Espanya registra ja 4.581 morts vinculades a les altes temperatures

Espanya ha superat ja, a mitjans d’agost, tot el balanç de morts atribuïbles a la calor registrada durant la campanya estival del 2025. Entre el 16 de maig i el 19 d’agost, el Sistema de Monitoratge de la Mortalitat Diària (MoMo) xifra en 4.581 les morts prematures vinculades a les altes temperatures. Es tracta d’un número que ja supera els 3.832 comptabilitzats l’any passat pel Ministeri de Sanitat durant tot el període estival, que inclou des del 16 de maig fins al 30 de setembre.Espanya ha superat ja, a mitjans d’agost, tot el balanç de morts atribuïbles a la calor registrada durant la campanya estival del 2025. Entre el 16 de maig i el 19 d’agost, el Sistema de Monitoratge de la Mortalitat Diària (Mo) xifra en 4.581 les morts prematures vinculades a les altes temperatures. Es tracta d’un número que ja supera els 3.832 comptabilitzats l’any passat pel Ministeri de Sanitat durant tot el període estival, que inclou des del 16 de maig al 30 de setembre.

La dada situa aquest estiu a les portes de batre el rècord de la sèrie històrica, que va començar a registrar-se el 2015. La campanya estival més mortífera, de moment, continua sent la del 2022, amb 4.789 morts estimades atribuïbles a la calor, 208 més que les registrades aquest any abans que acabi agost i amb tot setembre per davant.La dada situa aquest estiu a les portes de batre el rècord de la sèrie històrica, que va començar a mesurar-se el 2015. La campanya estival més mortífera, de moment, continua sent la del 2022, amb 4.789 morts estimades atribuïbles a la calor, tot just 208 més que les registrades ja aquest any abans que acabi agost i amb setembre per davant.

Només aquest agost, fins al dia 19, la xifra de morts per calor se situa en 1.496. En la primera quinzena – del’1 al 15–, el MoMo va calcular en 1.102 les defuncions a causa de les altes temperatures. Aquesta xifra ja era el tercer registre més alt per als primers 15 dies d’agost des del 2015, només per darrere del 2018, amb 1.197 morts, i del 2022, amb 1.225. Però només entre els dies 16 i 19 s’hi han sumat 394 morts més vinculades a les altes temperatures.Només aquest mes d’agost, fins al dia 19, la xifra de morts per calor se situa en 1.496. En la primera quinzena –de l’1 al 15–, el MoMo va estimar en 1.102 les defuncions per altes temperatures. Aquesta xifra ja era el tercer registre més gran per als primers 15 dies d’agost des del 2015, només per darrere del 2018, amb 1.197 morts, i del 2022, amb 1.225. Però només entre els dies 16 i 19, s’hi han sumat 394 morts més vinculades a les altes temperatures. A aquest ritme, aquest agost va camí de convertir-se en el més mortal per calor de la sèrie històrica. A les 1.496 morts estimades fins al 19 d’agost cal sumar també les 123 de maig –comptabilitzades a partir del dia 22–, les 937 de juny i les 2.025 de juliol.A les 1.1496 morts estimades fins al 19 d’agost, cal sumar les 123 de maig – comptabilitzades a partir del dia 22 –, les 937 de juny i les 2.025 de juliol.

Els grans afectats d’aquestes temperatures rècord són les persones grans. La majoria dels morts entre l’1 i el 19 d’agost (1.443, un 96%) tenien més de 65 anys i, d’aquests, 894 (el 59% de tots els morts per calor) tenien més de 85.Els grans afectats d’aquestes temperatures rècord són les persones grans. La majoria dels morts entre l’1 i el 19 d’agost —1.443, cosa que representa un 96%— tenien més de 65 anys i, de tots aquests, un total de 894 —un 59% de tots els morts per calor— tenien més de 85. Per sexes també hi ha diferències: del total de defuncions, un total de 901 eren dones i 595, homes. Del total de morts que es van produir a Espanya per calor entre el 16 de maig i el 19 d’agost, unes 2.876 (un 62%) van ser persones de més de 85 anys.Per sexes, també hi ha diferències: dels morts, un total de 901 eren dones i 595, homes. Del total de morts que es van produir a Espanya per calor, entre el 16 de maig i el 19 d’agost, unes 2.876 –un 62%– van ser en persones de més de 85 anys.

