El Govern espera no posposar més tancaments amb més renovables

La pròrroga de la central d’Almaraz fins al 2030 posa sobre la taula un nou debat en el sector elèctric: què passarà amb la resta del calendari de tancament nuclear. El Govern defensa que treballa per instal·lar més centrals renovables i emmagatzemament a Espanya amb el repte d’evitar un nou debat sobre el tancament nuclear l’any 2030, que serà la data en què està previst el nou tancament de la central de Càceres, així com el de dues instal·lacions més, Ascó i Cofrents.

"El nostre objectiu és que no es repeteixi aquest mateix debat perquè hàgim aconseguit autonomia en una mesura suficient gràcies a les renovables i a l’emmagatzemament, perquè és el que és més competitiu, fet que té sentit i en tenim més recursos i més capacitat", asseguren fonts del Ministeri per a la Transició Ecològica, que aclareixen que la decisió d’estendre la vida d’Almaraz se cenyeix "exclusivament" a la central de Càceres "davant el context actual" després de la guerra a l’Iran i no altera la resta del calendari nuclear previst.

Noves peticions

Espanya té set reactors nuclears que, segons el que s’ha pactat entre les empreses propietàries i Enresa el 2019, tancaran de manera esglaonada entre el 2027 i el 2030. Les primeres unitats a tancar són els dos reactors d’Almaraz, que tenien previst fer-ho el 2027 i el 2028, i ara ho faran el 2030, al costat d’Ascó I i Cofrents. Ascó II té programada la clausura el 2032 i tres anys més tard arribarà el tancament definitiu, amb Vandellòs II i Trillo (Guadalajara).

Després de l’anunci d’extensió d’Almaraz s’han reactivat les peticions d’associacions i partits polítics per revisar el calendari de tancament de la resta d’instal·lacions nuclears. És el cas de Foment del Treball, que considera que s’hauria de revisar l’agenda a tot Espanya i reclama incorporar la prolongació de l’activitat de les centrals catalanes d’Ascó i Vandellòs II. "L’única petició de tancament rebuda és la d’Almaraz", recorden al Ministeri.

Amb la decisió d’ahir del Govern, el 2030 es portarà a terme el tancament de tres nuclears que sumen un total de 4 gigawatts (GW) d’aportació al sistema elèctric, la meitat de la capacitat nuclear actual, amb què es genera gairebé el 20% de l’electricitat que es produeix al país. El Govern aspira a substituir aquesta potència amb renovables i emmagatzematge, però aquest últim tot just arriba a 9,4 GW instal·lats en l’actualitat, davant els 22 GW previstos per l’Executiu en el Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima el 2030.

Una altra incògnita

I malgrat aquest baix ritme d’instal·lació d’emmagatzematge, l’Executiu confia en els 7,7 GW addicionals que hi ha en tramitació i que han rebut ajuts per duplicar la potència actual d’aquesta tecnologia. A més, afegeixen que en total hi ha 35 GW de bateries i centrals de bombatge en tramitació, si bé en aquest últim cas la majoria dels projectes requereixen més de cinc anys per a la posada en marxa. El Govern aspira que d’aquí a quatre anys, davant un debat que de segur es mantindrà en la política i en la societat sobre si nuclears sí o nuclears no, no calgui posposar els tancaments previstos.

En aquest sentit, el Govern té previst "asseure’s" amb el sector de les renovables per saber si consideren necessari continuar prenent mesures "addicionals" per impulsar l’electrificació i les tecnologies netes a través de millores normatives.

Una altra de les incògnites que sobrevolen els tancaments del 2030 és si l’Empresa Nacional de Residus Radioactius (Enresa) tindrà realment capacitat per gestionar diversos desmantellaments alhora. Des del ministeri asseguren, però, que els processos de desmantellament duren "entre 10 i 15 anys", fet pel qual en tot cas s’havien d’encavalcar diversos tancaments.