Adeu a l’estiu de sempre: la calor extrema canvia les vacances dels espanyols

La Maite, de 48 anys, va cada agost a la seva casa d’estiu a prop de Santander i el cap de setmana passat va anar a Comillas amb la família a fer un volt. Hi havia tant turista que se’n va tornar: «No hi havia ni un lloc lliure per dinar; fa cinc anys no hi havia cap problema». La Montserrat, jubilada de Barcelona, fa diversos estius que reserva un hotel amb piscina a la seva pròpia ciutat, per passar-hi dues o tres nits amb la seva filla. «Hi ha aire condicionat i estem tot el dia en una piscina al terrat que, amb l’onada de calor, va genial», assegura. El Sergio, de 34 anys, passeja el seu gos beagle pel parc Madrid Río a les 20.45 hores, com desenes de persones més que semblen irrompre del no-res: «És que amb la calor és a l’única hora a la qual es pot sortir».

«La gent només ve a la terrassa a esmorzar o a prendre alguna cosa quan es comença a fer fosc», lamenta un cambrer

La Susana, de 32 anys, va anar el dia 15 a la Verbena de la Paloma de Madrid, on desenes de milers de persones omplien els carrers en una riuada mai abans vista a l’agost. «Me’n vaig de vacances al setembre, és més barat i no fa tanta calor», va assegurar. «Ahir vaig estar al Museu de la Felicitat i avui ens toca el Prado. A l’agost, a Madrid, s’està molt millor, es pot aparcar i fer coses. ¿Per a què has d’anar a un lloc ple de gent?», es pregunta la Maite, auxiliar administrativa que junt amb una amiga espera la cua per entrar al Prado a les sis de la tarda, quan l’entrada és gratuïta. «Fa 15 dies que dorm fatal per la calor; l’any vinent llogarem alguna cosa amb aire condicionat», es queixa l’Inma, de 42 anys, que està de vacances a Estepona.

Quatre onades de calor

Són només uns quants testimonis, però cada espanyol té el seu. Els nostres estius canvien. I nosaltres també. Les altes temperatures ens empenyen a transformar els nostres hàbits. Aquest any, l’estiu espanyol va començar diverses setmanes abans del que és habitual amb un sobtat esclat de calor registrat al maig. Des d’aleshores, Espanya ha registrat quatre onades de calor extrema amb temperatures per sobre dels 45 graus i s’han batut desenes de rècords de temperatura. A Barcelona, per exemple, per primera vegada en la història s’han vorejat màximes de 41 graus.

Segons l’Observatori Nacional de Turisme amb dades del 2025, només el 35% dels espanyols van triar l’agost per a les vacances, enfront del 38% del 2024

Les primeres anàlisis apunten que l’arrencada d’aquesta estació és la més càlida des que hi ha registres. La temperatura mitjana ha estat gairebé tres graus per sobre del que és habitual per a l’època i fins a un grau més dels que fins ara havien sigut els estius més càlids de la sèrie històrica. «L’escalfament del planeta és una realitat amb conseqüències gravíssimes per a molts milions de persones i que està canviant els hàbits d’oci i viatge dels que s’ho poden permetre», sosté la sociòloga experta en turisme Raquel Huete.

«El mes seguit de vacances el fa cada vegada menys gent. Les persones combinen cada vegada més diversos llocs de vacances o fan diversos viatges al llarg de l’any»

Ramón Estella

— Secretari general de CEHAT (Confederació Espanyola d’Hotels i Allotjaments Turístics)

Diferents estudis i experts conclouen que els espanyols viatgem cada vegada més al nord d’Espanya o a destinacions del centre i nord d’Europa buscant temperatures més suaus, les anomenades ‘coolcations’. A més, prioritzem els espais amb aire condicionat i hem après a desestacionalitzarles nostres vacances.

L’agost continua sent el rei, però el juliol i el setembre guanyen pes. Segons un estudi de l’Observatori Nacional de Turisme que analitza el 2025, només el 35% dels espanyols van triar l’agost, enfront del 38% del 2024. Tres punts menys en només un any.

L’ocupació hotelera, en la qual s’engloba, a més, el turisme estranger, també certifica aquesta tendència. Segons l’INE, del 2015 al 2025, l’ocupació va augmentar del 68,8% al 70,6% al juliol i del 65,4 al 66,9% al setembre, i va baixar del 76,3% al 75,5% a l’agost.

