La Seguretat Social li nega la incapacitat, però ell porta el cas als tribunals i acaba guanyant més de 90.000 euros

Un home de 49 anys ha aconseguit que la Justícia li reconegui una incapacitat permanent absoluta després que la Seguretat Social li denegués inicialment aquesta prestació, tot i patir diverses malalties que, segons els tribunals, li impedien desenvolupar qualsevol activitat laboral.

El cas ha acabat amb una resolució favorable per al treballador, que tindrà dret a percebre el 100% de la seva base reguladora, a més de 90.000 euros en endarreriments.

Un estat de salut que li impedia treballar

Segons recull la sentència, l’afectat treballava com a supervisor en la fabricació de vehicles.

El seu estat de salut era especialment delicat. Patia malaltia de Crohn, artritis psoriàsica, psoriasi greu, migranya crònica i un trastorn depressiu moderat.

Aquest conjunt de patologies li provocava, entre altres problemes, dolors continus a les articulacions i importants limitacions per poder mantenir una activitat laboral amb normalitat.

Davant d’aquesta situació, el treballador va considerar que no estava en condicions de continuar exercint la seva professió ni una altra activitat professional de manera regular.

Va demanar la incapacitat permanent i la Seguretat Social l’hi va denegar

Per la gravetat i la persistència dels seus problemes de salut, l’home va iniciar un expedient d’incapacitat permanent.

Però l’octubre del 2023, la Seguretat Social va denegar-li el reconeixement de la prestació.

Això significava que, administrativament, no se li reconeixia una situació d’incapacitat permanent absoluta, malgrat les limitacions que presentava i que ell considerava incompatibles amb qualsevol feina.

Davant d’aquesta negativa, el treballador va decidir no quedar-se amb la resolució administrativa i va buscar una altra via per defensar el que considerava que eren els seus drets.

El següent pas: portar la Seguretat Social als tribunals

Després de la denegació, l’afectat va presentar una demanda contra la Seguretat Social.

El cas va arribar primer al Jutjat Social número 16 de Barcelona, que va analitzar la situació mèdica del treballador, les seves patologies i les limitacions que aquestes li provocaven.

El jutjat va acabar donant-li la raó i va considerar que el seu estat de salut justificava el reconeixement d’una incapacitat permanent absoluta.

Aquesta modalitat d’incapacitat es reconeix quan les limitacions del treballador impedeixen desenvolupar qualsevol professió o activitat laboral amb unes mínimes condicions de continuïtat i eficàcia.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya també li dona la raó

El conflicte, però, no es va acabar en primera instància.

Finalment, el cas va arribar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que va confirmar el criteri favorable al treballador i va rectificar la decisió inicial de la Seguretat Social.

D’aquesta manera, la Justícia va acabar reconeixent que l’home no estava en condicions de desenvolupar cap activitat professional i, per tant, tenia dret a la incapacitat permanent absoluta.

Quant cobrarà ara?

La resolució li reconeix el dret a percebre una pensió vitalícia equivalent al 100% de la seva base reguladora.

La base reguladora estava fixada en 3.389,10 euros mensuals.

Tanmateix, segons les limitacions aplicables recollides en la informació del cas, la quantitat efectiva quedaria lleugerament reduïda fins als 3.359,60 euros mensuals.

A aquesta pensió mensual s’hi suma una altra quantitat molt important: els endarreriments.

El treballador haurà de rebre aproximadament 90.675,80 euros, corresponents a les quantitats que havia deixat de percebre des de l’inici del procés l’any 2023.

Per què els tribunals van anul·lar la decisió inicial?

La sentència va valorar el conjunt de les malalties i les limitacions de l’afectat, no només una patologia de manera aïllada.

La combinació de la malaltia de Crohn, l’artritis psoriàsica, la psoriasi greu, la migranya crònica i la depressió feia que el treballador no pogués desenvolupar amb normalitat una activitat laboral.

Els tribunals van acabar concloent que la situació real del treballador no coincidia amb la valoració inicial de la Seguretat Social.

A més, en relació amb les quantitats que li corresponien, la resolució recorda que la llei exigeix «l’abonament real i efectiu, no un mer compromís» de la prestació mentre es tramiten determinats recursos.

Després d’acreditar-se l’impagament, la Justícia va deixar sense efecte la decisió administrativa inicial.

De la negativa administrativa a una pensió vitalícia

El recorregut del treballador va ser llarg: primer va patir un deteriorament important de la salut, després va sol·licitar la incapacitat permanent, va rebre una negativa de la Seguretat Social, va presentar una demanda, va obtenir una primera sentència favorable i, finalment, el TSJC va confirmar que tenia dret a la prestació.

El resultat és el reconeixement d’una incapacitat permanent absoluta, una pensió mensual i el cobrament de més de 90.000 euros en endarreriments.

Una resolució administrativa no sempre és el final del camí

Aquest cas també posa de manifest que una decisió de l’Administració es pot recórrer quan una persona considera que no reflecteix correctament la seva situació o que pot estar afectant els seus drets. Rebre una negativa de la Seguretat Social no significa necessàriament que s’hagin esgotat totes les vies disponibles. En casos d’incapacitat laboral, pensions o altres prestacions, és important revisar la resolució, conservar els informes mèdics i la documentació, complir els terminis i, si és necessari, buscar assessorament jurídic especialitzat per presentar una reclamació o acudir als tribunals. Defensar els propis drets no garanteix obtenir una resolució favorable, però sí permet que la decisió administrativa pugui ser revisada quan existeixen motius per considerar-la incorrecta.