El debat energètic
Les nuclears demanen de nou al Govern revisar els impostos al sector
Reclama utilitzar els pròxims quatre anys per abordar el paper d’aquesta energia a Espanya
Les elèctriques paguen 1.000 milions a l’any en impostos, als quals se sumen 590 de la taxa Enresa

Vista de la central nuclear de Vandellòs. | JOAN REVILLAS
Sara Ledo
Una vegada que el Govern central ha autoritzat la continuïtat de la central d’Almaraz fins al 2030, el sector nuclear, integrat en el lobby Fòrum Nuclear, reclama aprofitar els pròxims quatre anys per repensar el paper d’aquesta energia en el model energètic espanyol i revisar les condicions regulatòries, econòmiques i tributàries que l’afecten.
Fa anys que les empreses elèctriques propietàries de les instal·lacions nuclears espanyoles reclamen una rebaixa dels impostos i taxes que paguen per poder assegurar la seva rendibilitat. Però el Govern central s’ha mostrat sempre reticent a aquesta possibilitat i ha arribat a situar-la com una de les línies vermelles per considerar qualsevol extensió de vida útil.
D’aquesta manera, quan Iberdrola, Endesa i Naturgy van sol·licitar la pròrroga d’Almaraz, van renunciar a la seva exigència de rebaixar impostos. Però ara que la pròrroga de la central de Càceres s’ha aconseguit, les companyies tornen al punt de partida. En un comunicat publicat ahir, l’associació que integra les centrals i les propietàries, així com altres agents del sector, com fabricants i subministradors d’equips, demana considerar el nou horitzó de quatre anys per analitzar "amb calma i rigor" el paper que ha d’exercir la nuclear en el futur model energètic espanyol.
Competitivitat
I, dins el debat, reclama revisar les condicions regulatòries, econòmiques i tributàries "que permetin mantenir la seva aportació, en coherència amb les prioritats europees d’autonomia estratègica, competitivitat industrial i descarbonització". Entre impostos, taxes autonòmiques i altres prestacions per fer-se càrrec de costos futurs, com la taxa Enresa, l’electricitat produïda per les centrals nuclears paga 28 euros per megawatt hora (MWh). El preu mitjà final de l’energia en el mercat elèctric es va situar el 2025 en 83,45 € per MWh.
En total, les grans elèctriques paguen una mica més de 1.000 milions d’euros a l ’any només en impostos, als quals se sumen 590 milions més de la taxa Enresa.
El lobby va fer aquestes reclamacions en un comunicat en el qual celebra la decisió del Govern de renovar fins al 8 de juny del 2030 l’autorització d’explotació dels dos reactors d’Almaraz: "És una gran notícia que una infraestructura estratègica com Almaraz pugui continuar operant, ja que l’energia nuclear és essencial en el mix de generació elèctrica. Aporta potència ferma, síncrona i inercial i reforça l’autonomia energètica davant els combustibles fòssils", va defensar la seva presidenta, Marta Ugalde, en un comunicat.
Fòrum Nuclear defensa, a més, que la nuclear és una font d’energia "segura, lliure d’emissions, competitiva i complementària a les energies renovables", i considera igualment que el seu paper està guanyant reconeixement internacional com a eina per reforçar la seguretat energètica, reduir emissions i acompanyar el procés d’electrificació.
Subscriu-te per seguir llegint
- Bandera vermella a diferents platges del Tarragonès per la presència de dragonets blaus
- “El risc del carst a la Catalunya Central: el cas de Sallent” protagonitzarà una conferència a Manresa
- Sílvia Caballol, escriptora i psicòloga: 'La incertesa ens genera tensió perquè ens recorda una realitat difícil d’acceptar: el món és immensament complex i nosaltres som limitats
- Un nou mapamundi permet tenir una visió més real del planeta
- Amagats 5.000 euros al Solsonès i 1.500 més al Berguedà: troben els premis del Joc del Tresor
- Celestino Corbacho, exministre de Treball: 'Catalunya no em va regalar res, però sí que em va donar totes les oportunitats
- Pedro Sánchez i els seus ministres falten a la cita amb la Fórmula 1 i els Reis
- Necrològiques del diumenge 13 de setembre de 2026