De manera paral·lela s’està donant un altre fenomen: augmenten els viatges en altres èpoques de l’any, com Setmana Santa i l’hivern. Els desplaçaments turístics a l’estranger en època nadalenca (Nova York, Centreeuropa, Mèxic, Egipte...), de fet, han crescut un 10% en un any, segons fonts del sector turístic. Durant tot l’any, els viatges a l’estranger, segons l’INE, també augmenten, però menys: un 5,2%.

«El mes seguit de vacances el fa cada vegada menys gent. Les persones combinen cada vegada més diversos llocs de vacances o fan diversos viatges al llarg de l’any», confirma a EL PERIÓDICO Ramón Estella, secretari general de CEHAT (Confederació Espanyola d’Hotels i Allotjaments Turístics), que posa en relleu les «bones ocupacions al nord des de fa diversos anys [el turisme va créixer a Cantàbria un 1,5% l’últim any mentre Astúries va arribar a xifres rècord al juny al registrar un 4,9% més de viatgers que el 2025] i aquest any també a l’interior, on molts pobles celebren les festes populars [les pernoctacions extrahoteleres de turisme rural van augmentar un 5% al juliol respecte al 2025, d’acord amb l’INE]».

Els incendis han allunyat els espanyols de les destinacions en plena naturalesa

En aquest aspecte, es dona una situació paradoxal. La gent vol natura, però també garanties que fugirà de la calor, com reflecteix un estudi de la plataforma de càmpings Pitchup, que ha detectat que 4.000 persones van utilitzar el seu nou filtre per buscar allotjaments amb aire condicionat.

Els incendis, que ja acumulen més de 228.000 hectàrees calcinades aquest estiu amb especial virulència a l’Aragó, Madrid i Andalusia, també marquen les nostres vacances, cosa que perjudica el creixent turisme actiu de natura. «Ha sigut un estiu desastrós», lamenten en la Federació Aragonesa de Turisme Rural (FARATUR) sobre les nombroses cancel·lacions a tot l’Aragó després dels incendis del Maestrat aragonès, Cinco Villas i el Pirineu aragonès. L’ocupació en algunes comarques no ha superat el 20%.

Només 19 de les 52 capitals de província tenen una xarxa de refugis climàtics; a Catalunya hi ha més de 2.000 punts

Relacionat amb el risc d’incendis i les altes temperatures s’han tancat parcs nacionals i espais naturals durant dies, com a Sierra Nevada a principis d’agost, o al País Valencià aquesta última setmana –Font Roja, Montgó, Serra Gelada...–, amb clares afeccions en el turisme, que s’ha quedat sense espais tradicionalment més frescos on es pot fugir de la calor. La situació s’ha repetit en altres parcs. A Las Tablas de Daimiel (Ciudad Real), per exemple, recomanen aquests dies visitar el parc a trenc d’alba o al vespre per evitar la calor.

Terrasses buides

Les terrasses, el nostre lloc preferit cada estiu, de fet, es buiden també durant el dia i s’omplen a la nit, cosa que té la seva translació en el consum. En les associacions d’hostaleria no hi ha dades oficials, però sí que hi ha una estadística que s’aproxima al fenomen, feta per l’Hostaleria Madrid: a la capital han baixat un 4,7% els comentaris ‘online’ sobre els dinars mentre han pujat un 8,3% els dels sopars.

«Aquí la gent ja només ve a la terrassa a esmorzar o a prendre alguna cosa quan comença a fer-se fosc», lamenta el cambrer d’un bar del barri de Puerta del Ángel de Madrid. De manera paral·lela, el comerç sí que sembla que ha viscut un impuls, amb un augment de vendes del 7,6% al juliol respecte al juliol anterior a Catalunya, tot i que la sensació que hi ha entre els comerciants és que sense onades de calor podria haver sigut més pronunciat. Un estudi de CaixaBank Research, a més, no ofereix previsions optimistes: un 14% dels turistes estrangers que han viscut onades de calor a Espanya no repetiran vacances aquí.

El gran tema de conversa de l’estiu ha sigut la recerca de refugis climàtics. Segons denuncia un informe de Greenpeace, només 19 de les 52 capitals de província a Espanya compten actualment amb una xarxa de refugis climàtics.

A Catalunya, la comunitat autònoma on més s’ha avançat en el desplegament d’aquests espais, s’ha habilitat una xarxa de més de 2.000 punts repartits en 400 municipis entre els quals destaquen més de 500 espais a Barcelona. Però, tot i així, tal com denuncia l’entitat, encara són molts els espais on l’ús d’aquests recursos es veu esbiaixat per horaris d’obertura molt limitats, espais inadequats o falta d’informació clara sobre com i quan es poden utilitzar.