El límit entre consentir i malcriar

A l’organigrama de les famílies que afronten el repte de la criança, els avis tenen un paper crucial i insubstituïble. L’assistència que molts presten als fills en la cura dels més petits en temps com els actuals, marcats per greus dificultats per a la conciliació, mai ha sigut calculada per cap organisme públic, però més difícil encara és taxar i avaluar el llaç emocional que s’estableix entre els més veterans i els nouvinguts al clan en aquells anys plens d’afectes i records que perduren tota la vida.

No obstant, aquest estret vincle que es dona entre avis, pares i nets no està exempt de friccions, i un dels motius més habituals de conflicte és el relacionat amb la gestió de l’autoritat i el respecte a les normes de comportament que els petits han de complir quan queden a càrrec dels avis.

La queixa que aquests tendeixen a malcriar els nets és un lloc comú a les llars, expressada sovint per uns pares que si bé celebren les connexions intergeneracionals que s’estableixen en aquells anys en la família i agraeixen el suport que la seva gent gran els dona amb la logística de la criança, viuen amb preocupació, i de vegades amb enuig, la màniga ampla que els seus pares solen manifestar en qüestions com el compliment dels horaris i les rutines dels menors, el que mengen, el que fan, el temps que passen davant de pantalles o el cas que fan a qualsevol caprici que la canalla demani.

Aquesta tensió, que és moneda corrent al llarg del curs, s’eleva diversos graus a l’estiu, quan el final del període escolar propicia que la custòdia dels menors en mans dels avis sigui més freqüent i de vegades es prolongui durant jornades o setmanes senceres a causa de les agendes laborals dels pares. ¿Com resoldre el dilema de desitjar que els fills passin uns dies amb els iaios al poble o a la casa de la platja i, alhora, témer que allà no compleixin les pautes que imperen a la llar familiar per l’actitud excessivament permissiva dels avis?

Rutines i costums

La psicòloga experta en relacions familiars Mercedes Bermejo convida els pares a donar-se un bany de realitat: "La casa dels avis és la casa dels avis, no és la llar familiar, i no els podem exigir que reprodueixin allà les rutines i costums que regeixen a casa com ho exigiríem a una cuidadora contractada".

No obstant, això no significa que les directrius de la criança dels fills desapareguin quan aquests estan a càrrec dels avis. "És fonamental que els pares deixin clar a la seva gent gran quines normes són de degut compliment i quines no, tenint en compte que som en període vacacional i que els horaris i les rutines poden relaxar-se una mica. No passa res si a l’estiu se’n van una mica més tard al llit, o estan més temps jugant a la play, o mirant pantalles, però això ho han de parlar amb la gent gran abans d’entregar-los els nanos", afegeix la terapeuta.

La tendència dels avis a abaixar la guàrdia amb la disciplina dels nets no és un mite sinó una realitat que respon a raons generacionals. "Cal entendre’ls, ells ja van criar els seus fills i ara es troben en una altra fase de la vida, creuen que poden permetre’s el luxe de disfrutar dels petits com no ho van fer quan van ser pares", explica Cristina Noriega, docent de Psicologia de la Universitat CEU San Pablo i coautora de l’assaig Abuelos que cuidan de sus nietos.

Treball de camp

En el treball de camp que va portar a terme amb la població sènior, la investigadora va topar amb reflexions rellevants. "Molts avis, sobretot homes, senten que es van perdre la part divertida de la criança quan van ser pares perquè estaven treballant i ara, lliures d’aquesta càrrega, desitgen tirar-se a terra amb els nets i fer-hi les bogeries que no van fer amb els seus fills".

En el que insisteixen les expertes en criança és que els menors han de tenir ben clar el sentit d’autoritat, siguin a la llar familiar o a casa dels iaios d’estiueig. "Si es queden amb els avis, els pares han d’explicar als nens que els adults que ara estan al capdavant són ells i que han de complir les seves normes tal com farien a casa amb les seves", aclareix Cristina Noriega.

Perquè aquest missatge els quedi nítid, és imprescindible que els menors no percebin disputes ni menysteniments entre la seva gent gran. "Ni els avis han de desacreditar els pares qualificant les seves pautes de massa estrictes davant dels nets, ni els pares poden criticar en la seva presència els avis dient que són poc formals. La negociació sobre les normes s’ha de portar a terme en privat", adverteix Mercedes Bermejo, que prevé els uns i els altres contra un error que de vegades es comet a les llars: "Els menors mai han de ser utilitzats per plantejar batalles familiars ni per competir sobre qui cria de la millor manera".