El canvi climàtic amenaça de deixar màximes de 50 graus el 2050

L’estiu ja no és el que era. La situació viscuda els últims anys demostra que aquesta estació, antigament sinònim de bon temps, s’ha convertit en una època de l’any cada vegada més difícil de tolerar. Ara, segons apunten els registres de l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet), l’estiu arriba abans, es torna més intens, arriba a uns rècords fins ara impensables i s’allarga molt més enllà del que tècnicament marca el calendari.

Els titulars sobre el mes, l’estació i l’estiu més càlid des que existeixen registres es repeteixen una vegada i una altra des de fa ja diversos anys. I és per això que, davant d’aquest escenari, són molts els que es resignen a veure aquests estius com el paradigma del que ens espera en un món transformat pel canvi climàtic. Com si el que hem viscut ara fos la "nova normalitat" que ens espera en els pròxims anys. Però no és exactament així.

La ciència adverteix que, en cas de no canviar de rumb, els estius espanyols es tornaran encara més extrems. Els models apunten que de cara a l’any 2050, o fins i tot abans, Espanya podria registrar màximes de 50 graus o més durant aquesta estació, així com més incendis, més sequeres i més desastres derivats de la calor extrema. L’advertència és clara. I és que els estius encara no han tocat sostre i, si continua així, es tornaran encara més intensos i perillosos en tots els sentits.

L’estudi més gran realitzat fins ara sobre la qüestió, liderat pel Plafó Intergovernamental d’Experts sobre Canvi Climàtic, afirma que per evitar aquests escenaris cal aconseguir una reducció immediata de les emissions de gasos amb efecte hivernacle i, paral·lelament, desplegar mesures d’adaptació per minimitzar l’impacte de les altes temperatures.

Encara més calor

Les dades parlen clar. Segons afirma el primer gran informe sobre els impactes del canvi climàtic al Mediterrani (MedECC), tots els països de la regió, inclosa Espanya, s’enfronten a un augment de les temperatures per sobre de la mitjana global que, a més, tendirà a accentuar-se a l’estiu. Els models indiquen que un augment accentuat de les emissions podria sobreescalfar el planeta per sobre dels tres graus de mitjana, cosa que als països mediterranis es traduiria en un increment de la temperatura de fins a sis graus per a finals de segle així com en estius més càlids, amb més riscos d’onades de calor i valors encara més extrems respecte als registrats fins ara.

Un estudi publicat a la revista Natural Hazards calcula que, de continuar així, en uns anys tindrem estius amb fins a 30 dies més de calor extrema, un increment de les jornades per sobre dels 35 graus i fins a un mes més de nits càlides. Serà com viure permanentment en el que ara entenem com onades de calor i, després, enfrontar episodis de temperatures encara més altes que podrien arribar a una intensitat fins ara inaudita.

La comunitat científica avisa que donar l’esquena al canvi climàtic farà que, en un futur, els estius espanyols es converteixin en una estació extremadament càlida sobre la qual se superposen episodis de calor encara més excepcionals. El Visor d’Escenaris de Canvi Climàtic (AdapteCCA), una de les iniciatives més grans desplegades fins ara per entendre el futur a què ens enfrontem, indica que sota un escenari d’augment de les emissions tot Espanya, sense excepció, s’enfrontarà a estius més càlids amb temperatures que de base podrien rondar entre els 35 i els 40 graus i que durant episodis d’onades de calor podrien arribar a valors més extrems que, fins ara semblen fins i tot impossibles. Segons algunes estimacions, això podria donar lloc a màximes de fins a 50 graus en alguns punts com de l’interior peninsular. A Catalunya, es podria arribar a aquesta xifra en punts de Lleida.

Solucions estructurals

La bona notícia és que la mateixa ciència que adverteix sobre la gravetat d’aquesta situació també afirma que som a temps d’esquivar el pitjor dels escenaris. Amb una reducció dràstica de les emissions, els models mostren que podem moderar l’augment de les temperatures i evitar estius de calor encara més extrems. En aquesta mateixa línia, segons assenyalen informes del Basque Centre for Climate Change (BC3), també seria necessari impulsar mesures d’adaptació per minimitzar l’impacte que tenen les altes temperatures en la salut de les persones, en els ecosistemes i en els sistemes productius.

Entre les principals mesures que reclamen els científics destaquen la transformació de les ciutats per ampliar els espais verds i crear més refugis climàtics, adaptar les llars per millorar el seu aïllament i climatització, el desenvolupament de sistemes d’alerta primerenca davant episodis de calor extrema, el reforç dels recursos sanitaris destinats a protegir les poblacions més vulnerables, i l’impuls d’una agricultura més resistent a les altes temperatures i a altres fenòmens extrems.

Subscriu-te per seguir llegint