Catalunya començarà el 2027 la reintroducció de la foca monjo

La tornada de la foca monjo (Monachus monachus) a Catalunya és cada vegada més a prop. La possibilitat que aquest animal marí amenaçat torni a criar a Espanya no és nova, ja que ja fa temps que la Generalitat es mostra predisposada a impulsar un programa de reintroducció de l’espècie a la Costa Brava.

No obstant, l’interès i les converses per accelerar aquest pla s’han intensificat. En concret, la intenció del Govern és arrencar, amb la primera fase del projecte, que pot ser compartit amb les Balears, el 2027. La culminació del pla, encara sense data, serà l’alliberament de foques al cap de Creus i a l’illa de Cabrera, a Mallorca.

La foca monjo, també coneguda com a vell marí, va ser durant segles una espècie habitual a l’oest del Mediterrani, però el seu declivi es va accelerar en el segle XX fins que l’espècie va desaparèixer entre els anys 50 i els 70. L’última observació confirmada a Catalunya va tenir lloc el 1973, quan es va albirar un individu entre Roses i Cadaqués.

El motiu de la seva extinció a la zona va ser principalment la persecució dels pescadors, que veien el fòcid com un competidor pels recursos. Això, sumat a les captures accidentals i a la transformació del litoral i la pressió turística sobre les platges, va acabar amb l’espècie a Espanya, França, Itàlia i el nord de l’Àfrica. En canvi, la foca va sobreviure a l’est (Grècia, Xipre i Turquia) i en petits reductes fora del mar Mediterrani.

De moment, com a pas previ a la reintroducció a Catalunya, hi ha un conveni signat entre el Marroc, Espanya, Portugal i Mauritània per extreure 15 o 20 exemplars cada any procedents de la població situada a cap Blanc, entre el Sàhara Occidental i Mauritània.

L’origen d’aquest projecte es remunta al 1997, quan la colònia d’aquest enclavament, llavors el principal bastió de l’espècie, va patir un episodi de mortalitat massiva. En poques setmanes, van morir dos terços dels animals i es va passar de 300 a un centenar d’individus. La causa exacta es desconeix, tot i que les principals hipòtesis apunten a biotoxines produïdes per algues o a la propagació d’un virus. De tota manera, aquells fets van evidenciar el risc de concentrar una part considerable de les foques en una única localització.

De Mauritània a Catalunya

L’estratègia que ara es planteja busca reduir aquest problema i recuperar part del territori perdut per la foca monjo, deixant anar foques del cap Blanc al cap de Creus. Segons fonts del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, és necessari reforçar poblacions en zones com Madeira i fer realitat el projecte de reintroducció a les Canàries, però també és imprescindible afavorir la seva tornada al Mediterrani occidental, amb Catalunya i les Balears com dos dels territoris de referència.

A llarg termini, el repte, majúscul, és tornar a connectar les colònies occidentals amb les foques que es mantenen al Mediterrani oriental, a Grècia, Xipre i Turquia, per fomentar l’intercanvi genètic entre nuclis aïllats.

L’àrea ambiental de l’Executiu de Salvador Illa, liderada per la consellera Sílvia Paneque i el secretari de Transició Ecològica Jordi Sargatal, considera que la foca és "una peça absent" en l’ecosistema que avui dia, si s’apliquen les mesures adequades, pot ser "compatible" amb la pesca. Veus en la conselleria asseguren que la Costa Brava pot ser un lloc "encara més viu" gràcies a la presència de la foca.

Cal assenyalar que Sargatal, amb una llarga trajectòria a l’hora de desenvolupar projectes de reintroducció, ja ha pilotat l’alliberament d’ibis ermitans, una au en perill d’extinció, a l’Alt Empordà, i la recuperació del xarxet marbrenc d’Europa, a Tarragona.

Per la seva banda, la Generalitat ja manté converses amb el Govern balear. El titular d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, Joan Simonet, no veu amb mals ulls la possibilitat d’alliberar exemplars a Cabrera.