Sense focs artificials

Chinchón, Bargas, el Campello, Pamplona, Vic, Castelldefels, Osca, Villanueva de la Cañada, Ciudad Rodrigo, Tolox, Badajoz, San Roque, Ronda... centenars d’ajuntaments de tot Espanya han suspès els focs artificials de les seves festes tradicionals les últimes setmanes a causa de la situació d’alerta davant possibles incendis per les altes temperatures que es registren.

Els incendis han assolat diferents punts de la geografia espanyola, amb particular virulència a Niebla (Huelva), on el foc ha arrasat 33.000 hectàrees, la Sierra Oeste de Madrid, on van cremar 27.000 hectàrees, i Las Peñas de Riglos a Osca, un foc que ja està controlat però que encara manté alguns focus actius després de devastar 17.500 hectàrees.

L’especial virulència del foc i l’alt risc per les condicions climatològiques han fet que molts consistoris vulguin evitar aquestes catàstrofes als seus municipis i per això prenguin mesures excepcionals a tall de prevenció malgrat tractar-se de tradicions arrelades. En molts casos, els ajuntaments es limiten a aplicar les restriccions d’ús de pirotècnia regulades per governs autonòmics, en aquest cas pels d’Andalusia, Aragó, Castella i Lleó, Castella-la Manxa i Extremadura.

"Entenem que no hem de dedicar recursos que són útils ara mateix en l’extinció per prevenir possibles incidents en un acte festiu", deia a finals de juliol l’alcaldessa de Soto del Real (Madrid), Noelia Barrado, en el compte de X de l’Ajuntament per raonar la suspensió de l’espectacle pirotècnic en un poble envoltat de masses forestals i en plena devastació de la Sierra Oeste de la Comunitat.

A Antequera (Màlaga), on s’acaba d’anunciar que se suspèn el castell de focs per a la seva pròxima festivitat patronal, han pres una curiosa mesura: el substituiran per un espectacle amb drons.

"Som el cap de turc"

La decisió de suspendre o ajornar els espectacles s’ha sentit com una galleda d’aigua freda al sector pirotècnic espanyol, que qualifica l’any de "catastròfic". "Tenim un devessall de cancel·lacions brutal. Creiem que es dona la culpa a la pirotècnia d’una cosa que no en té culpa. Som el cap de turc. No entenem per què però ens creen una imatge negativa bestial. Els incendis forestals originats per la pirotècnia representen el 0,049% de les hectàrees cremades a Espanya en incendis els últims anys [segons l’Estadística General d’Incendis Forestals del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic]", raona Nicolás Magán, director i gerent de l’Associació Espanyola de la Pirotècnia (Aepiro), la majoritària d’un sector que arriba a donar feina a 5.000 persones i que viu una situació d’"asfíxia".