BCN dona de baixa 4.230 persones en un any i mig

Els ajuntaments donen de baixa cada any desenes de milers de persones dels padrons municipals. Per motius molt heterogenis: defuncions, canvis de residència, caducitats. I és només una porció d’aquestes baixes la que atribueixen a fraus, sigui per falsificació documental, sigui per suplantacions d’identitat. A Catalunya l’explosiu còctel entre l’envestida política de l’extrema dreta i les alarmes sobre la immigració ha provocat que alguns consistoris posin el padró a l’ull de l’huracà. És el cas de Sant Cugat del Vallès, bastió català de Junts, que l’any passat va atribuir 324 baixes padronals a l’activitat delictiva d’una màfia. Les dades obtingudes per EL PERIÓDICO revelen ara que ajuntaments tan importants com el de Barcelona, especialment, o els de Sabadell i Santa Coloma de Gramenet, en menys grau, també expulsen dels padrons persones amb uns registres que connecten amb el frau.

L’últim any i mig, l’Ajuntament de Barcelona ha expulsat del padró 4.230 persones que es van donar d’alta "mostrant documentació presumptament fraudulenta vinculada a l’acreditació de la disponibilitat de l’habitatge", descriu un informe municipal remès a aquest diari en una sol·licitud d’accés a informació pública. De totes aquestes baixes padronals, 3.145 corresponen a expedients oberts el 2025 i 1.085 més a casos tramitats en la primera meitat d’aquest 2026.

El consistori precisa que es tracta d’"expedients oberts, no de fraus confirmats", i que "representen menys del 0,2% del conjunt de residents de la ciutat", que l’1 de gener del 2026 eren 1,7 milions d’habitants. No obstant, fonts coneixedores dels racons del padró municipal a Catalunya apunten cap a la preocupació dels tècnics municipals de Barcelona sobre l’auge d’irregularitats vinculades al padró barceloní, en un context en què les enormes dificultats per accedir a un habitatge digne són terreny fèrtil per a la proliferació de màfies orientades a fer negoci amb els ciutadans vulnerables.

Les baixes per frau també s’han de contextualitzar entre el total de desempadronaments que fa l’Ajuntament. El 2025 Barcelona va donar de baixa del padró municipal un total de 162.643 persones. 68.825 d’aquestes van ser baixa per canvi de residència, 24.662 per caducitat, 14.563 per defuncions, 139 per duplicitats i 54.454 més per la coneguda com a inclusió indeguda. És aquesta última categoria, que funciona com a calaix de sastre, la que inclou els fraus, però també altres casuístiques singulars. Per exemple, peticions de baixa d’antics residents que ja no viuen en una direcció i que ara actualitzen les seves dades. O baixes per falta de confirmació de residència per part d’estrangers. O per menors d’edat inscrits tots sols en un domicili. En tot cas, les delicades baixes per inclusió indeguda s’han anat incrementant any rere any, per passar de 99.173 el 2020 a 162.643 el 2025.

Les suplantacions d’identitat complementen la documentació falsa com a irregularitat vinculada al padró municipal. L’últim any i mig l’Ajuntament de Barcelona ha deixat sense efecte 42 inscripcions registrals per ciutadans que han denunciat suplantació d’identitat al ser donats d’alta en un domicili per terceres persones mostrant una delegació de tràmits que, declaren, va ser falsificada.

Les irregularitats sobre el padró tenen tres possibles orígens: verificacions fetes pel mateix Ajuntament, comunicats dels cossos policials en el marc de les seves diligències d’investigació i denúncies particulars presentades per afectats. El consistori combina actuacions pròpies de comprovació amb la seva "estreta col·laboració", assenyalen fonts municipals de Barcelona, amb la Unitat Central contra Xarxes d’Immigració Il·legal i Falsedats Documentals (UCRIF) de la Policia Nacional, a la qual trasllada els indicis que puguin ser constitutius de frau perquè siguin investigats policialment.

Cooperació institucional

Aquesta cooperació institucional, agreguen a l’Ajuntament de Barcelona, "ha permès detectar i desarticular diverses pràctiques fraudulentes relacionades amb l’ús indegut de l’empadronament". I ho exemplifiquen amb un operatiu del setembre del 2025 que va permetre desmantellar una xarxa que feia un ús fraudulent de l’empadronament i del registre de matrimonis per obtenir il·lícitament la residència legal a Espanya.

Altres municipis catalans rellevants també detallen, tot i que en una escala més petita que la de Barcelona, haver donat de baixa últimament persones als seus padrons municipals a conseqüència de detectar frau. És el cas de l’Ajuntament de Sabadell, que precisa 66 baixes padronals aquest 2026 per "documentació presumptament fraudulenta" detectada l’any passat.

O de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, que registra 28 baixes "vinculades amb denúncies o investigacions policials i inspeccions" el 2025, una xifra que s’ha mantingut al voltant de la vintena els últims anys llevat de les 40 i 41 baixes consignades el 2021 i 2020, respectivament. O de l’Ajuntament de Mollet del Vallès, que va identificar vuit contractes falsos el 2024.

Subscriu-te per seguir llegint