La pròrroga d’Almaraz obre la via a allargar la vida d’Ascó i Vandellòs
Les nuclears catalanes i la valenciana de Cofrents esperen un efecte dòmino de la decisió per a Càceres
El Govern autoritza que la central extremenya continua operativa almenys fins al 2030 per la crisi arran de la guerra a l’Orient Mitjà

La central nuclear d’Almaraz, a Càceres. | CARLOS GIL.
EDUARDO BARAJAS / JAN MAGAROLAS / JORDI CUENCA
Ni la unitat I de la central nuclear d’Almaraz deixarà d’estar operativa l’1 de novembre del 2027, ni la unitat II s’apagarà el 31 d’octubre del 2028. El Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) va publicar ahir l’ordre ministerial per la qual s’autoritza que tots dos reactors de la central nuclear extremenya continuïn operatius, com a mínim, fins al 8 de juny del 2030. La decisió del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic posa fi a un tràmit que oficialment va començar el 30 d’octubre, quan totes tres propietàries de la planta –Iberdrola (52,7% de la propietat), Endesa (36%) i Naturgy (11,3%)– van acordar demanar al departament que dirigeix Sara Aagesen aquesta minipròrroga. Aquesta decisió previsiblement desencadenarà un efecte dòmino a la resta de clausures previstes.
En concret, caldria retardar els tancaments d’Ascó I (Tarragona) i Cofrents (València), actualment previstos també per al 2030, a fi d’evitar que coincideixin els treballs de desmantellament i les seves fases en quatre reactors al mateix temps. A tot plegat s’hi afegeix que aleshores tampoc s’haurà completat el desmantellament de la central de Santa María de Garoña, a Burgos, que ja està en marxa.
Aquest desplaçament tindria, alhora, conseqüències sobre Ascó II, la clausura de la qual està programada per al 2032 i que previsiblement també hauria d’ajornar-se. Els últims tancaments previstos al calendari actual són els de Vandellòs II (Tarragona) i Trillo (Guadalajara), previstos per al 2035.
L’ordre ministerial que renova l’autorització d’explotació addueix, entre altres raons, que "la crisi a l’Orient Mitjà ha implicat una disrupció en el context energètic global, que incrementa i afegeix volatilitat de manera significativa als preus dels combustibles fòssils, entre els quals hi ha el gas natural". Així, segons els càlculs inclosos en la resolució, la pròrroga contribuiria a reduir temporalment la dependència del gas.
La prolongació, es remarca, "contribueix de manera conjuntural a moderar l’exposició del sistema elèctric i els consumidors espanyols a uns pics de preus no previstos anteriorment, procedents dels mercats internacionals de gas natural".
Quant a la xarxa elèctrica, s’afegeix, l’operador del sistema indica que "en cap cas l’extensió sol·licitada canvia la necessitat de continuar amb les actuacions ja en curs dirigides a enfortir la seguretat i estabilitat del subministrament". Així mateix, puntualitza "que l’aportació esmentada es reforça en el context actual d’incertesa observat quant a les hipòtesis d’escenaris futurs". L’ordre estableix, a més, que l’ampliació haurà de servir per reforçar la implicació de les empreses propietàries en alternatives industrials i d’ocupació en l’entorn d’Almaraz i avançar en el diàleg social per a la transició justa, una vegada que la planta tanqui.
Alegria i prudència
Els municipis de les tres centrals nuclears de Catalunya van aplaudir la decisió del Govern i esperen aquest efecte per a les centrals d’Ascó I, Ascó II i Vandellòs II. "Ho veiem amb alegria però també amb prudència, perquè l’allargament d’Almaraz no implica directament la pròrroga de les centrals catalanes, però és evident que pot establir un precedent", va assenyalar l’alcaldessa de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, Assumpció Castellví (Junts).
Per la seva banda, l’alcalde d’Ascó, Miquel Àngel Ribes (Per Tu), coincideix amb l’anàlisi i es manté "a l’expectativa": "No s’ha modificat el calendari. Encara hi ha molta feina per fer, però és clar que, si s’ha pres una decisió amb Almaraz, més tard ens serviran les mateixes raons amb Ascó i Vandellòs quan ho necessitin". Ribes, que forma part de diversos organismes que agrupen municipis nuclears i de l’Òrgan de Governança dels Fons de Transició Nuclear, ja va avançar a EL PERIÓDICO que Almaraz podria donar "esperances" a les centrals catalanes.
Foment del Treball va celebrar la decisió del Govern i també va aprofitar l’avinentesa per demanar que s’estengui a les centrals catalanes: "És un pas en la bona direcció. La política energètica s’ha de basar en criteris tècnics, econòmics i de seguretat, no en plantejaments ideològics", van assenyalar des de la patronal.
En canvi, la delegació a Tarragona d’Ecologistes en Acció va desvincular la mesura per a la central extremenya de les altres plantes. "L’ampliació de la pròrroga no ha d’alterar el calendari previst per a la resta de centrals de l’Estat", va apuntar en un comunicat.
Al País Valencià, l’empresariat i el Consell alerten des de l’octubre del 2024 que seria un error mantenir el calendari de tancament de Cofrents que es va fixar el 2019, perquè les circumstàncies han canviat.
"Seguretat i estabilitat"
El president de la Confederació Empresarial del País Valencià, Vicente Lafuente, va assegurar ahir que la decisió respecte a Almaraz "aporta seguretat i estabilitat" al sistema energètic i respon "a una realitat". "Avui continuem necessitant l’energia nuclear per garantir un subministrament suficient, fiable i competitiu. L’aposta per les energies renovables ha de continuar, però la transició energètica ha d’aconseguir realisme i sense posar en risc la competitivitat de les nostres empreses", va afegir Lafuente.
Per al president de la Cambra de Comerç de València, José Vicente Morata, la pròrroga "reforça la necessitat de replantejar el calendari de tancament de les centrals a Espanya". "Creiem que aquesta mateixa reflexió s’ha d’aplicar a Cofrents", va dir.
Subscriu-te per seguir llegint
- José Abellán, cardiòleg: 'En realitat no són 10.000 passos al dia, són molts menys i importa molt com els donis
- Sílvia Cubo Pons, la candidata d'Aliança Catalana: 'Estic preparada per assumir la responsabilitat de ser la primera batllessa de Manresa
- L'alcaldessa de Solsona acomiada amb emoció a Miquel Pérez, hereu de les comarques lleidatanes: 'La seva manera de fer l'ha convertit en un referent
- M'han punxat, m'han punxat!', el crit de Carles Vilajosana després de patir la ganivetada mortal a Manresa
- De buscar mallots de llana a convertir-se en la roba oficial de la Portal Attack: neix a Casserres un projecte que uneix tèxtil i ciclisme
- Els joves acusats de ser els autors de l'homicidi de Manresa, una vida enfrontada a l'educació i la societat
- Manuel, ensinistrador caní: «Si el teu gos fa això quan arribes a casa, t’està intentant dir alguna cosa»
- Sílvia Cubo Pons serà la candidata a Manresa d'Aliança Catalana a les municipals del 2027