Així ha envellit l’àrea de Barcelona en una dècada: per cada 10 menors de 15 anys n’hi ha 16 de més de 65

Una dada resumeix la tendència de l’envelliment de la població de l’àrea metropolitana de Barcelona: ja hi ha 160 persones de 65 anys o més per cada 100 menors de 15 anys. Fa una dècada eren 134 avis per cada 100 menors. Catalunya també envelleix, tot i que a un ritme més lent: 148 persones grans per cada 100 joves, segons dades extretes de l’informe ‘L’AMB en xifres. La metròpoli en 100 indicadors’, que edita cada any l’Institut Metròpoli, adscrit a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB).

La tendència cobra protagonisme en els dos extrems de la piràmide. Els majors de 50 anys han passat de representar el 37,8% de la població metropolitana el 2015 al 40,4% el 2025. Els menors de 15, en canvi, han baixat del 14,5% al 12,5%. I entre els més petits, el descens és encara més acusat: la població de 0 a 4 anys s’ha reduït un 22% en deu anys.

Mentre cada cop hi ha menys infants, els majors de 65 anys ja representen el 20% dels veïns de la conurbació de 3,4 milions d’habitants que abasta l’AMB. Un de cada cinc. I el fenomen s’ha estès pràcticament a tota la metròpoli: el 2025 l’índex d’envelliment va augmentar en 35 dels 36 municipis. Només l’Hospitalet de Llobregat va quedar al marge d’aquesta pujada. Fa tot just un any encara hi havia sis municipis amb més menors de 15 anys que més grans de 65. Ara només queda Sant Cugat del Vallès.

Aquesta disrupció demogràfica, però, no ha agafat per sorpresa els qui fa anys que sospesen com serà la metròpoli de les pròximes dècades. Els estudis que han servit per orientar la planificació urbanística del futur ja alerten de l’envelliment de la població.

«Els resultats de l’estudi apunten a la gran rellevància que adquirirà el procés d’envelliment en la societat metropolitana en els pròxims anys. Un fenomen que s’estendrà progressivament al conjunt de la metròpoli i que tindrà una incidència especialment important a la perifèria metropolitana», relata un dels informes tècnics en què es fonamenta el nou Pla Director Urbanístic (PDU) Metropolità que desenvolupa l’AMB.

De Barcelona a Sant Cugat

L’envelliment avança a gairebé tot arreu, però no al mateix ritme. Barcelona té 188 majors de 65 anys per cada 100 menors de 15. Els menors representen només l’11,1% dels seus habitants, mentre que els majors de 65 ja són el 21%. A la capital la segueixen en el rànquing de ciutats més envellides Cerdanyola del Vallès, amb 184 persones grans per cada 100 joves, i Esplugues de Llobregat, amb 183 persones grans per cada 100 joves. En aquesta última ciutat, a més, pràcticament un de cada quatre veïns té 65 anys o més, el 23,9%. La Palma de Cervelló també supera els 180 avis per cada 100 joves.

Sant Cugat queda a l’altre extrem. Al municipi vallesà hi ha 95 persones grans per cada 100 menors de 15 i és l’única urbs metropolitana on els joves encara superen la gent gran. Sant Just Desvern es troba en una situació semblant i Sant Climent de Llobregat i Torrelles de Llobregat també figuren entre els menys envellits.

Els estudis metropolitans apunten també a diferències territorials. Barcelona concentrava el volum de població gran, unes 348.700 persones, seguida del continu urbà del Llobregat, amb 100.300, i el Barcelonès Nord, amb 76.300. L’envelliment, però, s’havia accelerat especialment en aquests dos últims àmbits, on el pes de la població gran havia crescut cinc punts.

I el canvi no es limita a les edats. Menys infants i famílies més petites també obliguen a repensar l’habitatge. Per exemple, l’alcaldessa del Prat de Llobregat, Alba Bou (Comuns), explicava a aquest diari, a l’abordar el futur creixement del municipi, que caldran llars «més petites, adaptades als nous models de família amb menys fills».

Els naixements són una altra peça d’aquesta transformació. Des del 2017, en el conjunt de l’AMB moren més persones de les que neixen. El 2024 hi va haver 22.964 naixements i 28.362 defuncions: 5.398 més. El saldo va ser negatiu en 26 dels 36 municipis de l’AMB.

Un de cada cinc veïns de l’AMB són estrangers

Malgrat l’envelliment i que moren més persones de les que neixen, l’àrea metropolitana continua guanyant població. Entre 2024 i 2025 va sumar 51.542 habitants i va arribar als 3,45 milions. Bona part d’aquest creixement s’explica per l’arribada de població estrangera.

En els últims tres anys han arribat a l’AMB al voltant de 150.000 persones a l’any des d’altres països. També hi ha els que marxen, però són menys: el saldo migratori exterior ha deixat prop de 235.000 habitants més en tres anys. Només el 2024, la diferència entre entrades i sortides va ser positiva en 75.540 persones.

Segons les últimes dades, un de cada cinc veïns de l’AMB té nacionalitat estrangera. La proporció és encara més gran en alguns municipis: arriba al 27,3% a l’Hospitalet, el 25,5% a Barcelona i el 24,2% a Castelldefels.

Però la nacionalitat no explica tota la història. Hi ha veïns que van néixer en un altre país i que després han obtingut la nacionalitat espanyola. Barcelona ho mostra amb claredat: el 25,5% dels seus residents té nacionalitat estrangera, però el 35,34% ha nascut fora d’Espanya. L’any 2000, aquest últim percentatge era només del 5%.

El resultat és una metròpolis que creix, però que canvia per dins: hi ha menys nens, més persones grans i una part cada cop més important de la població ha nascut a l’estranger. Mentre els naixements no compensen les defuncions, l’arribada de nous residents permet que el conjunt metropolità continuï sumant habitants. El repte ara passa per l’adaptació de les ciutats a aquesta nova realitat demogràfica.