«La religió cada vegada serà menys herència i més elecció»

«La Catalunya Central té un 20% del total dels centres de culte i només un 5% de la població». Això, segons el director general d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya, Ramon Bassas, és perquè, degut a la presència de petits municipis, «hi ha molta multiplicació de la necessitat d’aquest tipus d’edificis». «La principal és l’Església catòlica, amb el 92%, i pràcticament no es mou. Hi ha un creixement, de mica en mica, d’Esglésies Evangèliques». En aquest sentit, destaca la diversitat en l’evangelisme, que fa complicat tenir un seguiment del nombre d’edificis de culte.

Una altra raó d’aquest percentatge tan alt en el catolicisme és que es compten les diverses ermites, esglésies i capelles, moltes de les quals no tenen una comunitat pròpia ni s’utilitzen per actes litúrgics de forma recurrent. És una situació que no acostuma a passar pel que respecta a la resta de religions, que tenen un centre per cada comunitat. «El creixement dels centres de culte és estable respecte a fa uns anys», relata. La irrupció i creixement de nous centres de culte es va donar ja fa uns quants anys, i ara els centres no creixen en nombre, sinó que els ja existents es van fent més grans pel que fa als fidels. «Ara, en comptes de nous centres, hi ha trasllats o ampliacions», explica.

Afirma que «estem en un període d’increment de la pràctica religiosa a totes les confessions, que té a veure amb molts fenòmens». «Hi ha hagut un increment en metres quadrats dedicat al culte religiós, i això obliga els municipis a estar ben dotats al respecte». Per aquest motiu, sovint han d'intervenir amb els ajuntaments i les confessions religioses per poder adaptar les normatives urbanístiques als nous centres de culte. També assegura que aquest creixement «no és només immigració, tot i que hi juga un paper fonamental». Els centres de culte, precisament, són punts que ajuden a fer l’acollida a persones nouvingudes. «El primer que fan molts immigrants és anar al seu centre de culte. És una forma d’encaixar a la societat». A part de la immigració, Bassas també vincula el creixement a «una certa recuperació de la religió entre la gent més jove».

Per fer el recompte de centres de culte es contracta una empresa que es dedica a fer el registre de forma anual. «Fan una feina de formigueta, mirant que es manté del mapa anterior i què hi ha de nou», assegura. L’excepció és l’Església catòlica, ja que es demana directament als bisbats, que són els que ja tenen un recompte. «Es demana a les confessions religioses i es fa un treball de camp, municipi a municipi». Si bé és cert que hi ha un cens d’entitats religioses, els centres de culte no han d’estar registrats oficialment enlloc, s’ha de fer de forma manual.

Bassas remarca que «les confessions religioses no només fan culte, tenen activitat al món social, educatiu, als hospitals… la qüestió religiosa té moltes dimensions». Per aquest motiu, es promouen diverses activitats interreligioses, com la Nit de les religions, que ja es fa en diversos punts de Catalunya. També s’incentiva a les comunitats religioses a que obrin les portes del seu centre i que facin activitats per apropar-se a la resta de la societat. «El més rellevant no és l’activitat en si, és que hi hagi capacitat dels poders públics d’atendre el fenomen religiós, i de les mateixes confessions, de trobar diàleg entre elles», explica. Bassas explica que no hi ha conflicte entre religions, a Catalunya, i que no és difícil que hi hagi aquesta relació de diàleg. «En el fons, és una analogia del diàleg entre el conjunt dels ciutadans».

Lamenta que «el que alguns volen és que hi hagi conflicte amb algunes religions, en una societat democràtica. Ja ha passat altres moments a la història i n’hauríem d’haver après». «La llibertat religiosa és el millor antídot contra els discursos d’odi. Ser el que són i explicar el que fan», assegura. «Tenim problemes socials a alguns barris on les entitats religioses estan a primera fila lluitant per arreglar-ho. I això s’ha d’explicar».

De cara al futur, Bassas creu que «la qüestió religiosa, de forma explícita, té una certa importància en les societats i la continuarà tenint». «La societat seguirà sent diversa a nivell religiós. I els que volen una societat amb una única forma de creure, no entenen el món en el que viuen». Per altra banda, també expressa que la qüestió religiosa «és cada vegada menys una qüestió d’herència i més d’elecció personal, sobretot en el món catòlic». I, finalment, la tercera tendència és l’augment de la religió entre els més joves.

Subscriu-te per seguir llegint