El secret de l’eterna vitalitat de l’Amparo

La parròquia de Vilar (situada al municipi de Silleda, a Pontevedra) està de celebració. Dilluns, Dolores Amparo González López va complir 103 anys. Envoltada de l’afecte de la seva família i amb una lucidesa envejable, la veïna va sumar una nova fita en una vida marcada per la superació, la feina constant i l’amor dels seus. Nascuda a la parròquia de Ponte, la història vital de l’Amparo va canviar de rumb fa més de dues dècades, quan es va mudar a Cabodevila, a Vilar, on viu actualment amb la seva neta María José i el seu marit, Toño.

Un canvi que, com ella mateixa confessava amb un somriure en anteriors aniversaris, va suposar un abans i un després: "Quan vaig venir cap aquí va canviar la meva vida cap a molt bé". En aquesta llar, acompanyada de la seva gent, assegura que viu "com una reina". I és que té una rutina molt marcada, que potser és el secret per arribar a les tres xifres. "Cada dia l’aixeco a les vuit, esmorza i cap a les onze veu la missa a la televisió. Després, al migdia, sortim a passejar una mica i col·labora amb les tasques de la cuina, pelant pèsols o rentant mongetes", explicava la seva neta María José sobre la rutina del matí de l’Amparo.

L’alimentació també és fonamental en la rutina d’aquesta centenària. "Menja molt bé", confessava la María José. I, per descomptat, és essencial un bon descans. "Fa una migdiada i a mitja tarda s’aixeca, resa un rosari i tornem a passejar per mantenir actives les cames", explica la seva neta. Com li passa a tothom, hi ha dies en què li costa una mica més moure’s i la mandra ataca la, però acaba claudicant.

Dilluns la rutina va canviar una mica, ja que, després d’una merescuda migdiada, per reposar forces, Amparo va disfrutar del sol de la tarda al jardí de casa seva, on la seva família li va portar el pastís per bufar les espelmes i, per descomptat, demanar un desig. La seva família desconeix el secret, ho atribueixen potser a la genètica, i envegen el bon estat en què es troba. "Escolta i hi veu perfectament", afirmava la María José, i això és una cosa que fins i tot molts joves no poden dir.

Autèntic símbol

Després de més d’un segle de vida, mirar enrere en la biografia de l’Amparo és repassar una època de sacrifici extrem. Des de molt petita, aquesta dona va haver de familiaritzar-se amb el dur treball del camp: "Vaig començar a treballar quan era molt petita anant a cavar a la muntanya i després em vaig dedicar a moltes coses", recordava sobre aquells anys en què el descans era un luxe. Després de casar-se, la seva tasca va continuar lligada a la terra i a cura dels animals, en especial de les vaques. Tot i que reconeix que gran part dels seus records juvenils estan marcats per l’esforç físic, la seva fortalesa la va acompanyar per superar cada obstacle.

La celebració d’aquest 103 aniversari consolida l’Amparo com un autèntic símbol de longevitat a Silleda. A més de compartir el seu dia a dia amb María José i Toño, aquesta dona disfruta amb orgull del seu paper com a besàvia i com a rebesàvia del petit Erik, cinc generacions d’una família unida que no es va voler perdre aquest dia tan especial.

Subscriu-te per seguir llegint