Els lladres de mòbils aguaiten en concerts i festes majors: «A més del robatori, a algunes víctimes els buiden els comptes»

Explica una anècdota un agent dels Mossos d’Esquadra sobre una detenció que va practicar l’estiu passat: «Quan es va aconseguir establir la traçabilitat dels seus passos, vam poder esbrinar que havia estat a gairebé tots els festivals d’estiu importants». ¿Un delinqüent melòman? No, un lladre de telèfons que va ser sorprès amb diverses desenes de terminals sostrets durant aquests esdeveniments.

El cert és que els que acudeixen a l’estiu a concerts, festivals o a una festa major tenen moltes possibilitats de creuar-se amb algú disposat a robar-li el mòbil. Aquest delicte està en plena temporada alta. El final de la primavera i els mesos estivals concentren grans esdeveniments i aglomeracions, sovint acompanyats d’alcohol, que ofereixen a aquests lladres l’escenari perfecte per actuar.

«De vegades no ens adonem que portem molts diners a la butxaca», explica a aquest diari els Mossos, que defineixen també l’objectiu d’aquests furts. «El terminal favorit dels lladres és l’ iPhone. Costa una mitjana de mil euros. Ja són 20.000 euros sostrets si el lladre n’aconsegueix una vintena».

O amb 139, que era el nombre de mòbils que li van ser confiscats a un home aquest estiu a l’Estació del Nord. Estava a punt de fugir a Romania quan va ser detingut. Els havia robat tots al Primavera Sound. No és el rècord. Al Sónar 2025, per exemple, el dispositiu policial va permetre recuperar 211 telèfons mòbils robats i detenir més d’un centenar de persones relacionades amb furts i altres delictes.

Catalunya

Catalunya és un dels territoris on més es dona aquest delicte, pel volum de turistes i grans esdeveniments que concentra. Només en el primer semestre del 2025 es van denunciar 27.953 robatoris de telèfons mòbils, una mitjana de 155 al dia, i els Mossos d’Esquadra van practicar 1.180 detencions relacionades amb aquest tipus de delictes.

En una d’aquestes operacions, la policia autonòmica va desarticular diverses estructures criminals dedicades a comprar telèfons robats per enviar-los posteriorment a l’estranger, recuperant-se més d’un miler de terminals. «Comprar material robat seria cometre un delicte de receptació», recorden des de Mossos.

Des del Sindicat Unificat de Policia (SUP) posen el focus en què, tot i que no hi ha una estadística oficial estatal que comptabilitzi exclusivament els telèfons mòbils robats, s’estima entorn de 250.000 d’anuals, una xifra que augmenta especialment durant l’estiu i coincidint amb festivals, concerts, festes majors i altres esdeveniments multitudinaris.

Nou perfil

Indiquen a més que el perfil del lladre d’efectes personals ha canviat. «Fa deu anys l’objecte més habitual era la cartera. Avui l’objectiu prioritari és el mòbil. Fa deu anys el furt era principalment cosa de carteristes, petits robatoris en comerços i sostraccions oportunistes. Avui ha evolucionat cap a una delinqüència molt més professionalitzada. Bandes itinerants, grups especialitzats en telèfons mòbils, delinqüència organitzada que actua en festivals, concerts i zones turístiques, xarxes que exporten immediatament els terminals robats i autors multireincidents».

Un policia nacional explica com a anècdota: «Parlant amb companys de la policia albanesa, ens van explicar que al seu país hi ha gent que durant l’any té la seva feina i la seva vida normal, i a l’estiu venen a Espanya a robar. De campanya, com el que se’n va a la verema».

Modus operandi

El modus operandi és cada vegada més complex i professionalitzat. L’home detingut amb 139 terminals no els va robar. Només feia de ‘mula’ a canvi de diners. Perquè aquest tipus de delictes solen tenir grups organitzats darrere. Uns roben, d’altres els treuen, d’altres els desmunten.

«En molts casos, els autors treballen de manera coordinada: uns sostreuen els terminals, d’altres els emmagatzemen temporalment i d’altres s’encarreguen de transportar-los o enviar-los a l’estranger per a la seva venda en mercats il·lícits, desballestats o revenuts», apunten des del SUP.

Els que s’encarreguen de robar-los solen tenir com a víctimes propiciatòries a «les persones que es troben sota els efectes de substàncies, tot i que hi ha veritables especialistes a sostreure’t el que sigui de la butxaca sense que te n’adonis», expliquen fonts policials.

Objectiu: estranger

«La major part dels terminals són per emportar-se’ls a l’estranger. Romania, però el nord de l’Àfrica és la principal destinació. Fins i tot l’Amèrcia Latina; l’any passat vam detenir dues dones colombianes que tornaven al seu país amb mig centenar de telèfons robats», recorden des de la policia catalana.

Fonts de la Policia Nacional també apunten un altre destí: «La Xina. Molts d’aquests terminals són restaurats allà i venuts com a objectes d’ocasió al mercat de segona mà». El motiu pel qual es persegueix treure el telèfon d’Espanya al més aviat possible és que «un cop te l’han robat, el telèfon es pot bloquejar a temps si encara es manté al país. En el moment que surt a l’estranger, és impossible», apunten des de Mossos.

El robatori del mòbil no és només la pèrdua d’un telèfon. «Ja tenim tota la nostra vida al mòbil. Conec víctimes que, després d’haver patit la sostracció, han sigut objecte d’estafes telefòniques o els han buidat els comptes», expliquen fonts policials.

També rellotges

No és el telèfon l’únic que el pot desaparèixer durant un macroesdeveniment estiuenc: «No és el mateix perfil el del turista del Primavera Sound que el del Festival Castell de Peralada, més acabalada. També és a l’estiu, però allà igual poden agafar algun Rolex o altres rellotges cars», resumeix la policia autonòmica catalana.

Per evitar disgustos, el mòbil sempre ha d’estar controlat i diverses recomanacions: activar la localització del dispositiu, configurar sistemes de bloqueig biomètric i anotar el número IMEI (que pot consultar-se marcant * # 06 #), ja que facilitarà enormement la seva identificació en cas de sostracció.