Dos milions de persones tenen una malaltia ocular vinculada a l’estrès

Es diu corioretinopatia serosa central (CSC), és una de les malalties més freqüents de la retina i encara presenta, admeten els metges, diverses incògnites. Se sap, això sí, que afecta, sobretot, homes joves en edat laboral –és una causa important de pèrdua d’agudesa visual– i que està molt relacionada amb l’estrès. "En els últims anys, estem veient casos en edats més primerenques. Aquest, per exemple, hem atès el cas d’una adolescent arran d’episodis d’ansietat associats", explica a EL PERIÓDICO l’oftalmòleg José Ignacio Fernández-Vigo, de l’Hospital Clínic San Carlos de Madrid.

Parla d’una de les patologies més comunes de la màcula, l’àrea més central de la retina. Dos milions de persones la pateixen arreu del món. De fet, s’ha descrit com la quarta maculopatia més comuna, per darrere de la degeneració macular associada a l’edat, l’edema macular diabètic i les oclusions venoses retinianes. En alguns casos, la malaltia apareix després d’una època de molta pressió laboral o emocional; en d’altres, hi influeixen el son o determinats trets de personalitat, com l’autoexigència.

¿Com es manifesta? "La manera més senzilla d’explicar-ho és que s’acumula líquid a sota de la retina, habitualment a la màcula, que és la zona que utilitzem per llegir, conduir, reconèixer cares, mirar el mòbil o treballar amb una pantalla. Quan apareix aquest líquid, el pacient pot notar visió borrosa, una taca al centre, distorsió de les línies rectes, pèrdua de contrast, alteracions dels colors o canvis en la mida dels objectes", assenyala el metge.

Cada cop més precoços

I tot això afecta molt notablement la qualitat visual i, per tant, la qualitat de vida dels pacients, adverteix. El perfil més habitual que l’especialista veu en consulta és el d’un home d’entre 30 i 60 anys. Hi ha entre 3 i 5 vegades més casos en homes que en dones. "Cada vegada veiem casos més precoços i, també, en dones", afegeix.

El Servei d’Oftalmologia del Clínic San Carlos de Madrid té una unitat exclusiva per al diagnòstic i el tractament de la CSC. "Hi ha grans serveis de retina i centres amb molta experiència en aquesta patologia, per descomptat, i alguns disposen de tractaments avançats. Però no tenim constància que existeixi una altra consulta monogràfica només per a aquesta malaltia, a escala nacional", diu el responsable, el doctor Fernández-Vigo.

Per la seva unitat passen una mitjana de 2.000 pacients a l’any, incloses primeres visites, revisions, seguiment de casos crònics, tractaments i pacients remesos des d’altres centres. "Ens canalitzen o deriven pacients de tots els hospitals de la Comunitat de Madrid i també d’altres comunitats autònomes, especialment de regions pròximes", assenyala l’especialista.

Els interrogants

Quan es refereixen a la corioretinopatia serosa central, els especialistes parlen d’una malaltia ocular enigmàtica. "En sabem més que fa uns anys, però continua tenint molts interrogants. Durant molt temps s’entenia sobretot com un escapament de líquid sota la retina. Avui sabem que el problema no està només a la retina, sinó també a la coroide, que és la capa vascular que està per sota de la retina", apunta Fernández-Vigo.

"En molts, la coroide està engrossida, congestionada o presenta una permeabilitat vascular augmentada. Per això la malaltia s’inclou dins del grup de les malalties paquicoroidees, en les quals la coroide té un paper central", apunta l’especialista. Tot i així, continua sent enigmàtica perquè no hi ha una única causa. "Hi intervenen factors vasculars, hormonals, anatòmics, genètics, farmacològics i, també, factors relacionats amb l’estrès. En alguns pacients apareix després d’una època de molta pressió laboral o emocional; en d’altres s’associa a l’ús de corticoides; en d’altres hi influeixen el son, i determinats trets de personalitat o una predisposició individual, com l’autoexigència.

La relació amb l’estrès, insisteix, és una de les característiques més conegudes i una de les que més crida l’atenció als pacients. Molts descriuen que el brot apareix després d’una etapa de sobrecàrrega laboral, ansietat, falta de son, pressió emocional o estrès personal mantingut", assenyala el metge.

Des del punt de vista biològic, es creu que pot influir a través de l’eix hormonal relacionat amb el cortisol i les catecolamines. "Aquestes hormones poden modificar la regulació vascular i afavorir canvis en la coroide, augmentant la permeabilitat i congestió dels vasos i facilitant que s’acumuli líquid a sota de la retina", concreta l’especialista.

El doctor insisteix que hi ha un perfil clàssic del pacient. I que cada vegada veuen més casos: "Molts són persones molt responsables, autoexigents, perfeccionistes, competitives o amb dificultat per desconnectar. De vegades no es consideren persones ansioses, però viuen amb una pressió interna molt alta, agendes exigents o sensació permanent d’haver d’arribar a tot.

Subscriu-te per seguir llegint