Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Radiografia del servei

Les urgències ambulatòries a BCN pugen a 208.000 en mig any

El temps mitjà per ser atès al CUAP de Gràcia és de menys de vuit minuts, mentre que al de Peracamps i Manso és de gairebé una hora. Nombrosos pacients es dirigeixen a aquests centres davant la demora per a una cita amb el metge de capçalera.

La sala d'espera del CUAP Manso, a Barcelona.

La sala d'espera del CUAP Manso, a Barcelona. / Jordi Otix

Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit
Afegeix-nos a Google

Beatriz Pérez

Barcelona

El temps mitjà d’espera en un centre d’urgències d’atenció primària (CUAP) de Barcelona és de 28 minuts entre l’entrada del pacient i l’inici de l’assistència, amb variabilitat entre centres. Per exemple, al CUAP Gràcia la mitjana d’espera és de menys de vuit minuts (7,92 minuts), mentre que al CUAP Manso i al de Peracamps l’espera per ser atès és de gairebé una hora (52,92 i 52,39 minuts, respectivament). Són xifres facilitades per la Conselleria de Salut i corresponen al primer semestre d’aquest any.

Els CUAPs –molts funcionen les 24 hores del dia, els 365 dies de l’any– serveixen per atendre problemes de salut urgents de baixa i mitjana complexitat que necessiten una valoració ràpida, però que en principi no requereixen les urgències d’un hospital. Per exemple, poden atendre quadres com infeccions, febre, crisis respiratòries no greus, ferides, cops, esquinços, dolor agut o descompensacions de problemes habituals. La seva funció també és evitar que les urgències hospitalàries se saturin amb casos que es poden resoldre des de l’atenció primària. Segons Salut, entre l’1 de gener i el 7 de juliol d’aquest any, els CUAPs de Barcelona van atendre 208.643 urgències. Les urgències no finalitzades a causa d’altes administratives o d’evasions voluntàries –alguna gent, farta d’esperar, se’n va– representen el 3,4% de tota l’activitat, amb 7.146 casos registrats en aquest període.

Motius de consulta

Quant al temps mitjà del procés d’atenció, des que el metge atén el pacient, se li fan proves, se n’obtenen resultats i se li dona l’alta, és de 84,55 minuts. Cotxeres és el que acumula més minuts: 107,23. El CAPIBE Sant Joan de Déu és el que en fa menys, amb una mitjana de 50,47 minuts. Els motius de consulta més freqüents són els relacionats amb signes i símptomes inespecífics, lesions i traumatismes, patologia respiratòria i patologia musculoesquelètica.

A Barcelona, hi ha sis centres d’urgències d’atenció primària: el CUAP Peracamps (a Ciutat Vella), el de Cotxeres (Nou Barris), el de Casernes de Sant Andreu, el de Manso (Eixample), el de Gràcia, el d’Horta, el de Sant Martí i el centre d’atenció pediàtrica integral de Barcelona Esquerra (CAPIBE) Sant Joan de Déu, que dona cobertura als barris de Sants-Montjuïc, les Corts, Sarrià-Sant Gervasi i l’Esquerra Eixample. Amb 44.689 visites el primer semestre, el CUAP Manso és el que absorbeix més activitat de tots. El que en registra menys és el CAPIBE Sant Joan de Déu, amb 9.613.

Molts pacients es queixen de les llargues esperes que, sobretot en períodes en què hi ha pics de grip, han de suportar per ser atesos en un CUAP. Per a d’altres, no obstant, els CUAPs són el recurs al qual recorren davant la poca accessibilitat que hi ha als centres de salut: com que sovint l’espera per a una cita amb el metge de capçalera pot arribar als 15 dies, hi ha pacients que es dirigeixen directament al CUAPs, on la resposta és immediata, encara que les seves necessitats no s’ajustin a aquest recurs.

Se’n queixa Montserrat Romaguera, metgessa del CAP Sort, al Pallars Sobirà (Lleida), i membre de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (Camfic). Tot i que actualment treballa en un centre de salut ordinari, anteriorment ho va fer en un CUAP de Barcelona. "La gent vol la immediatesa, tot ràpid", critica, tot i que reconeix que, com que "hi ha molts CAPs que triguen molt", els pacients se’n van al CUAP. "El CUAP és un model intermedi entre un CAP i un hospital. A les urgències de l’hospital no s’hi hauria d’anar pràcticament mai per evitar col·lapsar-les. A l’hospital hi van les coses més greus", diu. Romaguera discerneix entre les "coses urgents" que poden esperar fins a 24 hores i les emergències –que han de ser ateses ja, com ara els ictus, infarts o altres qüestions de vida o mort–.

Quan una persona arriba al CUAP passa un triatge que porten a terme infermeres. "Això passa en minuts, és molt ràpid". Segons Salut, el temps mitjà del triatge als CUAPs és de set minuts, i el de Peracamps és el que té un triatge més ràpid (2,75 minuts) i el de Cotxeres és on més s’ha d’esperar (10,10 minuts).

Equipats

Els CUAPs estan prou equipats per fer analítiques, radiografies o marcadors d’inflamació o trombosi. "Podem donar una resposta ràpida en un context d’urgència. Tenim lliteres, boxes... Podem tenir els pacients amb sèrum durant hores, ja que els CUAPs no tanquen. Per exemple, una persona gran amb una descompensació per insuficiència cardíaca. Fem moltíssima feina i tenim eines per estabilitzar el pacient", defensa Romaguera, que crida a "valorar" el recurs pel que és: "No és un lloc per venir a buscar la baixa ni perquè m’avancin la visita del traumatòleg". En èpoques de grip, per exemple, els CUAPs "absorbeixen moltíssima feina".

Tracking Pixel Contents