Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Investigació clínica

Els experts veuen en la vacuna contra el melanoma "un gir en l’oncologia"

El dermatòleg José María Ricart considera que obre la porta a tractaments similars en càncers de pulmó, mama o còlon. La científica Marisol Soengas creu en la seva eficiència però demana cautela.

José María Ricart, dermatòleg i fundador de l’Institut Mèdic Ricart.

José María Ricart, dermatòleg i fundador de l’Institut Mèdic Ricart.

Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit
Afegeix-nos a Google

Marta Rojo

València

"Les perspectives són bones, tot i que cal tenir cautela". Així resumeixen els experts en oncologia i dermatologia consultats per aquest diari les expectatives que ha despertat l’anunci de les farmacèutiques Moderna i Merck d’un estudi en fase tres que demostra resultats prometedors en la vacuna contra el melanoma, el càncer de pell més agressiu. Parlen d’"esperança" i fins i tot d’"un nou gir" en l’oncologia, comparable al que va introduir al seu dia la immunoteràpia. Tot i que adverteixen també que no és "una vacuna clàssica" i criden a reforçar la prevenció i, una vegada estigui del tot comprovat, garantir l’accés dels pacients a la teràpia a través dels sistemes sanitaris públics.

"Aquest assaig torna a fer un gir en l’oncologia perquè obre la porta a desenvolupar tractaments similars en càncers de pulmó, de mama o de còlon", explica el dermatòleg valencià i fundador de l’Institut Mèdic Ricart, José María Ricart. I, en el cas concret dels pacients de melanoma que ja han passat per cirurgia extirpadora del tumor –als quals s’ha dirigit l’assaig clínic–, explica que afegir la vacuna personalitzada a la immunoteràpia "redueix significativament el risc que el melanoma torni i que aparegui metàstasi a distància", segons la informació publicada. Les companyies han combinat una vacuna d’ARN missatger amb un medicament ja comercialitzat per Merck, el denominat Keytruda –una immunoteràpia d’anticòs monoclonal– per desenvolupar aquesta teràpia.

És la primera vegada que una vacuna d’aquest tipus aconsegueix resultats positius en un assaig en fase tres, el més avançat, i també és el primer cop que funciona en un tractament oncològic basat en ARN missatger, que va ser la tecnologia que va servir per desenvolupar les vacunes per a la covid. Precisament, és aquest esforç investigador desenvolupat durant la pandèmia al qual al·ludeix Ricart. "La covid ens va donar aquesta oportunitat i es va demostrar que, quan hi ha molt benefici, tant social com econòmic, molt millor, es fan grans inversions", resumeix.

"Fa 10 anys o més, els melanomes amb metàstasi tenien un pronòstic dolent o molt dolent. Era molt complicat trobar un tractament que augmentés l’esperança de vida o almenys la qualitat", diu el dermatòleg. Però la immunoteràpia va canviar la perspectiva, i ara torna a canviar, pel que se sap de l’assaig de les dues farmacèutiques.

José María Ricart, dermatòleg i fundador de l’Institut Mèdic Ricart. | B.

Marisol Soengas, investigadora i cap de grup de Melanoma al CNIO. / .

Companyies potents

Per la seva banda, Marisol Soengas, investigadora i cap de grup de Melanoma al Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques (CNIO), explica que Moderna i Merck són dues companyies "molt potents que fa molts anys que persegueixen el desenvolupament de vacunes personalitzades", tot i que alhora convida a ser "molt prudents: el que han fet fins ara és una nota de premsa, és a dir, que no s’ha publicat encara l’assaig".

Tot i així, es tracta d’un assaig en fase tres amb més de 1.000 pacients, publicat després d’un en fase dos amb uns 150. "Existeix una base, per això creiem que realment serà eficient, però cal tenir cautela i recordar que la idea base no és curar els melanomes avançats, sinó prevenir el desenvolupament de metàstasi després de la cirurgia".

"El que s’ofereix ara és una prevenció molt personalitzada", indica Soengas. Detalla que aquesta teràpia podria posar fi a un dels principals problemes dels melanomes i altres tipus tumorals. "Presenten frens que bloquegen el sistema immunitari de manera que aquest no reconeix les cèl·lules tumorals com a diferents, com a perilloses", assenyala Soengas.

Tracking Pixel Contents