SOS de l’Audiència Nacional davant el col·lapse per l’«enorme increment» de causes de tràfic de drogues

El fort augment de les causes per tràfic de drogues està posant al límit la capacitat de l’Audiència Nacional. La Sala de Govern ha advertit que està assumint «un nombre molt important de causes judicials», moltes d’aquestes «especialment voluminoses i complexes», tant pels delictes investigats com per les ramificacions internacionals o la quantitat de persones implicades, amb nombrosos investigats a més en situació de presó provisional. Des de la Sala també es posa el focus que davant aquesta situació de col·lapse tampoc ajuda la «repercussió mediàtica» que poden generar les decisions que es poden adoptar en les esmentades causes.

Els magistrats de l’Audiència Nacional recorden el «gran increment» de causes relacionades amb el tràfic de drogues, en línia amb la Fiscalia Especial Antidroga, que recentment va expressar la seva «preocupació» pel fenomen. Moltes d’aquestes causes han estat assignades a la Secció d’Instrucció del Tribunal Central d’Instància, plaça número u, que pateix «uns recursos humans i materials insuficients per fer front a la càrrega de treball en terminis raonables, incloent-hi una elevada interinitat del personal i una gran mobilitat d’aquest».

El nombre de procediments per tràfic de drogues a Espanya va créixer un 23,21% en només un any, al passar de 23.949 el 2023 a 29.758 el 2024, segons la Memòria de la Fiscalia del 2025, l’última publicat. L’increment va ser encara més gran en les causes relacionades amb substàncies que el Codi Penal considera de més gravetat, com la cocaïna, que van passar de 8.427 a 12.943, un 53,59% més. Així mateix, s’han incrementat en un 32,14% el nombre de diligències prèvies incoades als Jutjats Centrals d’Instrucció, en l’àmbit de la competència Fiscalia Especial a l’Audiència Nacional. L’augment més gran, precisa la fiscalia, es dona de fet en «els delictes de tràfic de drogues més greus» que són els que es cometen a través d’organització i que afecten el territori de diverses províncies.

Les confiscacions de droga continuen estant vinculades als ports d’entrada, especialment València, Barcelona i Algesires, a la qual cosa cal sumar «importants quantitats intervingudes a les embarcacions objecte d’abordatge»

En la seva Memòria, la Fiscalia Antidroga ja expressava que el tràfic d’estupefaents, «una amenaça silenciosa per a la societat», anava mostrant «més potencial de mal, utilitzant més violència i una potent capacitat de corrupció» que condueix a un «deteriorament de la seguretat i una minva de confiança» en les institucions públiques.

Segons les dades que ofereix la Fiscalia, les incautacions continuen estant vinculades als ports d’entrada, especialment València, Barcelona i Algesires. A això cal sumar-hi «importants quantitats intervingudes en les embarcacions objecte d’abordatge» i també als aeroports, que s’utilitzen «cada vegada amb més freqüència com a via d’entrada de tota mena de substàncies, també de cocaïna», la qual, pel seu «baix preu», té una gran disponibilitat.

«Inacceptable lentitud»

La Sala de Govern manté que en l’actualitat s’aprecia, especialment als jutjats territorials, una «inacceptable lentitud en la tramitació dels procediments d’especial transcendència», que ho són precisament per la seva complexitat i, en particular, quan impliquen un elevat nombre d’investigats. Aquesta situació unida a l’augment de la criminalitat associada al narcotràfic en forma de delictes violents, ‘vuelcos’ –robatoris violents de mercaderies entre els mateixos delinqüents– i venjances, «produeix un col·lapse dels òrgans judicials, especialment en els mixtos».

«No s’ha d’oblidar que a la tasca processal de la investigació s’hi sumen, en aquestes causes, gestions complexes que exigeixen prendre decisions urgents sobre vehicles i embarcacions: decomisos, embargaments, usos provisionals, encàrrecs a l’ORGA (Oficina de Recuperació i Gestió d’Actius), realitzacions anticipades o destruccions, així com la intervenció de tercers de bona fe cridats al procés», assenyala la Fiscalia.

Aquesta no és la primera vegada que l’Audiència reclama més mitjans. La Sala de Govern ha demanat en tres ocasions anteriors que s’implementin «mesures de reforç» per al referit òrgan judicial que investiga les causes del mercat il·lícit d’estupefaents, coml’adscripció a l’esmentada plaça d’un «magistrat o magistrada» sense funcions jurisdiccionals en els termes de la disposició addicional 21 de la Llei orgànica del poder judicial.

Des de l’Audiència també se subratlla «la problemàtica existent» davant la «important ralentització» en l’increment de la planta judicial de la Secció d’Instrucció del Tribunal Central d’Instància, abans anomenats Jutjats Centrals d’Instrucció, ja que des del 1996 no s’ha creat cap òrgan d’aquestes característiques.