Vicenç Sanclemente reivindica el poder veïnal de Gràcia davant la gentrificació

Un any més, el vincle veïnal i l’orgull de les Festes de Gràcia va sortir a col·lació amb el tret de sortida d’una de les celebracions més importants de l’estiu a Barcelona. Bé ho sap el pregoner d’aquest any, el periodista, historiador i docent Vicenç Sanclemente, que els ha dedicat els llibres ‘Història de la Festa més gran del pla’ i ‘Petita Història de la Festa Major de Gràcia’, a més de diversos documentals que immortalitzen la històrica celebració que porta en el seu ADN.

Aquest divendres, Sanclemente va passar de situar-se darrere de les càmeres a passar al capdavant amb un discurs, com ja va avançar, "emprenyament". I va complir. No gaire allunyat de les reivindicacions que el pregó alternatiu havia traslladat minuts abans, va advertir que "la Gràcia que volem està en perill" i va denunciar que més de 6.000 veïns han hagut d’abandonar el barri en l’última dècada mentre els preus de la vivenda continuen augmentant i els comerços històrics, com la pastisseria Ideal o el forn Santa Clara van abaixant la persiana.

"La vivenda no pot quedar en mans del mercat", va criticar davant d’una plaça de la Vila que va respondre amb aplaudiments. Després d’enumerar alguns fons voltors i actors immobiliaris responsables de la pressió sobre el barri, va recuperar un dels lemes contra la gentrificació: "Si els lliris arrelen, els voltors s’ofeguen".

Necessitats urgents

Protegir el comerç de proximitat, preservar la cultura i la llengua, defensar l’espai públic, incorporar una perspectiva feminista i de cures i reforçar l’organització comunitària s’han convertit, va defensar, en necessitats urgents. "És el dret a no ser expulsats, el dret a la Terra. Es tracta de sobirania", va afirmar. "La vivenda no pot quedar en mans del mercat", va criticar davant d’una plaça de la Vila que va respondre amb aplaudiments. Després d’enumerar alguns dels fons voltors i actors immobiliaris que responsabilitza de la pressió sobre el barri, va recuperar un dels lemes de les lluites contra la gentrificació: "Si els lliris arrelen, els voltors s’ofeguen". I protegir el comerç de proximitat, preservar la cultura i la llengua, defensar l’espai públic, incorporar una perspectiva feminista i de cures i reforçar l’organització comunitària s’han convertit, va defensar, en necessitats urgents. "És el dret a no ser expulsats, el dret a la Terra. Es tracta de sobirania", va afirmar.

Per això, va proclamar des del balcó la proposta d’impulsar un gran pacte "pel dret a seguir a Gràcia" que involucri partits polítics, associacions, joves, inquilins, petits propietaris, comerciants, empreses, entitats financeres i fins i tot l’Església. Un front comú, va plantejar, contra l’especulació i l’expulsió dels veïns. Perquè "estem davant de 23 associacions que han creat la festa. Imagineu-vos que la representació de la societat es proposi no només una gran festa, sinó salvar el barri... Canviar el món és possible", va dir. Tot sota la consigna "ens quedem" als carrers, cases, places, i en una Vila que, va reivindicar, no pot convertir-se en un espai reservat per als qui es poden permetre pagar els preus del mercat.

L’habitatge no va ser l’única emergència que va posar sobre la taula. El canvi climàtic va ocupar també bona part de la seva intervenció sota una idea senzilla i va assegurar que "Gràcia necessita respirar" amb més arbres, ombra, aigua, jardins, terrasses i places permeables. El pregoner va reivindicar que les veritables estructures urbanes són aquestes, i que la Vila pateix una escassetat de zones verdes. També va recordar l’alzina centenària, convertida en un dels símbols del barri al costat del campanar.

I tampoc l’ampliació de l’aeroport de Barcelona-el Prat va quedar fora d’un pregó que va tenir una marcada càrrega social i política. "¿Volem 15 milions més de turistes a l’any?", va preguntar Sanclemente als assistents, que van respondre amb un sonor "no".

Les inversions de la ciutat, segons el seu parer, haurien de destinar-se a millores per als veïns. I ho va exemplificar amb una situació que viuen els pacients de l’hospital de l’Esperança, que han de pujar per un camí amb pendent i agafats a una barana "mentre uns metres més enrere els turistes disfruten d’una escala mecànica per anar al parc Güell".

Sanclemente va voler parlar també d’una altra problemàtica silenciosa: la soledat no desitjada i els problemes de salut mental. "El vincle salva. La comunitat ajuda", va afirmar. Va reclamar una Gràcia on ningú tingui vergonya de pronunciar les paraules "necessito ajuda" i on pugui trobar una resposta d’"aquí em tens". Va posar en valor la importància que existeixin entitats com Arapdis i Gràcia Participa, exemples que el concepte de comunitat segueix present malgrat les adversitats.

Revista ‘Carrer Gran’

Però Sanclemente no va recordar únicament els punts negatius que li ha tocat viure el barri i va fer la vista enrere fins als anys 70 per recordar el naixement de ‘Carrer Gran’, una revista impulsada inicialment per quatre joves que va acabar reunint desenes de persones i va aconseguir que un centenar de veïns aportessin diners abans fins i tot de saber com seria la publicació.

"Quatre joves units poden canviar el món", va recordar, i aquesta mateixa lògica "és darrere de la festa major". Una celebració que no només es resumeix en concerts i carrers decorats, sinó com el resultat de milers d’hores de treball voluntari dels mateixos veïns. I, per això, el pregó va desembocar en una crida a l’acció col·lectiva: "Fem Vila".