Imma, la conductora de bus que ‘va salvar’ passatgers del temporal a Tarragona: «Només vaig pensar com m’agradaria que ajudessin els meus fills»

De vegades, en situacions excepcionals, és una sort trobar-se amb persones l’objectiu de les quals és ajudar. En el cas de les pluges torrencials viscudes aquest dilluns a la tarda a Tarragona, els usuaris de la línia L23 de la ciutat van tenir la fortuna de creuar-se amb una conductora valenta que, malgrat la situació de risc, va saber mantenir la sang freda i ajudar diverses persones. «La situació que vivíem feia por, era com el Titanic, on l’últim a abandonar el vaixell és el capità; ella ens va transmetre confiança en tot moment», explica una usuària de l’autobús.

Imma Munuera, resident a Cambrils, és conductora d’autobús des de fa quatre anys i treballa a l’Empresa Municipal de Transports de Tarragona (EMT) des de fa un any i un mes. Aquest dilluns,però, assegura que va viure un dels episodis més impactants de la seva vida professional: el temporal la va sorprendre al volant d’un autobús de l’L23 entre l’Hospital Joan XXIII i l’estació de trens. «Els usuaris de l’autobús són la nostra responsabilitat, és la nostra obligació protegir-los», explica en conversa amb EL PERIÓDICO.

«En cap moment ens van avisar d’una situació de risc, però quan va començar a ploure, el cap de trànsit ens va dir que ens aturéssim, que no continuéssim la marxa i que ens protegíssim.» Vam perdre la comunicació durant uns deu minuts», relata Imma sobre aquells moments de tensió al volant. En pocs minuts, una cortina de pluja va caure sobre la ciutat de Tarragona, acompanyada de calamarsa i d’un fort vent que dificultava la visibilitat i aixecava el mobiliari urbà. Ella va optar per ser més prudent que ningú, assumint la seva responsabilitat.

«Vaig anar recollint tots els usuaris que baixaven pel carrer Apodaca i obria la porta allà on era segur. Molts usuaris estaven presos del pànic, amb atacs d’ansietat i plorant; era normal», explica Munuera. El carrer Recdaca, en pendent, ha protagonitzat alguns dels vídeos que s’han fet virals, amb cadires i motos arrossegades carrer avall per la força de l’aigua. Ella preguntava als passatgers cap a on es dirigien i, durant l’episodi de pluges intenses, els va anar acostant tot el possible al seu destí: «Per seguretat, normalment no podem deixar els usuaris fora de la parada, però entre una i una altra hi ha molt recorregut. Una vegada fora de l’autobús ja no són responsabilitat meva, però els deia que fossin prudents».

Els perills de conduir entre les inundacions

Una usuària de l’autobús, Anna Gómez, que habitualment parla de trens per ser portaveu de la plataforma Dignitat a les Vies, va publicar la situació a les xarxes socials, on es va viralitzar ràpidament. «La conductora va deixar pujar una mare i el seu fill, un nen, que estaven amarats. Una vegada dins, els va posar la calefacció perquè estaven morts de fred», explica Gómez. La complicada situació del trànsit a aquella hora feia que els autobusos no circulessin amb la regularitat prevista, de manera que mare i fill podrien haver estat molta estona al carrer. Clavegueres aixecades amb el risc d’encallar la roda del vehicle, escassa visibilitat i objectes desplaçats al mig de la calçada, com cadires, tendals i taules, van ser alguns dels perills amb què es van trobar els conductors durant la tarda.

«Els usuaris de l’autobús la vam aplaudir, tot i que ella ens deia que només feia la seva feina», relata Gómez, que afegeix, agraïda: «Estem acostumats a la poca informació als trens, i una cosa així contrasta molt i et fa veure que sovint existeixen altres realitats». La usuària explica que els missatges de tranquil·litat que la conductora els transmetia van ajudar molt a calmar la situació i a generar confiança: «Jo tinc clar que hauria obert la porta i m’hauria posat a cobert».

Durant aquell temps, Imma Munuera va transportar entre 13 i 20 usuaris, segons el moment. La conductora assegura que va mantenir la calma en tot moment, esperant que remetés l’episodi d’inundacions i seguint els consells dels seus companys. Això del transport li ve de família, ja que el seu pare també és conductor d’autobusos i camions. «Al volant, jo només pensava com m’agradaria que ajudessin els meus fills i el meu marit, en com m’agradaria que m’ajudessin a mi si estigués en aquestes circumstàncies. La protecció de tots és la nostra màxima obligació», conclou la conductora.