El final de l’estiu
Un de cada tres refugis contra la calor a BCN tanca a l’agost
El període vacacional als equipaments municipals fa que es redueixin els espais públics aclimatats durant els pics de calor a la capital catalana

Refugis climàtics: Biblioteca Esquerra de l'Eixample (Comte Urgell, 145). / MANU MITRU / EPC
Laia Cerós Tuset
Després del juliol més càlid i sec a Catalunya des de 1950, les altes temperatures no han donat treva a l’agost. A principis de setmana, abans de les pluges, es va activar l’alerta del Procicat per calor intensa i Barcelona va batre el rècord anual de nits tòrrides consecutives, amb una ratxa de 52 seguides.
Per fer front a les altes temperatures, la ciutat disposa des del 2019 d’una xarxa de refugis climàtics, que ha anat creixent amb els anys. La llista de l’Ajuntament, que inclou tant espais exteriors com també equipaments i botigues aclimatades, comptabilitza enguany fins a 572 punts, però la realitat a l’agost és força diferent. Mentre que els espais exteriors poden no ser sempre confortables durant episodis de calor intensa, molts espais interiors són tancats per vacances: com a mínim un de cada tres segons una anàlisi de Verificat.
Refugis de vacances
De tots els refugis climàtics certificats per l’Ajuntament de Barcelona, uns 126 són exteriors, mentre que la resta, prop de 450, són locals interiors climatitzats. Tot i que la gran majoria dels espais públics exteriors es mantenen oberts durant l’agost, no passa el mateix amb els espais climatitzats. Només obren la meitat, i el 31% són tancats aquest mes. La resta, una quarantena, no informen sobre els seus horaris d’estiu i podrien no ser oberts de manera continuada a l’agost, com és el cas d’alguns comerços locals adherits a la xarxa, anomenats microrefugis.
Els refugis climàtics menys disponibles a l’agost són els equipaments de proximitat, com ara centres cívics o casals de barri, i les biblioteques. Aquestes últimes, a més que el 66% són tancades durant les vacances, tenen vaga convocada els dissabtes, fet que "no garanteix" la seva obertura "ni tampoc que es puguin portar a terme els serveis habituals", assenyalen a la mateixa web de l’ajuntament.
Mentre aquesta part dels espais públics climatitzats tanca a l’agost, passa el contrari tant als parcs com als interiors d’illa. Tot i que són considerats també refugis climàtics i que els espais verds contribueixen a tenir una més bona sensació tèrmica, des del web de l’Ajuntament adverteixen que "durant episodis d’altes temperatures els espais exteriors no poden oferir el confort tèrmic necessari".
Desigualtats davant la calor
No és possible fer una sèrie històrica de dades que permeti comparar la situació actual amb anys anteriors, atès que el consistori només mostra la xarxa de l’any en curs, però el tancament d’instal·lacions climatitzades a l’agost no és una problemàtica nova. El 2024, quan la xifra de refugis era d’uns 350, força més reduïda que enguany, un estudi de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i el Barcelona Supercomputing Center (BSC) va analitzar l’accessibilitat d’aquests refugis a la població més vulnerable i va trobar que el 40% tancava a l’agost.
Això fa que la possibilitat d’arribar abans de deu minuts a un lloc per protegir-se de la calor (com l’Ajuntament volia garantir a tota la població) es redueixi. "Si bé el 92% dels adults grans a Barcelona viuen a menys de 10 minuts a peu d’un refugi climàtic, aquesta xifra descendeix al 75% a l’agost, quan la calor és més intensa i gairebé el 40% dels refugis tanquen", assenyalaven a l’article.
Les dades de fa dos anys també van revelar que l’accessibilitat no era igual a tota la ciutat. Tal com es pot veure al mapa interactiu elaborat pel BSC, les àrees amb accés limitat solen coincidir amb àrees de més vulnerabilitat socioeconòmica, i els tancaments a l’agost també es van produir de manera desigual entre els districtes. Les Corts va ser el més afectat, amb el 57% dels refugis tancats a l’agost, seguit d’Horta (46%) i Gràcia (38 %). "Aquesta reducció de les instal·lacions disponibles durant un moment crític posa en més risc les poblacions ja vulnerables", remarcaven a l’estudi del 2024.
Subscriu-te per seguir llegint
- José Abellán, cardiòleg: 'En realitat no són 10.000 passos al dia, són molts menys i importa molt com els donis
- Sanitat de la Comunitat Valenciana haurà d'indemnitzar amb 100.000 euros la jove Marta Pérez, nascuda a Cardona
- No sento pressió per ser el nebot del Nandu Jubany; la pressió me la poso jo mateix
- L'alcaldessa de Solsona acomiada amb emoció a Miquel Pérez, hereu de les comarques lleidatanes: 'La seva manera de fer l'ha convertit en un referent
- Sílvia Cubo Pons serà la candidata a Manresa d'Aliança Catalana a les municipals del 2027
- Juan José Ebenezer, mecànic: «Una cosa que tots feu malament és pujar al cotxe, posar l’aire condicionat i tancar les portes»
- Un temporal molt irregular deixa més de 50 litres a punts del Berguedà i del Ripollès
- Llibertat vigilada amb tractament terapèutic per als altres dos menors detinguts per l'apunyalament mortal de Manresa