L’AMB vol reduir 75% els residus a la incineradora de Tersa

Barcelona i la seva conurbació de 35 municipis produeixen prop d’1,5 milions de tones d’escombraries cada any. A grans trets, el 40% dels residus es reciclen, el 30% es transporta als abocadors i l’altre 30% es destina a avaluació energètica, és a dir, es cremen per produir energia a la incineradora de l’empresa pública Tersa, a Sant Adrià de Besòs. Els percentatges es desvien dels resultats que exigeix la Unió Europea, que reclama un 55% de recollida selectiva per a aquest 2026, un 60% el 2030 i un 65% el 2035. També requereix que a tot estirar el 10% dels residus vagin a les escombraries d’aquí a nou anys.

Davant l’incompliment dels objectius, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha traçat una estratègia per mirar d’incrementar la reutilització de material que acaba als contenidors i minimitzar el rebuig que no es reaprofita, inclosos els que s’envien a incinerar. El 2025, es van calcinar 320.591 tones a la central de Tersa, els propietaris majoritaris de la qual són l’Ajuntament de Barcelona i l’AMB. De la projecció que figura en l’última versió datada al maig de l’Estratègia metropolitana d’infraestructures de residus municipals se’n desprèn que l’AMB aspira que es redueixi el límit de 360.000 tones d’escombraries que s’autoritzen que cremin com a màxim cada any a la incineradora i que la quantitat que s’envia a destruir a Sant Adrià baixi fins a les 88.000 tones el 2035 en el millor dels supòsits.

El director d’Acció Climàtica de l’AMB, Frederic Ximeno, defineix una disminució d’aquest calibre com un "horitzó aspiracional". Remarca que queda supeditat al fet que durant els anys vinents es creïn les 14 noves plantes de recuperació i tractament de rebutjos que el pla de l’AMB concep dins d’una inversió de 673 milions d’euros, a compartir amb la Generalitat i operadors privats. També es condiciona al fet que s’estengui la recollida de residus amb contenidors intel·ligents tancats o el sistema porta a porta, acompanyats de mètodes d’identificació i penalització si es desatenen.

Fita ambiciosa

En cas d’un descens com el que dibuixa la hipòtesi òptima de l’AMB, la cremació de residus a les portes de la capital es rebaixaria fins a un 75,56% respecte al límit ara vigent. Al seu torn, l’àrea de Barcelona se cenyiria al mandat europeu, de llançar com a màxim 146.000 tones per any en dipòsits controlats.

"És l’objectiu, però hem de tenir totes les plantes operatives i assegurar-nos que els 36 ajuntaments, especialment els centrals de l’àrea, facin recollides eficients, fet que ara no passa", observa Ximeno. Els mètodes de retirada de residus mitjançant identificació han provocat controvèrsia en alguns punts, amb la qual cosa han vist limitada l’extensió, però l’AMB hi confia per ajustar-se als paràmetres de reciclatge que Brussel·les ordena. D’acord amb les dades del 2024, només sis municipis superaven el 55% de recollida selectiva que la UE marca, tots amb sistemes d’identificació implantats.

El document del full de ruta que l’AMB pretén desenvolupar una mica abans d’una dècada afirma que "busca reduir dràsticament" la fracció resta, que són els residus que van al contenidor gris. En cas de materialitzar les estacions de gestió de residus que es proposa i vèncer reticències per ampliar els mètodes de recollida individualitzada, la institució preveu que l’entrada d’escombraries a la incineradora del Besòs i els abocadors es desplomi "fins a un 16% de la generació total de residus municipals" el 2035.

Objectiu fallit fins ara

"Hem de reduir dràsticament tant l’avaluació com l’abocador", explicita Ximeno. Admet que no és una fita senzilla d’aconseguir. "L’esforç que s’ha de fer per baixar a un 16% de resta és titànic", defineix el responsable de l’AMB. I afegeix a continuació: "Requereix un acord, que els ciutadans reciclin bé, que no es faci una batalla política de cada vegada que s’implanta un porta a porta. Ja hi ha un acord metropolità, però han de passar coses".

Ximeno recorda que el propòsit que decreixin els residus que es cremen a la incineradora de Tersa no és nou. El Programa Metropolità de Prevenció i Gestió de Recursos i Residus Municipals 2019-2025 va fixar que "es podria portar a terme un tancament esglaonat de la incineradora" de Sant Adrià i passar d’usar tres forns crematoris a un "en un escenari de creixement de la recollida selectiva de la fracció orgànica". "Era en funció del reciclatge, però no s’ha donat", constata el càrrec de l’AMB.

A diferència dels últims anys, ara es planteja un canvi estructural en la gestió del rebuig, amb què es confia que decaigui el material que es diposita als contenidors grisos. D’una banda, s’han de muntar dues grans plantes de reutilització, una en una zona per determinar del Llobregat el 2028 i una altra a la del Besòs el 2030. D’altra banda, cal ampliar els anomenats SCRAP, en què els fabricants es fan càrrec dels residus generats amb els productes que han llançat al mercat; d’aquí al 2035, han d’estendre’s als articles de tèxtil, calçat, mobles i certs plàstics d’un sol ús.

"L’estratègia planteja molta feina a l’inici de la cadena i la fracció resta hauria d’anar cada vegada amb menys material", pronostica Ximeno. Al seu torn, puntualitza que no es pot prescindir completament de la incineradora. "L’objectiu és reduir el tractament finalista però, fent tot el que hem de fer, tindrem un límit del que portem a l’abocador, de manera que encara necessitarem la incineració", diu el responsable.

El debat sobre la incineradora de Tersa s’ha intensificat arran del procés judicial per un presumpte delicte mediambiental amb risc per a la salut i la reclamació de l’Ajuntament de Sant Adrià per tancar i traslladar la central. Ximeno no entra on ha d’estar situada en el futur. En tot cas, afirma que la incineradora metropolitana no seguirà la previsió del pla d’infraestructures de gestió de residus de la Generalitat, que compta d’incrementar la combustió de residus d’un 20% a un 25% per compensar els tancaments i la reducció d’ús dels abocadors.

Subscriu-te per seguir llegint