Eclipsi i retinopatia solar: els símptomes que poden aparèixer hores després de mirar el Sol
La retinopatia solar pot no provocar dolor immediat i els primers signes poden aparèixer entre 4 i 12 hores després de l’exposició
Ulleres per veure l'eclipsi / Villar López / EFE
Afegeix-nos a GoogleL’eclipsi solar total del 12 d’agost va ser un espectacle excepcional, però també va obligar a extremar les precaucions per evitar lesions oculars. Mirar directament el Sol sense una protecció adequada, fins i tot durant un període curt de temps, pot provocar danys a la retina que no sempre es noten en el mateix moment.
Un dels principals riscos és la retinopatia solar, una lesió que afecta la retina i, especialment, la zona central responsable de la visió més precisa.
El problema és que una persona pot haver mirat l’eclipsi, no sentir cap dolor immediat i pensar que no ha passat res. Els especialistes, però, adverteixen que els símptomes poden aparèixer hores després.
Què és la retinopatia solar?
La retinopatia solar és una lesió fotoquímica de la retina provocada per mirar directament el Sol sense una protecció adequada.
La llum solar entra a l’ull i es concentra sobre la retina, especialment a la màcula, la zona responsable de la visió central i detallada que utilitzem per llegir, reconèixer cares o fixar-nos en petits detalls.
Aquesta concentració d’energia pot provocar danys fotoquímics i tèrmics en les cèl·lules de la retina.
La doctora Mireia Jornet, de Quirónsalud, explica un dels motius pels quals aquesta lesió pot passar desapercebuda inicialment:
«La retina no té receptors del dolor i, a més, durant un eclipsi la pupil·la acostuma a estar més dilatada a causa de la menor intensitat de llum, fet que facilita que una major quantitat de radiació arribi a l’interior de l’ull».
Per tant, el fet de no sentir dolor immediatament després d’haver mirat l’eclipsi solar no permet descartar una lesió.
Quan poden aparèixer els primers símptomes?
Els signes de la retinopatia solar no sempre apareixen just després de l’exposició.
Segons la informació recollida a Doctoralia, els primers símptomes acostumen a fer-se evidents entre 4 i 12 hores després d’haver mirat el Sol sense una protecció adequada.
Això significa que una persona pot trobar-se aparentment bé després de l’eclipsi i començar a notar alteracions de la visió unes hores més tard.
La rapidesa amb què apareixen els símptomes i la seva intensitat poden variar segons factors com el temps d’exposició, la intensitat de la radiació i la protecció utilitzada.
Visió borrosa: un dels primers senyals d’alerta
Un dels símptomes més habituals és la visió borrosa.
L’especialista Clàudia Castilla, de Doctoralia, explica que els afectats poden començar a tenir problemes per enfocar correctament:
«Els pacients acostumen a descriure una incapacitat per enfocar objectes petits o llegir textos que abans resultaven llegibles».
Aquesta dificultat pot afectar especialment la zona central de la visió, precisament perquè és on es concentra el dany provocat per la radiació solar.
Veure les línies rectes deformades
Un altre símptoma característic és la metamorfòpsia.
En aquest cas, les formes que haurien de veure’s rectes comencen a aparèixer deformades.
«Les línies rectes, com els marcs de les portes o les reixetes, semblen ondulades, corbades o inclinades».
Aquest tipus d’alteració visual és especialment rellevant perquè pot indicar una afectació de la zona central de la retina.
Una taca fixa al centre de la visió
Un dels símptomes més preocupants de la retinopatia solar és l’escotoma central.
La doctora Núria Planas és oftalmòloga del servei d’Oftalmologia / Clínica Sant Josep
Es tracta d’una taca, ombra o zona fosca que apareix al centre del camp visual i que no desapareix quan la persona mou els ulls.
Clàudia Castilla ho descriu així:
«Es manifesta com una taca fosca, una ombra o un “forat” persistent just al centre del camp visual. A diferència de les taques flotants comunes, l’escotoma no es mou amb l’ull, sinó que es manté fix en l’eix central de la mirada».
