L’eixam de Granada

Granada s’ha convertit, des del dissabte 15 d’agost, en un eixam sísmic. És a dir, una successió de molts terratrèmols concentrats en una zona i durant un període relativament curt sense que hi hagi necessàriament un gran terratrèmol principal clarament dominant i les seves successives rèpliques, com es podria pensar inicialment. Tot i que hi ha un aspecte molt important en el qual coincideixen tots els experts i institucions: tot és impossible de predir, així que tot és possible. La realitat d’aquest fenomen natural és que no es pot preveure quan començarà i tampoc es pot calcular quan acabarà. S’entén l’inici com el moment en què comença i el final quan deixa de sentir-se tant a la superfície per alterar la normalitat del dia a dia. Perquè la Vega de Granada –la comarca situada a la part central de la província andalusa– és un lloc de moviment actiu de plaques on seguirà havent-hi una "sismicitat de fons".

Tot va començar la matinada de divendres a dissabte, quan a les 1:04.40 hora peninsular l’Institut Geogràfic Nacional (IGN) va registrar un terratrèmol amb epicentre al nord-est de la localitat d’Alhendín amb una primera estimació de magnitud 4,8 que posteriorment va ascendir fins a 5,0 graus. Per recordar una situació similar cal remuntar-se al 2021, quan a l’entorn d’Atarfe i Santa Fe va arribar a patir un terratrèmol de magnitud 4,5. Després de les fortes tremolors del cap de setmana es podria pensar que la cosa es quedaria allà, però ja ho va advertir el president de la Junta d’Andalusia, Juanma Moreno, diumenge: "És probable que hi hagi moviment sísmic i tremolors en els pròxims dies o setmanes". I dimarts i ahir els terratrèmols van tornar a fer-se notar, alguns amb magnituds entre els 3 i els 5 graus. Segons dades de l’IGN, la sèrie sísmica ja supera els 600 terratrèmols a Granada.

¿Per què estan passant els terratrèmols a Granada? ¿Per què ara? ¿Com evolucionaran? Granada se situa a la serralada Bètica, en una zona deformació entre la placa Euroasiàtica i la placa Núbia o Africana. Aquesta deformació, canvi de forma o posició de les roques per forces tectòniques es reparteix pel sud peninsular i el mar d’Alborán mitjançant diversos sistemes de falles. "Estem en un límit de plaques tectòniques, en una de les zones més perilloses sísmicament de la península Ibèrica. Un terratrèmol es genera quan es mou una falla, i en aquest cas la Vega de Granada està travessada per falles actives que s’estan movent en aquesta sèrie sísmica", assenyala Rosa María Mateos, directora de l’Institut Geològic i Miner d’Espanya (IGME), que relaciona els epicentres amb les falles de Belicena-Alhendín, Santa Fe i Dílar.

"Les deformacions són lentes, de tres mil·límetres a l’any, però hi ha un conjunt de falles que responen a aquesta col·lisió i acumulen deformació. La falla no és prou forta, es comença a trencar, llisca i comença a alliberar en forma d’ona sísmica l’energia que havia acumulat. A Granada és una depressió o conca amb falles normals que han començat a ser actives ara, com el 2021", detalla José Morales, catedràtic de Geofísica de la Universitat de Granada i de l’Institut Andalús de Geofísica i Prevenció de Desastres Sísmics. "I n’hi continuarà havent en el futur", afegeix, perquè "és un procés tectònic actiu".

A sota dels peus

Aquests experts diuen que els terratrèmols són superficials i en zones molt poblades, cosa que genera més por i es noten més. "Els terratrèmols estan sent molt superficials, entre zero i deu quilòmetres. Per això es noten més. Gairebé els tenim sota els peus. Els hipocentres, on trenca la falla, són a prop de la superfície, llavors l’energia sísmica no s’atenua, per això se senten molt", apunta Mateos. Que es notin més o menys és subjectiu, però hi influeixen la densitat de població, les connotacions socials, l’hora i les característiques geològiques. Per això s’han sentit a Sevilla i a Madrid. "Si són més superficials, els sotracs són més violents. A més, amb molta població s’amplifica la por", afirma Morales.

Tots dos coincideixen que no és possible de predir quan acabaran els terratrèmols. Podria ser d’aquí a dies, setmanes o fins i tot mesos. No hi ha eines que permetin fer càlculs exactes.