Repartir-se la canalla a l’estiu

Entre l’ampli menú de motius per a la disputa que acostumen a dirimir les parelles separades amb fills, el del calendari de vacances de la prole i fer quadrar les agendes dels excònjuges sol concentrar un protagonisme especial a l’estiu. És un clàssic: arriba el final del curs escolar i toca dilucidar quina setmana, quinzena o mes s’han d’estar els menors amb cadascun dels progenitors o amb les famílies d’aquests. I sovint, això que hauria de ser una oportunitat per disfrutar dels fills sense la pressió dels dies laborals, es converteix en una font de baralles, greuges i rancúnies, amb els nanos reduïts a simples objectes llancívols en els conflictes, malgrat que són els principals creditors de drets en aquestes guerres conjugals.

El telèfon de l’advocada matrimonialista Gemma Fradera és un barem infal·lible de les tensions que comporten les separacions i els divorcis, i a l’estiu no para de sonar arran del repartiment dels menors en les vacances. «Durant el curs, els calendaris són clars. Se sap qui s’ha de fer càrrec de la canalla cada cap de setmana. Però a l’estiu aquest ritme es trenca. Els nois ja no van a classe, alguns van a campaments i comencen els conflictes sobre si aquest cap de setmana em toca a mi, tot i que estiguin de vacances amb tu, o qui se’ls queda la primera quinzena d’agost», explica la lletrada.

Dates assenyalades

Els convenis reguladors solen deixar clar els dies d’inici i final dels períodes vacacionals que corresponen a cada progenitor. Alguns, fins i tot, indiquen el dia i l’hora de Nadal o la Setmana Santa en què s’ha de fer l’entrega dels menors. A l’estiu, però, és més difícil marcar les dates, perquè en l’equació hi intervenen més factors, com els plans de vacances de cada progenitor, que sovint no els decideixen ells sinó que els venen donats a la feina, o el lleure de la canalla, marcat de vegades per campaments, casals o viatges d’estudis.

«Per evitar problemes o reduir-los al màxim, es recomana definir aquest repartiment amb el màxim grau possible d’exactitud en el conveni regulador. I quan es produeixin contingències no previstes, cal fer servir el sentit comú i posar l’interès dels menors sempre per davant», remarca l’advocada.

Aquesta bona voluntat, però, no sempre es dona, i llavors esclata el conflicte. «El model de criança de les parelles separades es posa a prova a l’estiu perquè l’equació es complica. S’han d’encreuar els interessos de dos nuclis familiars, no un com abans, i de vegades hi ha terceres persones i noves parelles opinant. S’hi afegeixen els fills, que van expressant els seus propis desitjos a mesura que creixen. És impossible dictar una norma general per a tots els casos, perquè cada família és un món», explica Gemma Segado, psicòloga especialista en mediació familiar, habituada a mediar entre separats i divorciats que no es posen d’acord amb qüestions de la criança.

L’edat, determinant

Entre elles, el repartiment dels fills a les vacances sol ser un camp minat. «L’edat dels menors és determinant. No és el mateix si són nens petits que depenen absolutament de les decisions dels grans, o adolescents, amb els seus gustos i opinions. El tram més complicat és de 6 a 12 anys, perquè sovint hi ha excursions, viatges i casals, i els pares han de fer malabars per encaixar les seves vacances amb les d’ells», explica la mediadora.

Legalment, els menors tenen dret a ser escoltats en relació amb aquestes qüestions a partir de 9 anys, i a partir de 12 poden triar amb qui es volen estar. ¿Què passa quan el fill vol anar al poble del pare la primera quinzena d’agost perquè són les festes patronals i coincideix amb els cosins, però aquells dies li toca estar-se amb la mare? «Allà toca asseure’s a negociar i convidar les parts a ser flexibles i arribar a un acord, perquè això serà sempre més beneficiós per al menor, que és a qui cal protegir», respon Segado.

Els jutjats de família són testimonis de les nombroses demandes que es presenten a l’estiu per incompliments de convenis en la custòdia dels fills o per no presentar-se amb ells el dia de l’entrega a l’altre progenitor, però Gemma Fradera prevé contra la temptació d’acudir a la via contenciosa davant qualsevol desavinença. «Quedar-se els fills alguns dies més dels pactats no és delicte. Si s’acudeix a la policia, els agents només es poden presentar al domicili per informar, no per emportar-se’ls. Només quan hi ha una demanda civil i el jutge dicta una interlocutòria hi ha l’obligació de lliurar-los, perquè el contrari és cometre desacatament a la justícia, que sí que és delicte», aclareix l’advocada. Lletrada i mediadora coincideixen: «Sempre val més negociar i posar els interessos dels menors per sobre dels dels pares».