Aquesta característica permet diferenciar-lo de les conegudes mosques volants, que habitualment es desplacen amb el moviment ocular.
Els colors també poden canviar
La radiació solar també pot afectar els cons, les cèl·lules de la retina encarregades de processar els colors.
Aquesta alteració rep el nom de discromatòpsia.
«Els colors es perceben menys vibrants, apagats o amb un tint groguenc o grisós».
Per tant, notar que els colors han perdut intensitat o que es perceben de manera diferent després d’haver mirat l’eclipsi també pot ser un senyal d’alerta.
Mal de cap i sensibilitat a la llum
Altres persones poden presentar mal de cap o una sensibilitat anormal a la llum, coneguda com a fotofòbia.
Aquests símptomes, però, per si sols no permeten saber si existeix una lesió de retina. També poden estar relacionats amb fatiga ocular, especialment després d’haver estat molta estona mirant el cel o concentrant la vista.
Precisament per això, Clàudia Castilla adverteix que cal diferenciar entre una molèstia passatgera i un problema clínic:
«És necessari que la població sàpiga distingir entre el cansament ocular derivat de la concentració durant un esdeveniment astronòmic i una lesió clínica greu».
I afegeix:
«Mentre que la fatiga ocular acostuma a resoldre’s amb el descans, la retinopatia solar requereix una avaluació professional i pot tenir efectes duradors».
Què s’ha de fer si sospitem que tenim una lesió?
Si després de l’eclipsi apareix visió borrosa persistent, una taca al centre de la visió, línies deformades, canvis en els colors o una disminució sobtada de l’agudesa visual, la recomanació és no confiar en remeis casolans ni esperar indefinidament que el problema desaparegui.
Davant la sospita d’una lesió ocular, és necessari acudir a un professional.
Una oftalmòloga revisa la visió a un pacient / JORDI FONT / EFE
«S’ha d’acudir a un metge oftalmòleg per fer una revisió del fons de l’ull. El professional utilitzarà eines com la tomografia de coherència òptica (OCT) per visualitzar les capes de la retina i determinar l’abast de la lesió».
La tomografia de coherència òptica, coneguda com a OCT, permet obtenir imatges molt detallades de les diferents capes de la retina i detectar possibles alteracions provocades per l’exposició solar.
Infants i joves, especialment vulnerables
Els infants i adolescents poden ser especialment vulnerables a la radiació solar perquè tenen un cristal·lí més transparent que els adults, fet que permet que una proporció més gran de radiació arribi a l’interior de l’ull.
A això s’hi suma que poden ser menys conscients del risc de mirar directament el Sol o mantenir la mirada durant massa temps.
Per aquest motiu, els especialistes insisteixen que qualsevol futura observació d’un eclipsi solar s’ha de fer exclusivament amb ulleres homologades per a observació solar i mai amb ulleres de sol convencionals, radiografies, vidres fumats, CD o altres sistemes casolans.
Després de l’eclipsi, la clau és observar qualsevol canvi en la visió. No sentir dolor no significa necessàriament que la retina estigui intacta: una retinopatia solar pot començar a donar senyals diverses hores després, i davant qualsevol alteració persistent de la visió cal una valoració oftalmològica.
- Sanitat de la Comunitat Valenciana haurà d'indemnitzar amb 100.000 euros la jove Marta Pérez, nascuda a Cardona
- Juan José Ebenezer, mecànic: «Una cosa que tots feu malament és pujar al cotxe, posar l’aire condicionat i tancar les portes»
- Salma Kriouar, la nova pubilla de la capital del Bages: «Estic orgullosa de poder representar Manresa»
- Els Mossos detenen dos menors més presumptament relacionats amb la mort violenta de Carles Vilajosana
- Necrològiques del 9 de setembre del 2026
- Meritxell Ferré agafa amb força el trident de la millor a la Nit de l'Esportista de Manresa
- Un tractor deixa una taca d'oli d'un quilòmetre de llarg a l'N-260 a Bellver de Cerdanya
- La Séptima ja té data d’estrena: el nou canal arriba amb nou grans fitxatges
