La UB, entre les 200 millors universitats del món

El prestigiós rànquing anual de Shanghai (ARWU), que classifica les universitats de tot el món en funció de la seva producció científica, torna a situar la Universitat de Barcelona (UB) com la més ben classificada de tot Espanya. Igual com va passar el 2025, la UB se situa entre les 200 millors universitats del món, l’única universitat de tot Espanya que ocupa aquesta franja.

La classificació acadèmica d’universitats , coneguda com a rànquing de Shanghai pel nom de la consultora que el realitza, analitza cada any 2.500 institucions de tot el món i selecciona les mil primeres. Publicada avui a escala internacional, l’edició del 2026 està encapçalada per Harvard, com cada any. De fet, els Estats Units continuen dominant les primeres posicions. No obstant, les asiàtiques amplien la seva presència entre les 100 millors. La Xina és el país amb més universitats al llistat de les mil millors: 234. La segona posició és per als EUA (187 campus entre els mil millors), seguit del Regne Unit (57), Alemanya (51) i Itàlia (42). Espanya compta amb 30 centres.

La puntuació del rànquing de Shanghai respon, bàsicament, a la investigació que es fa als centres, l’activitat més important de qualsevol facultat juntament amb l’ensenyament. Els tècnics que elaboren la classificació tenen en compte des d’una cosa tan pràcticament inabastable com el nombre de docents i antics alumnes amb premi Nobel o medalla Fields, així com la quantitat d’investigadors citats en estudis o el nombre d’articles publicats en prestigioses revistes com Science i Nature.

La llista concedeix a la UB un noble lloc a la forquilla internacional 151-200. L’any passat, el segon campus espanyol més ben posicionat després de la UB va ser la Universitat de València, però aquesta vegada és l’Autònoma de Barcelona (UAB) la que aconsegueix ascendir fins aquest lloc (entre les 200 i les 300 millors universitats del món). Es tracta del mateix tram en què hi ha la Complutense de Madrid. Per sota, entre els 300 i els 400 millors campus internacionals, se situen l’Autònoma de Madrid, la Universitat de Granada, la del País Basc (UPV-EHU) i la de València.

La Universitat Pompeu Fabra cau un escalafó i ara està situada entre les 400 i les 500 millors, igual com les de Navarra, Sevilla i Saragossa. La Politècnica de Catalunya (UPC) ocupa la forquilla 700-800, un tram per davant de la Rovira i Virgili, que experimenta un retrocés de dos escalafons. Entre les 900 i mil universitats més prestigioses es troba la de Girona, mentre que Lleida ha quedat aquest any fora de la classificació. El mateix li ha passat a la Universitat Carles III de Madrid, en què la princesa Elionor començarà els estudis el curs vinent, així com diverses andaluses (Cadis, Còrdova i Jaén), les de Cantàbria, les Balears i Las Palmas. Per contra, la Universitat Joan Carles I, de Madrid, i la de Valladolid aconsegueixen aquest any entrar entre les mil millors del món.

Cap campus espanyol se situa al top 100 mundial, una cosa que s’explica, entre altres motius, perquè les universitats que sí que ho estan tenen diverses característiques fora de l’abast de les espanyoles, que pateixen un infrafinançament crònic. A Catalunya, la despesa mitjana per estudiant ha caigut des del 2010 fins al 2023 un 40% als campus, segons el recent informe de CCOO La universitat que necessitem. Al llibre La privatització de la universitat, el catedràtic Carles Ramió explica que la majoria d’universitats de la cúpula internacional són privades amb "una capacitat financera que multiplica per 20 les espanyoles". A més, les públiques del top mundial reben un "extraordinari" finançament públic addicional i solen presentar un model híbrid de gestió publicoprivada.