Catalunya és una de les comunitats que estan més exposades als perills de les altes temperatures, conseqüència del canvi climàtic. Segons les estimacions del MoMo, en la primera quinzena d’agost es van produir unes 575 morts associades a la calor (un 51,9% del total d’Espanya), seguida d’Andalusia (105 morts), Canàries (75), País Valencià (56), Castella i Lleó (53) i Castella-la Manxa (41).Catalunya és una de les comunitats més exposades als perills de les altes temperatures conseqüència del canvi climàtic. Segons les estimacions del MoMo, s’estima que en la primera quinzena d’agost en aquesta comunitat s’han produït unes 575 morts associades a la calor –un 51,9% del total d’Espanya–, seguida d’Andalusia —105 morts—, Canàries —75—, País Valencià —56—, Castella i Lleó —53— i Castella-la Manxa —41—. Per darrere els segueixen Aragó (35 morts), País Basc (33), Galícia (31), Comunitat de Madrid (31), Navarra (30), Múrcia (12), Cantàbria (12), Astúries (12), Extremadura (4), la Rioja (3), Melilla (1) i Balears (1) . A Ceuta, el sistema no estima morts per aquesta causa. Alguns especialistes no descarten que algunes comunitats no tinguin aquestes xifres actualitzades.A aquestes el segueixen Aragó – 35 morts –, el País Basc – 33 –, Galícia – 31 –, Comunitat de Madrid – 31 –, Navarra – 30 –, Múrcia – 12 –, Astúries – 12 –, Astúries – 12 –, Extremadura – quatre –, La Rioja – tres –, Melilla – una mort— i les Balears – una mort— i les Balears – una mort –. A Ceuta, el sistema no estima morts per aquesta causa. Alguns especialistes no descarten que algunes comunitats no tinguin aquestes xifres actualitzades, per la qual cosa el nombre de morts podria ser més gran.

"Hi ha molts llocs amb rècords de temperatura, per tant hauríem d’assumir que cal afrontar el canvi climàtic. Està objectivat que les morts atribuïbles a la calor augmenten molt", assenyala l’epidemiòleg Joan Caylà, que veu possible que se superi el rècord del 2022. "Anem molt malament".Al País Valencià aquest dimecres es van viure temperatures de fins a 44 graus. "Hi ha molts llocs amb rècords de temperaratura, per tant hauríem d’assumir que cal afrontar el canvi climàtic. Està objectivat que les morts atribuïbles a la calor augmenten molt", assenyala a EL PERIÓDICO l’epidemiòleg Joan Caylà, que veu possible que se superi el rècord del 2022. "Anem molt malament". "També bat rècords Barcelona: des del començament de l’estiu s’han registrat almenys 52 nits tòrrides, de més de 25 graus, que superen les nits tropicals, que superen les nits tropicals, que són de més de 20 graus"."També bat rècords Barcelona: des de començament d’estiu portem almenys 52 nits tòrrides, de més de 25 graus, que superen les nits tropicals, que superen les nits tropicals, que són de més de 20 graus. 52 nits a més de 25 graus és un gran hàndicap per a la gent gran", explica Caylà. "És terrible", afegeix.

El Tour, un "mal exemple"

A aquest epidemiòleg li preocupen especialment les persones grans. Recorda que ja hi ha "programes de detecció" de persones de risc en casos d’episodis d’altes temperatures. "S’haurien d’establir sistemes d’alerta perquè familiars i amics en siguin conscients. S’han de fer trucades, visites a domicili, seguiment de persones que viuen soles", diu. A més, creu que cal reforçar la "instrucció" de la gent gran perquè sàpiguen que han de tancar finestres i persianes en cas de calor, ventilar de nit i tenir ventiladors, "sobretot de sostre". "I, si és possible, aire condicionat, però això té un cost addicional".Aquest epidemiòleg recorda que ja hi ha "programes de detecció" de persones de risc en casos d’episodis d’altes temperatures. "S’haurien de muntar sistemes d’alerta perquè familiars i amics en siguin conscients. S’han de fer trucades, visites a domicili, seguiment de persones que viuen soles", diu. A més, creu que també cal reforçar la "instrucció" de la gent gran perquè sàpiguen que han de tancar finestres i persianes de casa en cas de calor, ventilar de nit i tenir ventiladors, "sobretot de sostre". "I, si és possible, aire condicionat, però això té un cost addicional".

Caylà creu que el Tour de França ha sigut un "mal exemple" per a la població. "Al juliol feia molta calor i els ciclistes sortien a les tres de la tarda per fer un gran esforç físic. Aquesta gent està molt preparada, però els aficionats podrien imitar-los i això seria fatal. L’esforç físic a l’estiu s’ha de fer molt d’hora, a les sis del matí", defensa aquest epidemiòleg.Denuncia també que moltes residències de gent gran, les costures de la qual ja es van veure durant la pandèmia de Covid-19, no disposen d’aire condicionat a les habitacipnes. "Seria important equipar-les amb aquests equips", apunta. Caylà creu, a més, que el Tour de França ha sigut un "mal exemple" per a la població. "Al juliol feia molta calor i els ciclistes sortien a les tres de la tarda per fer un gran esforç físic. Aquesta gent està molt preparada, però els aficionats podrien imitar-los i això seria fatal. L’esforç físic a l’estiu s’ha de fer molt d’hora, a les sis del matí", defensa aquest epidemiòleg.