El ‘gap year’ guanya terreny a Espanya: per què cada vegada més joves paren un any abans de la universitat

Acabar Batxillerat i agafar-se un any abans d’entrar a la universitat és una tendència assentada a molts països europeus i anglosaxons. Batejat com a ‘gap year’, el fenomen comença a sortir també a Espanya, on no hi ha dades oficials, sinó estimacions. L’empresa d’educació internacional Education First calcula que entre un 5% i un 10% dels joves participen en programes de ‘gap year’. Si es pren com a referència únicament als nois i noies de 17 anys –l’edat més habitual per iniciar un ‘gap year’– parlaríem de més de 20.000 joves.

Els experts reconeixen que la seva traducció al castellà, any sabàtic, no defineix bé el fenomen. De fet, recorden que el ‘gap year’ és positiu només si aporta experiències o aprenentatge al jove. Als països on està més assentat –com el Regne Unit, Noruega, Finlàndia o Austràlia– se’l considera un esforç educatiu o laboral i una oportunitat de desenvolupament personal. «Si només et dediques a pensar què faràs amb la teva vida, estem davant una oportunitat perduda», sentència Sylvie Pérez, psicopedagoga i professora dels estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

«Si permets al teu fill tenir un any ‘lliure’ no significa que l’estiguis sobreprotegint ni convertint en un ni-ni, però és important parlar amb ell perquè aquest parèntesi en la seva vida acadèmica no respongui a falta de capacitat per prendre decisions, pors o incerteses.»

Sylvie Pérez

— Psicopedagoga i professora de la UOC

«Aturar un any en termes acadèmics no significa perdre el temps, sinó aprofitar-lo per prendre perspectiva, no anar tan asfixiat i viure un altre tipus d’experiències»

Joan Miquel Verd.

— Catedràtic de la UAB

A Espanya, aprovar Batxillerat, presentar-se a la selectivitat i enllaçar immediatament amb la universitat o amb l’FP superior suposa sovint un esprint en què molts estudiants arriben amb l’aigua fins al coll per la pressió acadèmica i, en ocasions, familiar i social. «A Europa es prenen les coses amb més calma», assegura Joan Miquel Verd, director del Centre d’Estudis Sociològics sobre la Vida Quotidiana i el Treball i catedràtic del departament de Sociologia de la UAB. L’expert destaca que parar un any en termes acadèmics no significa perdre el temps, sinó aprofitar-lo per prendre perspectiva, no anar tan asfixiat i, sobretot, viure un altre tipus d’experiències.

«L’important és que el ‘gap year’ tingui estructura. És a dir, apuntar-se a un voluntariat, viatjar a altres països per millorar un idioma, obtenir el carnet de conduir si no es té, o provar alguna feina per anar coneixent el mercat laboral i tenir ingressos», afegeix la professora de la UOC. «Amb 50 anys, si et prens un any sabàtic és per no fer res o per descansar perquè ja portes molts anys treballant. Però amb 17 has de fer coses, aquesta pausa que et dones t’ha de servir d’alguna cosa», destaca.

Por de no donar la talla

El ‘gap year’ com a experiència valuosa no té res a veure amb l’any sabàtic que es prenen alguns joves per por de no donar la talla. «Són nois i noies amb estudis universitaris i màsters, però que estan angoixats tot just fan el pas al món laboral o, fins i tot, abans de trobar una feina», assegura el psicòleg José Ramón Ubieto al seu llibre ‘Adolescencias del siglo XXI’. «Han superat exàmens i han viatjat, però, en el moment de donar la talla, es desmunten. Molts d’ells s’autoprotegeixen d’aquests temors donant-se un any sabàtic per reflexionar i donar-se un temps abans de capbussar-se al remolí laboral adult», assegura l’especialista i divulgador.

El paper de la família

La psicopedagoga Pérez recorda que el ‘gap year’ està vinculat a les classes socials mitjanes i altes perquè disposar d’un còmode matalàs econòmic familiar facilita poder permetre’s aquest parèntesi. En aquests casos, les famílies han de tenir un paper determinant i actiu. «Si permets al teu fill tenir un any ‘lliure’ no significa que l’estiguis sobreprotegint ni convertint en un ni-ni», però és important parlar amb ell perquè aquest parèntesi en la seva vida acadèmica no respongui a falta de capacitat per prendre decisions, pors o incerteses. Si només serveix per ajornar, per exemple, la decisió de quin grau universitari estudiarà, no parlem d’una experiència valuosa perquè es limitaria a un temps per contemplar la vida. Es tracta que aquell any tingui contingut i estructura. D’aquesta manera, guanyarà autonomia i maduresa», conclou la professora de la UOC.