D'urgències ambulatòries a Barcelona: "No volia anar al CAP perquè trigaria dies; aquí l'atenció és molt més ràpida"

La María Dolores, de 86 anys, va trigar exactament una hora a sortir del centre d’urgències d’atenció primària (CUAP) Manso des que hi va entrar, cap a les 09.45 hores, un dimarts d’agost. Té una mica d’artrosi i li ha fallat el genoll. Va en cadira de rodes i l’acompanya el seu fill, l’Ángel, de 60 anys. "La veritat és que l’atenció ha sigut molt ràpida. He trucat a l’ambulància a les vuit. Fa uns quinze minuts que esperem aquí", comenta des de la sala d’espera, que està força buida.

Tots dos estan contents amb aquest CUAP i asseguren que, si a vegades no funciona bé, és perquè "la gent va a les urgències per coses que no toquen". "Jo vaig tenir un infart fa anys, em van atendre aquí i va ser tot ràpid", defensa l’Ángel. Altres vegades ha anat al CUAP Manso amb "crisis d’al·lèrgies". No va tenir mai cap problema. "Però entenc que la gent ve a les urgències del CUAP perquè el CAP va molt lent. La gent preocupada ve aquí i col·lapsa les urgències", diu l’Ángel.

Tot i així, depèn del dia. El CUAP Manso és un dels que tenen més pressió assistencial. Alguns usuaris es queixen que, alguns diumenges dels mesos de més activitat, l’espera pot ser "d’entre quatre i sis hores", amb només "un metge" treballant. Aquests usuaris també denuncien que aquest CUAP rep els "detinguts policials", que "passen sempre davant". "Només va ràpid quan els casos són lleus i els pot resoldre el personal d’infermeria", critiquen.

La Laura i la Mariona, mare i filla, arriben al CUAP de Manso. La Laura porta una mascareta i no es troba bé. "Fa dues setmanes vaig estar com sis o set hores a les urgències de l’Hospital Clínic. Tenia 40 de febre. Em van fer una radiografia del tòrax i no hi van veure res greu. Tenia bronquitis. Però després es va posar malament la mare", explica la Mariona, mentre a la mare l’acaben de cridar per fer-li un triatge. La Laura va anar fa uns dies a Manso perquè es trobava malament. Hi va ser un total de dues hores, amb analítiques entremig. "Aquí va ser tot molt més ràpid. Li van dir que tenia un principi de pneumònia. Però se li va acabar la medicació i va començar un altre cop amb la tos", diu la filla.

Per això han tornat per segona vegada al CUAP Manso. "No volíem anar al CAP perquè trigarien dies", reconeix la Laura, que acaba de sortir del triatge. L’atenció a Manso va ser molt més ràpida que a l’hospital, que estava "molt més ple". Només han hagut d’esperar cinc minuts perquè a la Laura li facin el triatge. "Jo ja he vingut aquí directa per no esperar. Al nostre CAP no hi ha urgències", diu la mare.

Gràcies al padró

Una jove entra plorant a la sala d’espera. Es diu Bárbara, és italiana i té 29 anys. Fa tres mesos que és a Barcelona i no ha trobat feina. Un administratiu se li acosta amablement i li explica que n’hi ha prou amb el certificat d’empadronament perquè la puguin atendre. Té tos, febre, mal de coll i no pot menjar. Al cap de poc, la criden perquè l’atenguin. A l’altra punta de la sala hi ha el Federico, un jove italià de 19 anys que no parla castellà. Passa uns dies de vacances a Barcelona. Té quatre punts perquè va tenir un accident lleu de moto. "No em fa mal, però m’han de veure les ferides", diu en anglès. Es va fer la ferida a Itàlia, però vol que l’hi revisin a Barcelona.