Una empresa catalana de drons rep la primera autorització a Espanya per transportar sang i medicines en zones poblades

Quan passi el temps i portar medicines amb drons sigui una cosa normal, se citarà aquest vol com una fita històrica. Ha passat aquest estiu a les Terres de l’Ebre (Tarragona). Un dron va sortir d’un centre de salut amb mostres biològiques i les va portar fins a un hospital. En un altre trajecte va fer el camí entre dos hospitals amb material farmacèutic. No hi havia ningú pilotant a la vista.

L’empresa de Moià CATUAV, que opera sota la marca comercial BCN Drone Center, s’ha convertit en la primera empresa a Espanya a obtenir el SAIL III: un permís per fer vols de repartiment amb drons en zones poblades i més enllà de la visió directa del pilot. Una autorització que concedeix l’Agència Estatal de Seguretat Aèria (AESA).

Jordi Salvador, CEO de l’empresa, resumeix el SAIL III: «En drons hi ha diferents categories per normativa: la més baixa és l’oberta, que és la més habitual. Consisteix a pilotar drons i res més. En l’altre extrem hi ha l’anomenada certificada. La més alta. Hauria d’arribar el 2030 i serviria per transportar gent. Al mig hi ha la denominada específica. Són operacions que tenen més risc. Aquest risc es mesura de l’1 al 6 (I-VI). I nosaltres hem obtingut el SAIL III».

CATUAV assoleix així un nivell que permet fer operacions que abans eren molt més difícils d’autoritzar. Com per exemple vols més enllà de la línia visual del pilot, cosa que en el món dels drons es coneix com a BVLOS. «El SAIL III permet que drons de fins a tres metres puguin entrar en zones poblades, més enllà de la línia de visió i amb pilot deslocalitzat. Per exemple, el pilot pot ser a Moià i el dron pot estar volant a Madrid», resumeix Salvador.

Els tres pilars

A les Terres de l’Ebre es va posar en marxa una prova pilot de logística sanitària. «En realitat és la tercera prova. Se’n van completar dues el 2024 i se’n va programar una altra a Lleida que no es va arribar a fer», explica a EL PERIÓDICO Daniel Castillo, director comercial de CATUAV. Apunta que aquesta prova ha sigut diferent, perquè «s’hi han afegit medicaments, biòpsies i citologies. O perquè s’ha creat un corredor entre dos hospitals principals, quan fins ara només s’havien connectat CAP i hospital».

«Ens hem convertit en una cosa semblant a una aerolínia de drons»

Jordi Sànchez

— CEO de CATUAV - BCN Drone Center

«Per aconseguir que AESA ens donés aquesta autorització, necessitàvem demostrar que complíem en els tres pilars: la tecnologia, l’operador i els pilots», apunta Salvador. El primer, el pilar tecnològic, ve de Suïssa però té accent català: el dron (model Eiger 3) l’ha fabricat una empresa helvètica anomenada RigiTech, fundada per catalans.

«El segon i el tercer ens corresponien a nosaltres, BCN Drone Center, que comptem amb llarga experiència en vols, pilots i drons. De fet, ens hem convertit en una cosa semblant a una aerolínia de drons. L’autoritat (AESA) des de Madrid és la que revisa això: plans de manteniment, resposta d’emergència, metodologia de seguretat...», recorda Salvador. Després de sis mesos d’espera, el resultat va ser la primera autorització SAIL III d’Espanya.

Les rutes de la sang

Aleshores va arribar la prova de foc: posar el dron a treballar. La ruta tenia diversos punts: connectava els CAP de Flix, Gandesa i Horta de Sant Joan amb l’Hospital Comarcal de Móra d’Ebre. També hi havia vols entre Móra d’Ebre i l’Hospital Verge de la Cinta de Tortosa. Amb el dron suís, CATUAV operant i la logística gestionada per Biomedical Logistics

No es tractava de portar una caixa d’un lloc a un altre per demostrar que el dron ho podia fer. S’havia de comprovar si el sistema podia servir de veritat per a la logística sanitària. I van començar amb una cosa tan delicada com la sang. Als CAP es prenien dues mostres iguals. Una seguia el camí habitual i viatjava per carretera fins a Móra d’Ebre. L’altra feia el mateix trajecte al dron. Després s’analitzaven les dues a l’hospital i es comparaven els resultats.

Volien comprovar si la reducció del temps de transport o l’augment de l’estabilitat de la càrrega podien tenir algun efecte sobre la qualitat de les mostres. Daniel Castillo explica que les primeres proves que havien fet anteriorment buscaven precisament demostrar que una mostra biològica podia viatjar en un dron sense patir alteracions. El resultat ho va confirmar.

Medicines per l’aire

També es van transportar mostres d’anatomia patològica, com biòpsies, citologies i proves moleculars. En aquest cas, els CAP enviaven les mostres fins a Móra d’Ebre. Des d’allí, el dron les portava fins a l’Hospital Verge de la Cinta de Tortosa, on podien ser analitzades. El balanç va ser un èxit.

La tercera càrrega va ser material farmacèutic. Va viatjar entre els hospitals de Tortosa i Móra d’Ebre. Els medicaments que es van triar per a la prova no van ser escollits a l’atzar: Castillo explica com a anècdota que «des de l’Hospital de Tortosa van apuntar que un pacient reclamava que li enviessin la seva medicació a l’Hospital de Móra per no haver de desplaçar-se. Per això la cap de farmàcia de l’hospital ens va demanar que féssim aquesta prova amb aquest medicament en concret per valorar la viabilitat».

El pròxim pas està en mans dels receptors del servei. Hem demostrat que la tecnologia de què disposem ja és capaç de prestar el servei en millors condicions i amb capacitat per ampliar el ventall de serveis sanitaris en benefici de la població.

Daniel Castillo

— Director comercial de CATUAV - BCN Drone Center

Densitat de població limitada

Elegir les Terres de l’Ebre tampoc ha sigut a l’atzar. En primer lloc, perquè el SAIL III «té limitacions, no pot entrar a qualsevol ciutat. La densitat màxima de població ha de ser de 8.000 habitants per quilòmetre quadrat, per la qual cosa es descarten de moment ciutats com Barcelona i Madrid», apunta Salvador.

Però també perquè és una zona on les distàncies i el transport per carretera poden dificultar la logística mèdica. I perquè aquestes proves s’emmarquen en el Fons de Transició Nuclear de Catalunya, creat per ajudar a transformar l’economia dels territoris afectats pel futur tancament de les centrals nuclears d’Ascó i Vandellòs. El fons busca impulsar noves activitats econòmiques, ocupació i innovació en aquestes zones i reduir la seva dependència de l’activitat nuclear.

En aquest cas, els diners han servit per impulsar un projecte de logística sanitària amb drons a les Terres de l’Ebre. La idea és aprofitar una tecnologia nova per millorar les connexions entre centres sanitaris d’una zona. El projecte encaixa així en un dels objectius del fons: preparar una nova economia per al territori a mesura que desaparegui l’activitat de les centrals.

Castillo diu que el pròxim pas «està en mans dels receptors del servei. Hem demostrat que la tecnologia de què disposem ja és capaç de prestar el servei en millors condicions i amb capacitat per ampliar el ventall de serveis sanitaris en benefici de la població. Ara és necessari que l’ICS (Institut Català de la Salut)plantegi un model de servei. I fer un petit esforç d’integració per adaptar les infraestructures dels CAP i els consultoris locals i habilitar espais on es puguin dur a terme operacions amb drons de manera segura». Però ja s’ha obert el camí. Que els ambulatoris tinguin un espai d’aterratge per a drons és només qüestió de temps.