després de començar a sancionar els vehicles més contaminants sense etiqueta ambiental, l’aplicació de les zones de baixes emissions (ZBE) a les grans ciutats de la segona corona de Barcelona ha derivat en una regió metropolitana on la polèmica regulació per millorar la qualitat de l’aire funciona en una doble escala d’exigència. El primer nivell se situa en el perímetre dels 36 municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), on la capital lidera l’aplicació normalitzada de sancions amb moratòries excepcionals i delimitades temporalment a Cerdanyola del Vallès, Castelldefels i Santa Coloma de Gramenet, a més de l’anomalia de la inexistent ZBE de Badalona.

El segon esglaó és al conegut com a arc metropolità de Barcelona, on importants ciutats de la segona corona metropolitana –Sabadell, Terrassa, Rubí, Vilanova i la Geltrú, Granollers i Mollet del Vallès– han trobat una singular excepció legal per eximir de sancions pràcticament sine die, és a dir, sense una delimitació temporal definida, als veïns que acreditin estar empadronats a la superfície urbana afectada per la ZBE. Tot i que la norma ho recull de manera imprecisa, els consistoris s’asseguren no haver de sancionar els residents almenys fins a l’any 2029.

Aquesta excepció s’aparta de la tècnica jurídica utilitzada habitualment per regular les ZBE perquè dissenya una espècie de moratòria en l’aplicació de sancions sense un final concretat, com sí que passa a les ciutats de l’AMB. Segons una anàlisi d’EL PERIÓDICO ordenança a ordenança, l’ambigua exempció es regula a través d’una figura anomenada autorització temporal que s’aplica tant a residents empadronats en l’àmbit afectat per la ZBE com a residents que siguin titulars de vehicles censats en l’espai de les ZBE. El més peculiar es troba en la part dels reglaments que defineix temporalment la mesura: o bé el límit és difús, o bé directament s’afirma que la suposada temporalitat va per llarg.

Arran de la consulta d’aquest diari, l’Ajuntament de Terrassa assegura que el consistori ha imposat només 19 sancions, de 200 euros cada una, des de l’1 de desembre. Un balanç del Diari de Sabadell parlava el juny de 29 multes a l’altra cocapital vallesana en el mateix termini. Entre els dos municipis sumen més de 450.000 habitants. Fonts municipals de Terrassa precisen que "la ZBE va estar suspesa temporalment durant la crisi de Rodalies i fins fa molt poc no s’han detectat les primeres infraccions denunciables".

Ningú podrà dir als alcaldes d’aquests municipis catalans de més de 50.000 habitants que no van avisar. Ja a finals del 2023, només pocs mesos després de les últimes eleccions municipals, els alcaldes van presentar en roda de premsa un model de ZBE "més flexible" i alternatiu al de Barcelona, justificant-ho en les carències de transport públic en aquestes poblacions i el perjudici a la seva població vulnerable a l’hora d’exigir canvis de vehicles.

Ajuts condicionats

Aquests alcaldes ja van tenir les seves desavinences amb el Govern –especialment amb el de Pere Aragonès– durant les negociacions prèvies a aprovar el decret català de ZBE. L’Executiu català va prohibir les exempcions de multes generalitzades i permanents als residents. Sense incomplir aquest compromís, els ajuntaments han trobat una fórmula per mantenir indemnes milers de veïns empadronats a un any de les pròximes eleccions municipals. Cal recordar que la Fiscalia General de l’Estat investiga possibles incompliments legals d’ajuntaments per la seva laxa aplicació de les ZBE. Fins i tot el Govern exigeix que els municipis sancionin a les seves ZBE per atorgar ajuts milionaris al transport públic.

L’ordenança municipal de la ZBE de Sabadell concreta que són 37.000 veïns, un 17% de la població de 224.589 habitants, els afectats per la ZBE i, indirectament, els exempts de sancions. La proporció és idèntica a l’altra cocapital del Vallès: un 17% dels veïns de Terrassa, 39.102 habitants, queden afectats per la ZBE, segons la respectiva ordenança municipal.

L’ordenança de les ZBE de Sabadell il·lustra perfectament la paradoxa de l’esmentada autorització temporal. Per conèixer l’abast de les excepcions, la norma remet a un annex públic que està cridat a definir temporalment cada una de les excepcions possibles. A l’hora de delimitar l’"autorització temporal per als vehicles més contaminants de les persones residents", la regla sobre la seva durada és eloqüent: "Permanent", descriu. Sempre, això sí, que es mantingui la condició que el veí estigui empadronat o el vehicle censat en l’àmbit de la ZBE.

Aquest model d’excepció per a residents s’aplica de manera predefinida als altres cinc municipis esmentats. Amb una diferència: Terrassa, Rubí, Vilanova i la Geltrú, Granollers i Mollet del Vallès sí que preveuen un mínim termini temporal, tot i que molt lax, ja que condicionen la vigència de la norma "fins a la revisió de la ZBE". Per norma general, les ordenances consultades estipulen que les ZBE "seran revisades com a mínim al cap de tres anys del seu establiment i posteriorment, almenys cada quatre anys". Tenint en compte que aquests reglaments van entrar en vigor entre finals del 2025 i principis del 2026, els ajuntaments s’asseguren no haver de sancionar els residents almenys fins al 2029, passades les municipals.

Entre els ajuntaments de l’arc metropolità hi ha una excepció que no adopta el model d’ordenança homogeni de la resta: Mataró. La capital del Maresme es desmarca de l’autorització per a residents que implementen els altres municipis i només aplica una moratòria d’un any per la qual els veïns empadronats poden obtenir un màxim de 52 dies a l’any d’autorització diària per accedir a la ZBE malgrat tenir vehicles sense etiqueta ambiental.