La calor extrema canvia les vacances dels espanyols

La Maite, 48 anys, cada agost va a la seva casa d’estiu a prop de Santander i el cap de setmana passat va anar a Comillas amb la família a fer un volt. Hi havia tants turistes que se’n va tornar: "No hi havia un lloc lliure per dinar; fa cinc anys no hi havia problema". Fa diversos estius que la Montserrat, jubilada de Barcelona, reserva un hotel amb piscina a la seva pròpia ciutat, per passar-hi dues o tres nits amb la filla. "Hi ha aire condicionat i estem tot el dia en una piscina al terrat que, amb l’onada de calor, prou bé", assegura. El Sergio, 34 anys, passeja el seu gos beagle pel parc Madrid Río a tres quarts de nou del vespre, com desenes de persones més que semblen irrompre del no-res: "És que amb la calor és a l’única hora que es pot sortir".

La Susana, 32 anys, va ser el dia 15 a la revetlla de la Paloma de Madrid, on desenes de milers de persones omplien els carrers en una riuada mai vista a l’agost. "Me’n vaig de vacances al setembre, surt més bé de preu i no fa tanta calor", assegurava. "A l’agost a Madrid s’està molt més bé, s’hi pot aparcar i fer coses. ¿Per què te n’aniràs a un lloc ple de gent?", es demana la Maite, auxiliar administrativa que amb una amiga espera la cua per entrar al Museu del Prado a les sis de la tarda, quan l’entrada és gratuïta.

Només són un grapat de testimonis, però cada espanyol té el seu. Els nostres estius canvien. I nosaltres també. Les altes temperatures ens empenyen a transformar els nostres hàbits. Enguany l’estiu espanyol ha començat diverses setmanes abans que de costum amb un sobtat esclat de calor registrat al maig. D’aleshores ençà, Espanya ha registrat quatre onades de calor extrema amb temperatures per damunt de 45 graus i s’han batut desenes de rècords de temperatura. A Barcelona per primer cop en la història s’han vorejat màximes de 41 graus.

La pitjor arrencada

Les primeres anàlisis apunten que l’arrencada d’aquesta estació és la més càlida des que hi ha registres. La temperatura mitjana ha estat gairebé tres graus per damunt del que és normal i fins a un grau més que els que fins ara havien sigut els estius més càlids registrats. "L’escalfament del planeta és una realitat amb conseqüències gravíssimes per a molts milions de persones i que canvia els hàbits de lleure i viatge dels qui s’ho poden permetre", sosté la sociòloga experta en turisme Raquel Huete.

Diversos estudis i experts conclouen que els espanyols viatgem com més va més al nord d’Espanya o a destinacions del centre i nord d’Europa buscant temperatures més suaus, les anomenades coolcations. A més, prioritzem els espais amb aire condicionat i hem après a desestacionalitzar les vacances.

L’agost continua sent el rei, però el juliol i el setembre guanyen pes. Segons un estudi de l’Observatori Nacional de Turisme que analitza el 2025, només el 35% dels espanyols va triar l’agost, davant el 38% del 2024. Tres punts menys en tot just un any.

L’ocupació hotelera, en què s’engloba, a més, el turisme estranger, també certifica aquesta tendència. Segons l’INE, del 2015 al 2025 l’ocupació va augmentar del 68,8% al 70,6% al juliol i del 65,4 al 66,9% al setembre i va baixar del 76,3% al 75,5% a l’agost.

De manera paral·lela es dona un altre fenomen: augmenten els viatges en altres èpoques de l’any, com Setmana Santa o hivern. Els desplaçaments turístics a l’estranger en època nadalenca han crescut un 10% en un any, segons fonts del sector. Durant tot l’any, segons l’INE, els viatges a l’estranger també augmenten, però menys: un 5,2%.

"El mes seguit de vacances ho fa cada vegada menys gent. Les persones combinen cada vegada més diversos llocs de vacances o fan diversos viatges al llarg de l’any", confirma Ramón Estella, secretari general de CEHAT (Confederació Espanyola d’Hotels i Allotjaments Turístics), que posa en relleu les "bones ocupacions al nord des de fa diversos anys [el turisme va créixer a Cantàbria un 1,5% l’últim any mentre Astúries va arribar a xifres rècord al juny registrant un 4,9% més de viatgers que el 2025] i aquest any també a l’interior, on molts pobles celebren les festes populars [les pernoctacions extrahoteleres de turisme rural van augmentar un 5% el juliol respecte al 2025, d’acord amb l’INE]".

En aquest aspecte, es dona una situació paradoxal. La gent vol natura, però també garanties que fugirà de la calor, com reflecteix un estudi de la plataforma de càmpings Pitchup, que ha detectat que 4.000 persones van usar el seu nou filtre per buscar allotjaments amb aire condicionat.

Al caliu dels focs

Els incendis, els quals l’estiu d’enguany ja han calcinat més de 228.000 hectàrees, amb especial virulència a l’Aragó, Madrid i Andalusia, també marquen les nostres vacances, fet que perjudica el creixent turisme actiu de natura. "Ha sigut un estiu desastrós", lamenten a la Federació Aragonesa de Turisme Rural (FARATUR) sobre les nombroses cancel·lacions a tot l’Aragó després dels incendis de Maestrat, Cinco Villas o el Pirineu aragonès. L’ocupació en algunes comarques aquest estiu no ha superat el 20%.

Relacionat amb el risc d’incendis i les altes temperatures s’han tancat parcs nacionals i espais naturals durant dies, com a Sierra Nevada a principis d’agost o al País Valencià aquesta última setmana amb clares afeccions en el turisme, que s’ha quedat sense espais tradicionalment més frescos on escapar-se de la calor. La situació s’ha repetit en altres tants parcs.

Terrasses buides

Les terrasses també es buiden de dia i s’omplen de nit, fet que té la seva translació en el consum. En les associacions d’hostaleria no hi ha dades oficials, però sí que hi ha una estadística que s’aproxima al fenomen, feta per Hostelería Madrid: a la capital han baixat un 4,7% els comentaris on line sobre els dinars mentre han pujat un 8,3% els dels sopars.

"Aquí la gent ja només ve a la terrassa a esmorzar o a prendre alguna cosa quan comença el capvespre", es lamenta el cambrer d’un bar del barri de Puerta del Ángel de Madrid. De manera paral·lela, el comerç sí que sembla que ha viscut una empenta, amb un augment de vendes del 7,6% al juliol respecte al juliol anterior a Catalunya, tot i que la sensació que hi ha entre els comerciants és que sense onades de calor podria haver sigut més. Un estudi de CaixaBank Research, a més, no fa pas unes previsions gaire encoratjadores: un 14% dels turistes estrangers que han viscut onades de calor a Espanya no repetirà vacances aquí.

Segons denuncia un informe de Greenpeace, només 19 de les 52 capitals de província a Espanya disposen actualment d’una xarxa de refugis climàtics. A Catalunya, la comunitat on més s’ha avançat en el desplegament d’aquests espais, s’ha habilitat una xarxa de més de 2.000 punts repartits a 400 municipis entre els quals destaquen més de 500 espais a Barcelona. Però tpt i així, l’entitat denuncia que encara són molts els espais en què l’ús d’aquests recursos es veu esbiaixat per horaris molt limitats, o falta d’informació clara sobre com i quan poden utilitzar-se.

Subscriu-te per seguir llegint