Alerta a les piscines: 31 menors ja han mort ofegats aquest 2026 a Espanya

L’estiu, les vacances i les altes temperatures converteixen les piscines en un dels espais preferits dels infants. Però uns segons de distracció poden ser suficients perquè una jornada de diversió acabi en una emergència. Els ofegaments infantils continuen sent una realitat a Espanya i els especialistes insisteixen que la principal eina per evitar-los és la vigilància constant d’un adult.

Les últimes dades de l’Informe Nacional d’Afogaments (INA), elaborat per la 'Real Federación Española de Salvamento y Socorrismo' (RFESS), indiquen que entre l’1 de gener i el 31 de juliol de 2026 han mort 308 persones per ofegament en espais aquàtics a Espanya. D’aquestes, 31 eren menors d’edat. Només durant el mes de juliol van morir 12 menors.

L’any anterior, el 2025, l’INA va registrar 472 morts per ofegament en el conjunt d’Espanya. D’aquestes, 47 corresponien a menors de 18 anys: 13 víctimes de 0 a 3 anys, 4 de 4 a 6, 6 de 7 a 10 i 24 d’11 a 17 anys.

Ara bé, aquestes dades oficials no permeten afirmar que tots aquests menors morissin en piscines, perquè l’informe publicat separa les víctimes per edat i per tipus d’espai, però no creua totes dues variables. El 2025 es van registrar 49 morts de totes les edats en piscines; i només durant el juliol de 2026, 19 de les 91 morts per ofegament d’aquell mes van tenir lloc en piscines.

Quan han d’aprendre a nedar els nens?

Aprendre a nedar és una de les eines que poden ajudar a reduir el risc, però saber nedar no converteix un infant en immune a l’ofegament.

L’Associació Espanyola de Pediatria (AEP) considera convenient que els nens aprenguin a nedar, especialment a partir dels quatre anys, tot i que assenyala que alguns estudis han observat una disminució dels ofegaments quan les classes comencen entre l’any i els quatre anys.

L’edat exacta dependrà de la maduresa del menor, les seves capacitats físiques, la freqüència amb què està en contacte amb l’aigua i altres qüestions de salut.

Les classes s’han de fer en un entorn segur i adaptat als infants, sota la supervisió de professionals capacitats. Però fins i tot un nen que sap nedar ha d'estar vigilat quan es troba dins o a prop de l’aigua. L’AEP insisteix que les classes de natació són una mesura preventiva més, no una garantia contra l’ofegament.

A la piscina amb nens: no els perdis de vista

La norma més important és aparentment senzilla: un nen petit no ha d’estar mai sol dins o a prop d’una piscina.

Els nadons i els infants petits han d’estar a l’abast físic d’un adult experimentat. En els nens més grans que ja saben nedar, l’adult o el socorrista ha de poder veure’ls en tot moment.

Això implica evitar distraccions com consultar el mòbil, mantenir converses que facin apartar la mirada durant molta estona o confiar la vigilància a un altre menor. L’AEP recomana que l’adult responsable sàpiga nedar, sigui capaç de fer un rescat i, idealment, conegui les maniobres bàsiques de reanimació cardiopulmonar (RCP).

També recomana que les piscines particulars estiguin correctament protegides amb sistemes com un tancament perimetral que impedeixi que els nens hi accedeixin sense que els adults se n’adonin.

Flotadors i braçals no substitueixen un adult

Un altre error habitual és confiar excessivament en els flotadors o braçals inflables.

L’Associació Espanyola de Pediatria recomana prioritzar les armilles salvavides adequades a la talla del nen i adverteix que els dispositius que es poden desinflar poden generar una falsa sensació de seguretat.

Cap d’aquests elements substitueix la supervisió directa.

Què passa si veiem que un nen s’està ofegant?

Aquí cada segon importa.

Elena Montesinos Sanchís, pediatra i membre de la Societat Espanyola d’Urgències de Pediatria, recorda que un infant “es pot ofegar en menys de 6 centímetres de profunditat”. Per tant, l’accident no només pot passar en una piscina profunda: també pot produir-se en una banyera, una piscina inflable o qualsevol recipient amb aigua.

L’AEP estableix que el primer pas és treure el nen de l’aigua tan ràpidament com sigui possible, sempre sense posar en risc la persona que intenta rescatar-lo.

Si el menor està conscient i respira, s’ha de col·locar estirat de costat. Segons els pediatres, aquesta posició ajuda a evitar una nova obstrucció de les vies respiratòries i facilita la sortida de líquid en cas de tos o vòmit.

També cal treure-li la roba mullada, eixugar-lo i mantenir-lo calent per prevenir la pèrdua de temperatura corporal.

I si està bocaterrosa i no sabem quant temps fa que és dins l’aigua?

La situació és molt més greu.

El pronòstic d’un ofegament infantil està estretament relacionat amb el temps que l’infant ha passat sense poder respirar. Com més prolongada ha estat la falta d’oxigen, major és el risc de lesions greus.

Si trobem un infant surant de bocaterrosa, inconscient o sense respirar amb normalitat, s’ha de treure immediatament de l’aigua, demanar ajuda i activar el 112 tan aviat com sigui possible.

Si no respira, cal iniciar immediatament la RCP. L’AEP assenyala que les maniobres s’han de començar al mateix lloc de l’accident i continuar fins que arribi l’ajuda sanitària o el menor mostri signes de recuperació.

Si només hi ha un adult atenent el nen, l’AEP indica que no s’han d’interrompre durant més d’un minut les maniobres de reanimació per anar a buscar ajuda.

En una situació real, les instruccions de l'operador del 112 poden guiar pas a pas la persona que està fent la reanimació.

No intentis “treure-li l’aigua” pressionant-li la panxa

És una imatge freqüent en pel·lícules, però els pediatres ho desaconsellen.

L’Associació Espanyola de Pediatria indica que no s’han de fer compressions abdominals amb l’objectiu d’expulsar l’aigua, excepte si existeix una sospita clara que la via respiratòria està obstruïda per un cos estrany. Fer perdre temps intentant buidar l’aigua pot retardar una RCP necessària.

Prevenir continua sent la millor protecció

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) recorda que els ofegaments provoquen més de 300.000 morts anuals al món i que gairebé una quarta part de les víctimes són menors de cinc anys.

Per això, la prevenció implica combinar diverses mesures: supervisió permanent, aprenentatge de natació i seguretat aquàtica, barreres físiques al voltant de les piscines, armilles salvavides quan correspongui i formació dels adults en primers auxilis i RCP.

Un nen que sap nedar també es pot ofegar. I un flotador tampoc substitueix els ulls d’un adult. En una piscina amb infants, la principal mesura de seguretat continua sent no perdre’ls mai de vista.