L’ús de locals per viure s’expandeix a l’àrea de BCN

Una paradoxa fruit de la col·lisió entre la crisi de l’habitatge i la complexíssima gestió dels padrons municipals és que a les ciutats catalanes hi ha centenars de persones que viuen en locals que no han sigut previstos urbanísticament per poder ser habitats. És a dir, que els ajuntaments donen d’alta en els seus padrons veïns que viuen en immobles sense cèdula d’habitabilitat. Dades obtingudes per EL PERIÓDICO corroboren l’expansió d’aquesta tendència a la regió metropolitana de Barcelona, malgrat que precisament la capital no ofereix indicadors, perquè "la dada de si una inscripció padronal correspon a un local no es pot deduir del padró d’habitants", segons aclareixen fonts municipals.

En canvi, l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat sí que posa xifres a aquesta realitat: les dades més recents (2025) reflecteixen 2.286 locals amb veïns empadronats. Són pràcticament el doble que fa cinc anys: 1.324 eren els locals comptabilitzats amb altes padronals l’any 2020. "La foto del padró ha de ser el més actualitzada possible per poder dimensionar serveis públics de qualitat a una ciutadania que també ha d’aportar a través dels impostos", comenten fonts municipals de l’Hospitalet. Durant els últims anys, els disparats preus de l’habitatge i l’escassetat d’oferta davant una demanda que creix de manera exponencial han empès cada vegada més persones i famílies –habitualment amb pocs recursos econòmics– a buscar una alternativa residencial en espais que mai s’havien plantejat com una llar.

El fenomen de veïns que es veuen empesos a viure en locals enllaça amb la política de conversió de locals en habitatges: mentre Barcelona de moment rebutja aquesta opció, altres grans municipis metropolitans com Gavà (que ho facilita en uns carrers i ho limita en d’altres) i Mataró (a proposta de Junts secundada pel PSC, Comuns i el PP) han decidit flexibilitzar la seva normativa per incrementar l’oferta residencial, com fa anys que reivindica el sector immobiliari. La conversió de locals en vivendes és una de les alternatives per densificar a les quals s’obren els alcaldes, tot i que amb condicions.

La capital del Maresme és, de fet, la segona ciutat que té més locals amb empadronaments registrats (concretament 662) d’entre els municipis que han respost a una sol·licitud d’accés a informació pública d’aquest diari formulada a una vintena d’ajuntaments. Fa cinc anys, la dada era de 538. L’Ajuntament de Mataró assumeix l’"acumulació d’un nombre significatiu de locals tancats" des de fa temps en eixos com el carrer de la Riera, el de Barcelona o el de Sant Josep, i en places com la de les Tereses i la de Cuba.

Altres municipis com Sabadell i Viladecans també presenten certs increments de locals amb veïns empadronats. Sabadell registra actualment 445 locals d’aquest tipus, segons les dades del 2025, 50 més que l’any 2021. Viladecans tan sols 22, però entre 2021 i 2023 només en registrava tres. Per la seva banda, les dades de Santa Coloma de Gramenet reflecteixen una caiguda de nou locals amb persones empadronades entre 2024 (47) i 2025 (36), si bé el municipi va duplicar els empadronaments sense domicili fix entre 2023 i 2025: de 346 ha passat 734 a l’any.

Una passejada per la frontera entre els barris de Collblanc, la Torrassa i la Florida, a l’àrea del Samontà de l’Hospitalet, permet constatar la gran quantitat d’antics locals que hi ha que ara funcionen com a habitatges. Alguns, a més, també relloguen part de l’espai a altres inquilins. Fonts municipals apunten que el consistori està emprenent una "actualització del padró" en el context del pla d’inversions per revitalitzar el Samontà.

Una part del problema

Malgrat el creixement, des de l’associació Mujeres Pa’lante, que realitza acompanyament a dones migrants, adverteixen que les dades del padró només reflecteixen una part del problema i que hi ha moltes altres persones en aquestes situacions que no apareixen en l’estadística oficial perquè no han pogut empadronar-se. Beatriz Cantero, presidenta de l’entitat, explica que en els últims quatre anys han començat a notar que cada vegada més famílies es veuen obligades a conviure en una sola habitació. Tot i que moltes treballen, comenta Cantero, no troben altres opcions en zones prou pròximes als seus llocs de treball.

Comparteix una visió similar Jofre Rojas, president de l’Associació de Veïns de Collblanc-Torrassa: "Fa uns vuit anys ja vam avisar que aquest problema començava a aparèixer. Des d’aleshores ha crescut de manera exponencial". Rojas també lamenta que, mentre que la població ha crescut, els recursos són els mateixos i la vivenda és cada cop més inaccessible. Això deriva en situacions d’"amuntegament i marginalitat" que poden comportar problemes de convivència. "Els governs parlen, però no s’hi fa res. Hi ha hagut una mala política d’habitatge", insisteix el líder veïnal, que adverteix de la bomba de rellotgeria que pot suposar aquest paradigma habitacional.

Al seu torn, Cantero adverteix de la falta d’unes "mínimes condicions de dignitat" quan una família sencera ha de compartir habitació o local, així com dels riscos de veure’s obligades a deixar nens amb les persones desconegudes amb qui conviuen.

Subscriu-te per seguir llegint