Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Marilourdes de Torres, infermera, posa el crit al cel per la dieta dels avis: «Que mengin bé és tan important com la medicació»

La desnutrició en la gent gran pot provocar pèrdua muscular, més infeccions i deteriorament cognitiu

Compte amb l'alimentació de les residències

Compte amb l'alimentació de les residències / magnific

Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit
Afegeix-nos a Google

Fer-se gran comporta canvis físics que obliguen a cuidar especialment l’alimentació. Amb l’edat, l’organisme pot assimilar pitjor alguns nutrients, disminueix l’activitat física, apareixen problemes de masticació o por d’ennuegar-se i, en molts casos, es redueix la gana. Tot plegat fa que una dieta pobra o insuficient pugui tenir conseqüències molt més greus del que sembla.

La situació preocupa especialment en les residències de gent gran, on l’alimentació hauria de ser una part fonamental de les cures diàries. Però la infermera Marilourdes de Torres Aured denuncia que encara hi ha centres on es considera suficient oferir àpats molt pobres nutricionalment.

«Un plat de sopa i un tros de pernil dolç» no són suficients

De Torres Aured ho expressa amb contundència: «Em fa tanta ràbia que en algunes residències es pensi que n’hi ha prou “amb un plat de sopa i un tros de pernil dolç”».

I explica per què aquest tipus d’àpat és insuficient: «El plat de sopa és aigua amb una mica de fideus i una mica de farina. Això no és un àpat».

Aquest és, precisament, un dels grans problemes que assenyalen els especialistes. Una persona gran pot menjar cada dia i, malgrat això, patir desnutrició si els aliments que consumeix no aporten prou proteïnes, vitamines, minerals i energia.

La falta de nutrients pot traduir-se en pèrdua de massa muscular, debilitat, fatiga, més risc de caigudes i fractures, pitjor cicatrització i un sistema immunitari més feble. També pot augmentar les infeccions, els ingressos hospitalaris i la mortalitat.

A més, la desnutrició també pot tenir conseqüències sobre el cervell i contribuir a empitjorar la pèrdua de memòria i el deteriorament cognitiu.

Qui és Marilourdes de Torres?

Marilourdes de Torres Aured ha treballat durant 42 anys com a supervisora de la Unitat Funcional de Dietètica i Nutrició de l’Hospital Miguel Servet de Saragossa.

Actualment, és vocal de Cures Nutricionals del Consell General d’Infermeria i membre de la junta directiva de l’Aliança Más Nutridos, una entitat dedicada a combatre la Desnutrició Relacionada amb la Malaltia.

Segons aquesta organització, aquest problema afecta aproximadament el 30% dels pacients hospitalitzats a Espanya.

L’experta insisteix que la nutrició no pot considerar-se una qüestió secundària quan es cuida una persona gran: «Això és una vergonya. La desnutrició en les persones grans és el nostre principal cavall de batalla i que mengin bé és tan important com que prenguin la seva medicació».

El problema no afecta només les residències

La desnutrició en persones grans no apareix únicament en hospitals o residències. També pot afectar persones que viuen soles, a casa seva i que, aparentment, mantenen una vida autònoma.

De Torres explica que «les persones grans tenen una capacitat de mala absorció de l’alimentació i es mouen menys. L’assimilació dels nutrients a l’intestí es realitza d’una altra manera».

Què menja la nostra gent gran?

Què menja la nostra gent gran? / magnific

A això s’hi suma un altre problema habitual: «També existeix un problema amb la masticació —i la por a l’ennuegament—, que fa que agafin mania a alguns aliments».

Quan una persona deixa de consumir determinats productes perquè no els pot mastegar bé o té por d’ennuegar-se, la seva dieta pot acabar sent cada vegada menys variada i nutritiva.

Què haurien de menjar les persones grans?

L’experta considera imprescindible garantir cada dia proteïna d’alta qualitat. Entre les opcions que menciona hi ha els ous, el peix i els llegums combinats amb arròs.

També són fonamentals els micronutrients, és a dir, les vitamines i els minerals que l’organisme necessita en petites quantitats.

La vitamina D és especialment important, així com els lactis. Quan una persona gran no tolera bé la llet, De Torres proposa alternatives com el iogurt o el formatge fresc, preferiblement sense sucres afegits.

Sobre aquest punt l’experta és especialment contundent: «El sucre i la sal maten els ancians».

La dieta també hauria d’incorporar verdures, hortalisses i fruita, preferiblement sencera sempre que la persona pugui mastegar-la i empassar-la correctament.

Menjar bé és tan important com prendre la medicació

Un altre dels missatges que l’experta considera essencial és formar no només els professionals sanitaris, sinó també les famílies i els cuidadors.

«S’ha d’ensenyar a menjar bé a ells i als seus cuidadors», afirma.

De Torres explica que per aquest motiu es forma les infermeres d’Atenció Primària perquè siguin capaces de detectar com s’alimenten les persones grans.

I resumeix la importància d’una bona nutrició amb una frase contundent: «Una medicació en un organisme que no està ben nodrit no serveix per a res».

La dieta també pot influir en el deteriorament cognitiu

El doctor Gurutz Linazasoro, membre del Grup d’Estudi de Neurogeriatria de la Societat Espanyola de Neurologia, també assenyala l’alimentació com un dels factors relacionats amb la prevenció de les malalties neurodegeneratives.

L’especialista recorda que no existeix cap aliment miraculós, però defensa un patró alimentari equilibrat, amb la dieta mediterrània com un dels models de referència.

L’alimentació s’ha de combinar amb altres hàbits saludables, com l’exercici físic, una bona salut cardiovascular i mantenir l’activitat intel·lectual i les relacions socials.

Cal replantejar com alimentem la gent gran

La qüestió de fons va molt més enllà que decidir quin menú se serveix un dia concret. Si una persona gran necessita més nutrients per conservar la seva musculatura, mantenir les defenses i preservar la seva autonomia, no podem normalitzar menús insuficients només perquè tingui una edat avançada.

Les residències, els serveis sanitaris, les administracions i les famílies han de situar la nutrició al mateix nivell que altres cures essencials. Cal avançar cap a un model que adapti els menús a les necessitats reals de cada persona, controli el risc de desnutrició i garanteixi que envellir no signifiqui conformar-se a menjar menys o pitjor.

Si volem parlar de cures dignes per a la gent gran, el canvi de model també ha de començar pel plat.

Tracking Pixel Contents