Catalunya estudia que els funcionaris de presons portin detectors de metall portàtils per escorcollar presos

A principis d’agost, els Mossos d’Esquadra van distribuir 1.000 detectors de metalls portàtils entre les seves patrulles amb l’objectiu de millorar els registres sospitosos i fer que siguin menys invasius, ja que aquests dispositius eviten una intervenció física sobre la persona per comprovar si porta algun objecte metàl·lic que es pugui considerar perillós. La mesura es podria estendre a altres agents de l’autoritat, com els funcionaris de presons.

Segons ha pogut saber EL PERIÓDICO, el Departament de Justícia estudia incorporar aquests detectors de metalls al material que utilitzen els treballadors penitenciaris que fan escorcolls als interns, tant al mòdul d’admissions com al departament de comunicacions. Gràcies a aquests aparells, es pot registrar als reclusos sense sotmetre’ls a un examen físic exhaustiu, cosa que garanteix tant la seguretat del pres com la del funcionari.

Cada any es requisen una mitjana d’entre 300 i 400 armes blanques a les presons catalanes

La mesura seria complementària als escàners corporals que Justícia vol instal·lar a les presons en els pròxims mesos i es podria aplicar ben aviat, ja que només caldria adquirir aquests detectors de metalls portàtils. D’aquesta manera, els presos passarien per un arc detector de metalls –cosa que ja fan en l’actualitat– i, després, el funcionari els passaria el dispositiu. La mesura permetria saber si porten a sobre algun element prohibit, com punxons o telèfons mòbils.

A l’espera que la conselleria de Ramon Espadaler prengui una decisió sobre la compra d’aquests dispositius, a les presons catalanes ja es podran veure detectors de metalls. Seran els que portaran els agents de l’Àrea Penitenciària dels Mossos d’Esquadra. Se’ls n’han repartit uns 50 de la primera remesa de 1.000 que es van distribuir fa unes setmanes entre efectius policials de Barcelona i l’àrea metropolitana per combatre la proliferació d’armes.

Els Mossos s’encarreguen del trasllat de presos, ja sigui per requeriment judicial, a una altra presó o amb motiu d’un permís personal, i poden utilitzar aquests detectors tant al sortir del centre com al tornar-hi. A més, la policia catalana també vetlla per la seguretat a l’entorn exterior dels centres penitenciaris i allà també podria utilitzar aquests dispositius davant la sospita que algun visitant vulgui entregar algun objecte a un pres.

A les presons també hi ha efectius de la Unitat Canina dels Mossos, que dona suport als funcionaris per detectar droga entre els interns. Els controls es fan tant de manera planificada com aleatòria per evitar la presència d’aquestes substàncies estupefaents als centres penitenciaris.

‘Punxons’ i ‘diables’

Segons un informe de l’associació de treballadors penitenciaris Marea Blava, a les presons se solen requisar dos tipus d’armes blanques: les que punxen i les que tallen. Les primeres es coneixen com a ‘punxons’ i són objectes modificats per ser utilitzats de manera violenta, tant per atacar com per defensar-se. Marea Blava explica que els presos roben peces metàl·liques del centre i les converteixen en aquests punxons, de vegades amb mànec. També poden ser tornavisos sostrets del taller.

Les armes blanques tallants, conegudes a la presó com a diables, solen ser fulles d’afaitar manipulades. Les que s’extreuen de les màquines s’utilitzen per a autolesions, segons l’informe, que detalla que diverses fulles juntes i unides a un mànec poden servir per cometre atacs violents.

Els presos també solen robar objectes que esmolen per utilitzar-los com a armes, com pals d’escombra, plàstics rígids o el metall dels porticons. En ocasions molt puntuals, els funcionaris requisen tisores, ganivets o navalles que han sigut introduïts de manera clandestina al centre, tot i que asseguren que també s’han donat casos de matxets de grans dimensions o destrals confiscades.

Entre el 2020 i el 2025 es van decomissar 4.952 armes blanques als centres penitenciaris catalans, una mitjana de 2,6 al dia, de les quals les tallants representen un 22% més que les que punxen, segons dades de Marea Blava. Aquestes xifres suposen una mitjana d’entre 300 i 400 objectes perillosos requisats a l’any. L’entitat destaca que és «molt preocupant» trobar punxons, ja que la majoria dels interns els utilitzen per atacar-ne d’altres. D’altra banda, els objectes tallants es fan servir molt en «conductes autolítiques» dels interns. L’any passat hi va haver 1.541 episodis d’autolesions a les presons, afegeix.

L’entitat denuncia que aquest volum d’armes requisades és «una mostra de la falta de convivència dins dels centres» i recorda que fa uns anys «la possessió d’objectes punxants era considerada com un indicador d’inadaptació a la vida de la presó». En aquest sentit, l’informe de Marea Blava remarca que les juntes de tractament feien constar la regressió del pres, una mesura que, segons Marea Blava, «s’ha deixat d’utilitzar» i que, al seu criteri, «genera una sensació d’impunitat» entre els interns de perfil violent, ja que se’ls castiga amb una sanció «per tinença d’objectes prohibits».