Els pisos amb més de 10 empadronats es cronifiquen

La missió fonamental del padró municipal és registrar les persones que efectivament resideixen a les ciutats perquè els ajuntaments dimensionin les polítiques públiques basant-se en aquestes dades. Conseqüentment, aquesta eina administrativa també permet il·lustrar la crua realitat de la crisi de l’habitatge a cada població. A partir de sol·licituds d’informació pública d’EL PERIÓDICO a la vintena d’ajuntaments més poblats de Catalunya, dades dels padrons municipals de l’últim lustre reflecteixen com l’infrahabitatge s’ha cronificat a milers de pisos de l’àrea de Barcelona on hi ha consignades més d’una desena de persones.

Els casos més flagrants corresponen als immobles que apareixen als informes municipals amb més d’una vintena o fins i tot una trentena de persones inscrites en un mateix pis.

La ciutat catalana amb un fenomen estadísticament més significatiu és, com és habitual, Barcelona. El padró municipal complet i més recent de la capital catalana, el de l’any 2025, identifica un total de 2.328 habitatges amb més d’una desena de persones empadronades. És pràcticament el doble que quatre anys enrere: 1.279 pisos barcelonins apareixien al padró amb més d’una desena empadronats el 2021. La xifra, però, ha davallat subtilment des de l’any 2024, quan el padró va certificar que 2.546 immobles empadronaven més de deu persones, tres de les quals a ni més ni menys que 20 residents.

Requisit legal

Atenent aquests sorprenents milers de pisos sobreocupats, fonts municipals de l’Ajuntament de Barcelona adverteixen que "la sobreocupació d’un habitatge no pot ser invocada com a causa de denegació de la inscripció padronal, ja que no constitueix un requisit legalment exigible per a l’acreditació de la residència". El consistori es refereix d’aquesta manera als popularment coneguts com a "pisos pastera", els negocis irregulars dels quals a costa de famílies vulnerables han denunciat nombroses vegades entitats com Càritas.

L’Administració local barcelonina també precisa que les dades del padró no necessàriament impliquen una evolució estadística, ja que funcionen com a "foto fixa" any rere any. A més, les dades poden preveure anomalies registrals puntuals, com ara la casuística de persones empadronades que ja no viuen en un immoble però que encara no han sigut donades de baixa en el moment d’obtenir les dades. En tot cas, les estadístiques sí que ofereixen una mostra representativa del patró creixent de l’infrahabitatge a la capital catalana, tenint en compte que les dades no proveeixen tota la casuística clandestina que no queda registrada formalment al padró.

Laia Costa, advocada i portaveu de la xarxa d’entitats socials Padró X Totes, que agrupa organismes com la Fundació Ficat o les Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS), assegura que desaconsellen els empadronaments massius en un mateix habitatge: "És legal, però la policia pot fer inspeccions", apunta. La jurista recrimina a les administracions que "la falta d’una política de sensellarisme" a Catalunya repercuteixi en la "gran pressió que continua rebent Barcelona". "Continuem sense una xarxa d’albergs municipals per a persones sense llar. En un context d’exclusió residencial en augment, ¿on acaba anant la gent? Doncs a Barcelona", lamenta Costa.

Triple d’empadronaments

En el cas de l’Hospitalet de Llobregat, la segona ciutat més poblada de Catalunya, entitats veïnals del nord de la ciutat han denunciat reiterades vegades que el fenomen de l’amuntegament residencial en barris vulnerables ha anat augmentat al llarg dels darrers anys. Les dades municipals del padró reflecteixen que entre el 2020 i el 2025 el nombre de pisos amb deu o més persones empadronades es va triplicar, per passar de 222 immobles en aquesta situació el 2020 a 667 el 2025. La xifra ha escalat de manera ininterrompuda any rere any.

El fet de compartir pis amb altres famílies és una realitat que cada vegada està més estesa. Estudis recents de la Universitat de Barcelona (UB) exposen com aquesta casuística s’ha cronificat per a cada vegada més persones en diversos nuclis de la metròpolis de Barcelona. Bona part dels afectats procedeixen del Sud Global, tot i que també hi ha locals. Llogar una habitació a l’arribar a un nou país mentre es busca feina o s’intenta millorar les condicions ha sigut una pràctica habitual les últimes dècades. Ara el problema, però, és que les persones que acaben en aquesta situació cada vegada tenen més problemes per sortir-ne perquè no hi ha prou oferta accessible.

En el cas de l’Hospitalet, la situació s’ha agreujat els últims anys, sobretot arran de la pandèmia. Des d’aleshores s’han intensificat els processos migratoris d’extracomunitaris i l’Hospitalet, fronterera amb Barcelona però amb preus més assequibles, ha acollit una bona part dels nouvinguts. Segons dades municipals, l’àrea del Samontà va sumar en pocs anys 12.000 nous habitants. El 43,8% va arribar directament de l’estranger i prop d’un 30% són procedents de Barcelona però també són d’origen estranger, expulsats de la capital pels alts preus de l’habitatge.

Expansió metropolitana

Tot i que amb una dimensió sensiblement inferior a les de Barcelona i l’Hospitalet, les dades dels padrons municipals remeses per altres municipis manifesten que el fenomen de finques amb més d’una desena d’empadronats s’ha estès a l’àrea metropolitana de Barcelona. És el cas de Santa Coloma de Gramenet, que el 2025 va registrar 312 pisos amb més d’una desena d’empadronats, 122 més dels que hi havia el 2021 (190). De fet, si es posen en relació amb els pisos sobreocupats a les ciutats amb el total de les seves llars, Santa Coloma és la ciutat que en surt més malparada: per cada 10.000 llars, 70,6 habitatges del municipi tenen més de 10 persones empadronades. El segueixen l’Hospitalet, Mollet del Vallès, Lleida, Mataró i Castelldefels.

Sabadell és un altre cas representatiu: té 211 pisos amb més de deu empadronats, mig centenar més que el 2020, tot i que la dada integra els anomenats "empadronaments col·lectius", que inclouen residències geriàtriques o d’estudiants. A Terrassa hi ha 175 immobles d’aquest tipus.

També resulta destacable la casuística de Mataró, que preveu inscrits 199 pisos amb més de deu empadronats, una vintena més que el 2020. Mollet del Vallès els ha duplicat: de 35 (2020) a 97 (2025), una dada similar a la de Sant Cugat del Vallès avui (102). Les dades de Castelldefels exposen que els últims dos anys al municipi turístic són els que consignen quantitats més altes de pisos sobreocupats: 101 (2024) i 96 (2025), una quinzena més que cinc anys enrere. I Cerdanyola del Vallès, per la seva banda, ha passat de 28 pisos amb més d’una desena d’empadronats el 2020 als 59 que hi ha en el dia d’avui. Fora de la província de Barcelona, només l’Ajuntament de Lleida ofereix dades: té registrats 268 pisos amb més d’una desena d’empadronats. n

Subscriu-te per seguir llegint