Cirurgia per a la sudoració excessiva en adolescents

A Luana Escoval, de 15 anys, li relliscava el bolígraf de les mans quan prenia apunts a classe. El mateix li passava quan, mentre feia gimnàstica artística, es penjava d’alguna barra. "Sempre he tingut les mans fredes i em causava molta inseguretat donar la mà a algú perquè sempre les tenia suades, tot i que no estigués nerviosa i tot i que no fes calor. Afectava la meva autoestima", relata a EL PERIÓDICO aquesta jove d’Andorra. Luana patia d’hiperhidrosi, un estat mèdic que provoca un excés de sudoració i afecta la qualitat de vida del pacient. Per a pacients com aquesta jove la sudoració extrema és una realitat tots 365 dies de l’any i no solament durant els mesos d’estiu. Per sort, hi ha tractament i, en els casos com els de la Luana, fins i tot una cirurgia.

La Luana va ser derivada a l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona l’octubre del 2025. Al febrer es va sotmetre a una cirurgia, que va durar tot just una hora i mitja i per la qual va estar ingressada només un dia. I la seva vida va canviar perquè les mans van deixar de suar completament. "És una sensació de molta llibertat, que no havia sentit ma fins arai. Ja no estic amoïnada per les mans. Ja no m’amago, ja no estic preocupada per l’esport. I sempre tinc les mans calentes. Tota la por ha desaparegut. Ni tan sols a l’estiu suo", relata la Luana.

Explica que cada estiu la seva condició empitjorava. "Suava el doble". Tot i que aquesta problemàtica l’havia acompanyada durant tota la vida, va ser "a 11 o 12 anys" quan els pares van començar a parar-hi més atenció. La Luana ha pogut ser tractada a Sant Joan de Déu gràcies a l’acord de col·laboració que el Servei Andorrà d’Atenció Sanitària té subscrit amb l’hospital des del 2014, amb l’objectiu de garantir que els nens i adolescents d’Andorra tinguin accés a una atenció pediàtrica altament especialitzada.

"Vaig sospitar que la meva filla podia tenir hiperhidrosi perquè una vegada mirant la televisió, David Broncano [La revuelta] va explicar que n’havia patit", explica el pare de la Luana, Álex Escoval. Com la Luana, el periodista també es va sotmetre a una cirurgia que li va eliminar aquesta afecció.

"Molts casos"

Com explica el doctor Camilo Alarcón, dermatòleg de Sant Joan de Déu, la hiperhidrosi és "una condició" per la qual "el cos sua més del que és normal". No és pas una malaltia minoritària –"veiem molts casos", precisa– i la seva incidència és entre el 3% i el 5% de la població general. "Però el més important és saber no solament si hi ha més sudoració, sinó també si hi ha una afectació en la qualitat de vida. Per això la considerem una malaltia", explica.

"No és tenir les mans humides i prou, sinó que la malaltia dificulta coses quotidianes com escriure o fer un cafè", explica Alarcón. El cas més extrem que va veure a la consulta és el d’un nen que va arribar per sudoració i que, quan el metge es va aixecar a explorar-lo, tenia un toll d’aigua davant seu. "Em va dir: ‘Aquest és el meu problema, que suo molt’. I era literal: hi havia un bassal de suor davant seu", explica.

Com explica el doctor Alarcón, la hiperhidrosi pot ser "localitzada" o "generalitzada". És a dir, hi ha "formes" més localitzades a la cara, axil·les, plantes del peu o mans. Per exemple, el tipus d’hiperhidrosi que patia la Luana era palmar. "Però després hi ha formes més generalitzades i aquestes les dividim en primàries i secundàries", precisa. Les formes primàries són aquelles en què no es deriven de cap altra afecció, com és el cas de la Luana, i que, a més, són les més freqüents. Les formes secundàries són aquelles que es deuen a una altra malaltia, com un trastorn endocrinològic o una fallada en la tiroide.

Segons el doctor Alarcón, la hiperhidrosi, a més de ser "relativament comuna", és més freqüent en "adults joves" i adolescents, és a dir, en persones entre 15 i 25 anys. "Qui té hiperhidrosi de jove l’acompanya en una edat adulta", puntualitza. No sempre els casos són extrems i hi ha persones que poden fer activitats de manera normal. "Però a l’estiu és sempre molt pitjor perquè també les persones amb aquesta malaltia suen més quan hi ha més canvis de temperatura".

Cirurgia per a casos extrems

Els casos que s’operen són els més extrems i, per a la resta, hi ha tractaments tòpics, farmacològics, de iontoforesi (administració de corrents elèctrics) o infiltració de toxina botulínica. El doctor Alarcón veu entre dos i tres pacients nous a la setmana amb hiperhidrosi, és a dir, uns 120 o 130 a l’any. "Veiem fins i tot nens de cinc anyets".

La Luana va ser tractada pel Servei de Cirurgia de l’Hospital Sant Joan de Déu, on els especialistes que van avaluar el seu cas li van proposar sotmetre’s a una simpaticòlisi toràcica endoscòpica per resoldre el problema. Es tracta d’una cirurgia mínimament invasiva que consisteix a fer dues petites incisions sota l’aixella del pacient per bloquejar els nervis que actuen com a "interruptor" de les glàndules sudorípares. El gangli corresponent a la sudoració de les mans està situat al tòrax.

Quan una persona fa activitat física, té febre o sent calor, la temperatura de la sang augmenta. L’hipotàlem ho detecta i envia un senyal al nervi simpàtic. En el cas de les persones amb hiperhidrosi, aquest interruptor no funciona correctament i envia senyals de manera continuada a les glàndules responsables de la suor, fet que desencadena en l’organisme una sudoració excessiva.

Com explica Xavier Tarrado, cap de Cirurgia de Sant Joan de Déu, la cirurgia només es fa servir en casos extrems d’hiperhidrosi palmar o palmoaxil·lar –també aixelles–. "Es fa amb anestèsia general, dura una hora i mitja i els seus beneficis són immediats. El pacient queda ingressat com a màxim un dia i en surt amb un petit apòsit a l’aixella", diu.

Subscriu-te per seguir llegint