"Molts estaven presos del pànic"

Durant les pluges torrencials de dilluns a Tarragona, els usuaris de la línia L23 van tenir la fortuna de creuar-se amb una conductora valenta que, malgrat la situació de risc, va saber mantenir la sang freda i ajudar diverses persones. "La situació que vam viure feia por, era com el Titanic, on l’últim a abandonar el vaixell és el capità; ella ens va transmetre confiança en tot moment", explica una usuària.

A Imma Munuera, conductora d’autobús des de fa quatre anys, el temporal la va sorprendre al volant d’un autobús de l’L23 entre l’Hospital Joan XXIII i l’estació de trens. "Els usuaris de l’autobús són la nostra responsabilitat", explica. "Quan va començar a ploure, el cap de trànsit ens va dir que ens detinguéssim, que no continuéssim la marxa i que ens protegíssim. Vam perdre la comunicació durant uns 10 minuts", relata. Ella va optar per ser més prudent que ningú, assumint la seva responsabilitat. "Vaig anar recollint tots els usuaris que baixaven pel carrer d’Apodaca i obria la porta allí on era segur. Molts estaven presos del pànic, amb atacs d’ansietat i plorant", explica Munuera. El carrer d’Apodaca, en pendent, ha protagonitzat alguns dels vídeos virals, amb cadires i motos arrossegades costa avall per la força de l’aigua.

"Morts de fred"

Una usuària de l’autobús, Anna Gómez, que habitualment parla de trens per ser portaveu de la plataforma Dignitat a les Vies, va publicar la situació en les xarxes socials, on es va viralitzar ràpidament. "La conductora va deixar pujar una mare i el seu fill, un nen, que estaven amarats. Una vegada dins, els va posar la calefacció perquè estaven morts de fred", explica Gómez. Per la complicada situació del trànsit, podien haver-se quedat molt temps al carrer.

"Els usuaris de l’autobús la vam aplaudir, tot i que ella ens deia que només estava fent la seva feina", relata Gómez. Durant la tempesta, Munuera va transportar entre 13 i 20 usuaris, segons el moment. La conductora assegura que va mantenir la calma esperant que remetés l’episodi i seguint els consells dels seus companys. "Només pensava com m’agradaria que ajudessin els meus fills i el meu marit si estiguessin en aquestes circumstàncies", assegura.