Els supercentenaris ‘remodelen’ el sistema immunitari passats els 100 anys

L’elixir de l’eterna joventut no existeix. No hi ha pastilla, suplement ni hàbit que, per molt que se segueixi al peu de la lletra, garanteixi arribar als 100 anys o més. La vida eterna continua sent una utopia per a la ciència però, segons els experts, una de les millors maneres d’acostar-se als seus secrets és estudiar els que sí que han aconseguit superar el segle de vida i fer-ho, a més, amb bona salut. Un equip d’investigadors de la Universitat d’Osaka (Japó) presenta un estudi en què, després d’analitzar supercentenaris japonesos de 110 anys o més, ha aconseguit identificar un mecanisme fins ara inèdit que podria explicar la seva extraordinària longevitat. Es tracta d’una remodelació del sistema immunitari que es posaria en marxa al complir el segle de vida i que permetria expandir de manera selectiva una xarxa de cèl·lules immunitàries i de defenses davant el càncer.

El treball, publicat ahir a la revista científica Cell Reports, s’ha centrat en l’anàlisi de mostres de sang de 28 persones pertanyents a tres grups d’edat: entre 70 i 99 anys, entre 100 i 109 anys i més grans de 110 anys. Els investigadors van analitzar les seves cèl·lules immunitàries i, en particular, la presència de limfòcits T citotòxics CD4, una població poc freqüent de cèl·lules capaces de reconèixer i destruir cèl·lules infectades o potencialment perilloses.

Contra tot pronòstic, les anàlisis van demostrar que la presència d’aquestes cèl·lules immunitàries augmentava de manera cridanera amb l’edat. En els participants "més joves" de l’estudi, que encara no havien arribat al segle de vida, representaven una mitjana del 4% de les cèl·lules T, davant el 9,6% entre els centenaris i el 17,6% entre els supercentenaris. Segons expliquen els científics, és la primera vegada que es detecta un augment tan marcat d’aquestes cèl·lules associat a l’"edat extrema".

Cèl·lules contra el càncer

Els investigadors consideren que aquest augment es podria deure a un procés d’"expansió clonal" segons el qual determinats limfòcits T es multipliquen després de reconèixer de manera repetida una mateixa amenaça. L’anàlisi, de fet, indica que en molts supercentenaris hi havia grans grups d’aquestes cèl·lules que eren pràcticament idèntics i això, tal com expliquen els científics, podria ser un senyal que els seus cossos havien respost a uns estímuls immunitaris persistents i constants. "Aquesta proliferació podria ser una forma d’adaptació del sistema immunitari als canvis que acompanyen l’envelliment, quan augmenten tant les cèl·lules senescents com les anormals", afirmen els autors de l’estudi, liderat per l’investigador Kosuke Hashimoto.

Els científics afirmen que aquesta troballa resulta especialment interessant perquè alguns dels receptors identificats presenten similituds amb els observats en pacients amb càncer. Més concretament, en casos de càncer de pulmó, mama i fetge. Una de les parts més curioses d’aquesta troballa és que cap dels centenaris i supercentenaris analitzats tenia antecedents d’aquests tumors, per la qual cosa es creu que aquests limfòcits podrien ser capaços de reconèixer cèl·lules tumorals o alteracions relacionades amb el càncer fins i tot abans que la malaltia sigui perceptible clínicament.

Aquesta possibilitat encaixaria amb una hipòtesi que des de ja fa molt temps persegueix la ciència. I és la idea que a mesura que envellim i augmenta l’aparició de cèl·lules anormals el sistema immunitari es pot adaptar per mirar de vigilar-les i eliminar-les. Per això es fa més resistent.

Un dels aspectes més cridaners de l’estudi és la troballa de l’edat a partir de la qual s’activen tots aquests mecanismes. Les anàlisis indiquen que, en la majoria de casos estudiats, aquesta remodelació del sistema immunitari sembla que es fa especialment evident quan la persona compleix els 100 anys. Segons expliquen els científics, això no significa que existeixi un "interruptor biològic" que s’activi exactament al complir un segle, però sí que indica l’existència d’un mecanisme associat a la vellesa extrema que implica que el sistema immunitari deixa de deteriorar-se amb el pas dels anys i canvia a un nou paradigma segons el qual les defenses es reorganitzen per respondre als nous desafiaments que apareixen durant la vellesa extrema. I aquest és un fenomen fins ara desconegut que podria explicar per què algunes persones arriben a edats tan avançades amb bona salut.

Interruptor biològic

Els experts afirmen que aquest treball, més enllà d’apuntar a l’existència d’aquesta "remodelació immunitària fins ara desconeguda", també obre noves línies d’investigació per continuar aprofundint en els "secrets de l’eterna joventut" dels supercentenaris. En aquest sentit, els científics assenyalen que el pas següent serà estudiar com es comporten aquests limfòcits en els teixits, identificar amb precisió quines són les amenaces que reconeixen i comprovar si realment participen en l’eliminació de cèl·lules anormals o tumorals que es poden donar durant l’envelliment.

Subscriu-te per seguir llegint