Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

La Catalunya Central acull temples d’onze religions diferents

El catolicisme és absolutament majoritari en nombre de centres de culte a tot arreu, excepte al Baix Llobregat nord

Imatge de la Seu de Manresa

Imatge de la Seu de Manresa / Arxiu/Jordi Biel

Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit
Afegeix-nos a Google
Manresa

La Catalunya Central compta amb un total de 1447 centres de culte religiosos repartits entre onze cultes diferents, segons el Mapa religiós de Catalunya, que cada any elabora la direcció general d’Afers Religiosos de la Generalitat. El Bages concentra fins a 343 centres de fins a nou religions diferents, seguit per l’Alt Urgell i el Berguedà, amb 244 i 202, tot i que amb immensa majoria de centres de culte catòlics.

Les dades de centres de culte religiosos a les nostres comarques del 2025 han variat molt lleugerament respecte a l’any anterior. Això és una diferència segons el 2024, on van desaparèixer cinc esglésies catòliques i es van afegir altres centres, especialment evangèlics. En aquest darrer informe, tots els canvis s’aprecien a Martorell, on va desaparèixer un centre islàmic i es van sumar dues noves esglésies evangèliques.

Els centres de culte de l’Església catòlica són immensament majoritaris a la Catalunya Central. Dels 1447 espais religiosos llistats a la regió, 1329 pertanyen a aquesta religió, el que correspon al 91,85% del total, significativament major que la mitjana de Catalunya, que és d’un 78%. De fet, es dona la circumstància que al Lluçanès, només n’hi ha d’aquesta religió, un total de 66. A part d’aquest ple, hi ha comarques on el percentatge és molt alt; al Solsonès (169 de 172, un 98,26%), a la Cerdanya (99 de 104, un 95,19%), a l’Alt Urgell (240 de 244, un 98,36%) o al Moianès (95 de 102, un 95,09%).

En totes les nostres comarques, segons les dades oficials, només hi hauria un municipi sense cap temple catòlic. I és un error, perquè a la Quar (Berguedà), municipi que, a priori, està anotat com que no hi hauria cap mena de centre religiós, s’hi troben les esglésies de Sant Maurici i Santa Maria de la Quar. Per tant, podem afirmar que cap dels municipis de la Catalunya Central no compten amb un centre de culte catòlic.

Evangelisme i islam

En segona posició hi ha, mantenint la tendència dels darrers anys, els centres de culte evangèlics. Malgrat que, a Catalunya, estan centrats bàsicament a l’Àrea Metropolitana i a les grans ciutats, a casa nostra gaudim de 57 centres d’aquesta confessió, majoritàriament al Bages (24) i al Baix Llobregat Nord (13). De fet, és precisament aquest culte l’únic que supera al catolicisme en algun municipi. Concretament, a Martorell, on hi ha nou centres evangèlics per només tres de catòlics. En les capitals de comarca, com Manresa (21 centres) o Igualada (6) és on es concentren la resta dels centres de culte, amb excepcions notables com la de Puig-reig, que n’acumula 3. Només el Solsonès i, com ja s’ha mencionat, el Lluçanès, no compten amb cap centre religiós evangèlic.

Els centres de culte islàmics són més minoritaris. Només en són 30, majoritàriament a les comarques més poblades: Bages (10, tres dels quals a Manresa), Baix Llobregat Nord (8) i Anoia (7). Manresa i Berga són els únics que en tenen més d’un, amb la capital berguedana acollint-ne dos dels tres que hi ha a la comarca -el tercer, a Gironella-. Solsona, Moià, la Seu i Puigcerdà tenen l’únic centre de culte islàmic de les seves respectives comarques.

Les més minoritàries

El quart culte amb més centres són els Testimonis de Jehovà, amb 14. Sorprèn que Manresa no en té cap, ja que els tres del Bages són a Navarcles, Sant Joan i Sant Vicenç. En canvi, la resta de capitals comarcals (excepte Prats) tenen l’únic de la seva comarca, a excepció de l’Anoia, que a més d’Igualada en té a Piera i Sant Sadurní. Els quatre municipis més grans del Baix Nord -Martorell, Esparreguera, Abrera i Olesa- també tenen un centre de culte d’aquesta religió cadascun.

La resta de religions són molt més minoritàries pel que fa als seus centres de culte. De les esglésies orientals, n’hi ha dues al Bages (Manresa i Sant Joan) i una a Solsona i a Montellà i Martinet (Cerdanya). L’hinduisme té representació a Moià, Esparreguera i Piera; i l’Església de Jesucrist dels Sants Darrers Dies, altrament coneguts com els mormons, són a Manresa, la Seu i Martorell. El budisme només té centres al Bages, a Manresa i a Sant Salvador de Guardiola; i l’Església Adventista del Setè Dia, a les capitals bagenca i anoienca. La nostra regió concentra dos dels set centres de culte pagans de Catalunya, a Manresa i Santa Maria de Merlès (Berguedà), i l’Església Nova Apostòlica d’Igualada Sant Ferran és l’única del seu tipus a tot el territori central. La Fe Bahà’i, el Sikhisme, el Taoisme i el Judaisme no compten amb cap centre de culte en tota la Catalunya Central.

Subscriu-te per seguir llegint

Tracking Pixel Contents